ALUM VERMELL un. pluri.



"Rp.: gales .j. onça, aram cremat, alum vermeil, vidriol, sal armoniac o sal de Cardona, ana .ij. diners pesans..."
Tròtula de Mestre Johan 4c

ARRÒS VERMELL un. pluri.

Arròs roig o amb clofolla.

"E senyaladament fos guardat en arroç, axi vermell com blanch, que no fos tret de la Ciutat o del terme..."
Manual de Consells València, 28 de setembre de 1374

CERA VERMELLA un. pluri.

Els ciris tenyits de vermell que es solen emprar en les funcions de la Setmana Santa (DCVB).

"... e aquel such sie cuyt en bon vi pur tro que sie ben espes, e apres aiustat hi cera vermeylla, e polvora de mastech e de castor, mirra... e sie tot aço encorporat e feyt enguent."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII

"Qui l escomet
e s arremet,
cera vermella
molla sagella;"
Roig, Jaume Spill 8.419

"... la cera empero dels sagells faedors, vermeyla statuim deure esser, e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de sagellar ab segells de cera o ab bulla

CIURÓ VERMELL un. pluri.



"Item sia presa la fel del porch mascle e dues o tres grapades de ciurons vermells e rael de tamarit blanch..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LIII

"Item l aigua en la qual sie cuyta la rayu de acori e ciurons vermeylls, dada a beure, sobiran remey es..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIII

"D altra manera d asso eleix, e tol taques de cara e torna las a guisa de color de rosa: ajatz erb, e ternus, e ciurons vermeyls..."
Tròtula de Mestre Johan 15 c

COL VERMELLA un. pluri.

Col semisalvatge degenerant de la cultivada més usada com a medicament que no com a comestible.

"Item la escorsa del tronxo de la col vermella bolit en aygua de fenta lo cap lavat, no lexa enblanquir los cabells..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXLV

CÒLERA VERMELLA un. pluri.



"... aquesta es quartana e leva s de colera vermela que esta en lo ventrel e en les cordes del cor a natura..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XII

"... e val a les dones qui han tora als cabels, e val a fleuma calada e a colera vermeyla..."
Tròtula de Mestre Johan 3 d.

CONSOLDA VERMELLA un. pluri.

Potentilla tormentilla, planta de la família de les rosàcies.

"Item dien los esprovatz qui son ditz savis, que tormentilla, que es erba dita consolda vermeylla, beguda ans de la accessio tol la quartana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

CORALL VERMELL un. pluri.

Corallium rubrum, Lam., el més corrent en la joieria.

V. corall roig.

"Sia pres coral vermel e fes ne polvora ab such de plantatge e ab such de salvia e dona u al pascient tres dies areu a beure."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVI

"porten safir
per l ull guarir;
....................
per lo ventrell
coral vermell;"
Roig, Jaume Spill 8.351

"E val a aço quan es picada e mesclada ab les perles, e ab lo carabe, e ab lo corall vermell."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 22, c

DOLOR DEL VERME un. pluri.



"E vols saber quenys fruyts fa la carn? Ve ls te: luxuria, concupicencia, sutxea, e legea, malaltia e flaquea, e dolor del verme, e podridura pudent e pudor podrida."
Anònim De menyspreu del món 83, MS. de l'Escurial, f. 7

ENVERMELLIR, [ENVERMELIR] v. n.

Tornar vermella la cara per vergonya; enrogir.

"Tota la sanch / me vench als huls cuytada,
A mi sembla / tenir molta color,
Tot axi com / vertader amador
Dellit prenent / d oyr alguna cosa
Bona per qui / el ama per amor
Envermeleix / sens que res no s i posa."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 129 v

"Que d un servent tant leall
Com jo so no agen cura,
Ans permeten lunyat sia
De sos bens, ja massa dura,
Li digui ab fellonia
Tant empaguit del dubtar
Que tot quaix m envermellia,"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 161

"E Filomena, qui per vergonya era envermellida de collor vaent se coronada de regiment..."
Decameron jornª 1ª novª 10ª

ENVERMELLIR, [ENVERMEYLIR] v. n.

Tornar-se una cosa de color vermell; esdevenir vermell.

"Temps era lavors que ia lo sol era entrat en lo signe de Taur, lavors com los prats verdegen, e les flors odorans en los arbres, les rosas envermeylexen en lurs verts rosers..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIII, 10.587

ENVERMELLIR-SE v. refl.

Posar-se vermell, eixir els colors a la cara per vergonya.

"Li digui ab fellonia
Tant empaguit del dubtar
Que tot quaix m envermellia,"
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 161