ALAMBIC, [ALEMBICH, ALAMBICH] s.

Aparell per a destil·lar, alambí.

V. alambí.

"E tot aço ben mesclat e capolat vaja en un alembich de aram o de plom a destillar molt be..."
Nola, Robert de Art del coch De torta destillada

"Item uns alambichs guornits: son dolents."
Inventari del castell de Brunyola Any 1532

"Lurs cambres e altres lochs secrets trobaras plens de fornells, de alambichs, de ampolles, de capses, e d altres vexells peregrins..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.314, lib. terç

ALAMBOR s.

Paret construïda amb declivitat i també la part convexa de les voltes.

"Encara, que si ningun hom fara bassa pres paret de son vehi, que haja de fer alambor de pedra e de morter de un palm e mitg tant alt com los fems e l aygua de la bassa pujaran."
Constitucions d'En Sanctacilia 19

ALAMÍ, [ALEMI] s.

Persona que exercia entre els moros la inspecció i correcció de pesos i mesures, especialment de les subsistències de les quals es fixaven els preus.

"... puys ne sia request ell, o son procurador, balle, o alcayt, alami, o altre havent loch de senyor en aquella població..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Lib. VI - De servis fugitivis XXVII

"En Pere per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia als feels seus alemins et veyls et a tots altres sarrayns de les aljames del regne de Valencia, saluts et gracia."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 6, f. 100) 12 d'agost de 1283

ALANA s.

Gossa, femella de l'alà.

V. alà.

"Item done a n Bernat Rovira, macip d en Pere Sartre, los quals lo senyor infant li mana donar per messio sua de Saranyena tro a Balaguer, per ço com havia amenada una alana al dit senyor infant, lo qual era en lo dit loch de Balaguer, iij. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere Any 1371, n. 137

"... per ço us dehim e manam que digmenge per lo mati siats ab nos ab la alana que us comanam, pero sa filla no la amenets."
Itinerari de l'infant En Joan 288

ALANCEJAR, [ALENSEJAR] v. a.

Ferir amb llança.

"... e penediren se de ço que hagren feyt e moch se entre lls una remor qui s van pendre a les armes e van alancejar XIV caps de companyes qui en aquell feyt havien consentit."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXIX

"a la porta l an atrobat
e aqui l an alensejat
e cant alensajat l agueren
la gent de la vila crideren:"
Llibre dels Set Savis de Roma 2.890

"Encara us plac, Senyer, que fossets abourat de suja e de vinagre e de fel, e puxes volgues esser alancejat..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 72

ALANS s.

Nom d'un poble sàrmata o eslau de gran renom històric en les invasions bàrbares.

"E com hagren menjat, aquell Gircon, cap dels alans, entra en lo palau hon estava Xor Miqueli e sa muller e lo cesar, e van trer les espases e pecejaren lo cesar e tots aquells qui ab ell eren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXV

ALAPIDAMENT, [ALLAPIDAMENT] s.

Acció i fet de lapidar; lapidació.

"... per lo allapidament de la mara e per lo degollament de sa germana Polixena, molts dies entes a lagremes e a plors..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXI, 10.144

ALAPIDAR, [ALLAPIDAR] v. a.

Lapidar, matar, perseguir a pedrades.

V. lapidar.

"E es digne de alapidar
Qui s aymia no pot celar."
Facet 1.357

"... e a la fi lo dit Athor fo allapidat e puys cremat ab les sues coses."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXV

"... que gran vergonya seria nostra que haguessem perdut dos senyors e tanta de bona gent que ns havien morta en tant gran traycio, e que no ls venjassem o murissem ab ells, que no havia gent al mon que no ns degues alapidar..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXIX

"E aximateix se diu en lo libre Deuteronomi que si alguna verge era esposada e algun la havia corrumpuda e ella no havia cridat, per tal que li fos ajudat, que aytal verge deu esser allapidada."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. V

"La primera porta hon hom entra en Iherusalem es lo loc hon lo benauirat martir sant Steva fo alapidat e mori en aquel loc..."
Viatge a Terra Santa f. 81, v. Any 1323

"... prenien ira contra ell, e volgueren lo allapidar quan Jhesu Xrist dona a entendre que era Deu e hom..."
Ferrer, Vicent Quaresma 22, XXXIV

Fitxa Dubtosa ALAR s.

Llar de foc (DCVB).

"... e puys posa la en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda e apres ages molt caliu que gits desus e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta, e, si la trobes leugera, es cuyta, e si no es, torna la sobre un poch de caliu o de breset ben viu."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

ALARB s.

Àrab.

"Ara, puix que us he recitat aço, devets saber com se n pert Spanya e vench en poder dels sarrains e alarbs."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8

ALARB adj.

Àrab.

"E axi mateix que a Gerba ha vehins, ço es, Gelinbre e Margam e Jacob Benatia e Bonbarquet e els Debeps e de altres barons alarbs, que cascu ha gran poder de cavalleria."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXVII

ALARB, A s.

Met. Persona infidel, poc fiada, deslleial o sense fe, perjura.

"Ffalses alarbes,
set preus demanen;
e gens no s manen
per llurs jurats:"
Roig, Jaume Spill 7.472