SUCCESSOR, A s.

Aquell, a qui succeeix a un altre.

V. succeïdor, a.

"... hanc no fo, es, ni sera hom qui, per dar per amor de Deu, vengues a menys, ans la sua casa e dels seus successors tots temps fon, es e sera prosperada e multiplicada."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XII

SUOR, [SUSOR, SUHOR] s.

Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell; i per extensió esforç fatigós.

"... be es veritat que me pres una susor e engoysosa gran de cor..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 581

"Trema tan fort, que de gran espevent
La pensa encara de suor me n banya..."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. III, 131

"A fer passar suor a tots aquells qui massa suen en temps de malaltia."
Receptari de la Universitat de València f. cix v

"... e qui cuyden haver feta bona jornada si an be suat e si u remeten al cors bevent tant com n a ixit per suor..."
Flors de les Epístoles de Sèneca XV

"anys meus millors
ab prou suors,
perills, treballs,
nafres e talls
ab mal passi"
Roig, Jaume Spill 807

"... e com la rao enten que aquella aigua faria mal e crexiria la accessio e tardaria la suor e la termenacio..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 241

"E prega tant fort, que la suor que li exia de la sua cara se converti en sanch."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 8, XII

"Si suor s i fa hom venir, demantinent sera garit, doncs sie axi feyt l apareyllament de la suor:..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

"Los arbres seran sangonents
gitant suhor
sentint la mort e ls greus torments
del peccador,"
Canals, Antoni Cobles del Judici

"Encara ha altra virtut aquest oly: que si hom no pot suar, tantost suara e ab la suor perdra la color."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 64; MS. n. 216, f. lvj, b. Bib. Univ. València

TAULA DE TISORES un. pluri.

Taula que té els petges disposats en la forma de dues peces entrecreuades i unides per un eix comú al voltant del qual es poden moure.

"Item una taula de tisores, bona, faxada al entorn.
Item una altra taula gran ab tisores, fexada ab tres frontisses, bona."
Inventari del castell de Folgons f. XIX; 29 d'octubre de 1515

TESORES, [TEZORES] s.

Tisores.

V. estisora, tisora, tisores.

"E cuylira hom ab les tesores primes aqueles venes de l uyl e torcara la sanch soven... e guart se de foradar l uyl ab lo cap de les tesores..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlj, v, b

"Item .j. tinter de fust ab tesores e ganivet."
Inventari d'Alfons el Magnànim 294; any 1413

"... tota aquela carn vermeyla sia n levada e taylada ab tezores o ab gaçador com pus gint e pus sotilment pora..."
Joan Jacme Alcoatí f. lij v, b

"item un stog de barber en que ha un dos rahors, una pinte, unes tesores e .i. mirall."
Inventari d'en Pere Becet 89, XXVII. Any 1430

TISORA s.

Tisores.

V. estisora, tesores, tisores.

"no se texir lo que n crech:
trama poch ma llançadora.
Passau ne vos la tisora
per ma tela si no us plau."
Roig, Jaume Spill 27

TISORES s.

Cisalles o eines grosses per a tallar planxes de metall.

V. estisora, tesores, tisora.

"Primo unes tisores grans de tallar la plancha.
Item unes tisores de tallar or e argent."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459

TISORES s.

Instrument de tall format de dues ganivetes unides per un eix, que té a un cap unes anelles dites didaleres per a passar-hi els dits.

V. estisora, tesores, tisora.

"E usaven un turment axi com a tisores, que tots los membres se desligaven, e ell, membrant se com JhesuXrist fon stiraçat e açotat ab gran pasciencia ho sostenia."
Ferrer, Vicent Quaresma 118, LII

"E deu tenir en son stoig set instruments, es a saber: tisores, molls ho pinças, prova, rahor, lançetes e agulles, e deuen estar molt be afilades, e deuen esser de bon açer."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fiij

TISORES (BALLAR A SO DE ___) fr.



"Tres coses son fort nicies: coylons de barber qui baylen ab so de tasores..."
Llibre de tres f. 214 c

"o, si t afaytes,
ser bon barber:
a ton plaer
cantant cançons,
ballant als sons
de les tisores
tots iorns dos ores,
prou guanyaras;"
Roig, Jaume Spill 884

TRANSGRESSOR, [TRANSGRESOR] s.

Aquell que transgressa, que contravé a una llei, a una ordre.

"... ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio... per defalliment trobats seran transgressors."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels camarlenchs

"... car si alguna privada persona usurpava la iuredictio real, cometria crim de leza magestat, e aquest aytal, axi com a colpable e transgressor de la ley, seria incorregut en pena de cors e d aver..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"... e vol dir que la ley fon feta per castigar los transgresors e aquells qui viuen mal."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.023, cap. quart

TRESOR s.

Munt d'or, d'argent, d'objectes preciosos reservats, amagats o soterrats.

"... que en lo mon ha dues coses, les quals, amagades, no tenen preu: la una es tresor soterrat o amagat dejus terra..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa Primera partida, XI

"... e l emperador feu de grans dons al rey Despanya son gendra, axi de tresor d aur e d argent com de joyells."
Història de la filla de l'Emperador Contastí Cap. X

TRESOR s.

L'erari públic; els capitals i diners guardats i conservats.

"... car diu que los mercaders son vida de la terra hon son, e son tresor de la cosa publica, e son menjar dels pobres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Cap. XXXIII

"Per que d uy may qui m dava tot
Quant tresor ha lo rrey engles,
Eu no faria nuyla res
Qui fos contra mon sagrament."
Planys del cavaller Materó 685

TRESOR s.

Tot allò que és preciós, excel·lent, molt útil.

"Temprança es tresor de vida."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València