BESCUITELLA, [BESCUYTELLA] s.

Petita coca oblonga, feta de farina, sucre, mantega i ou, i cuita a manera de bescuit.

"... que nengun revenador ni revenadora ni altres persones de la dita Ciutat no gosen ni presumesquen vendra ni fer vendra bunyols, casquetes, bescuytelles ni torradelles ni semblants coses de menjar fetes per mans de jueus ni de juyes sots pena de .v. sous..."
Llibre de Mostassaf Arx. Municipal de Girona, Crida del mostassaf de Girona (s. a.), f. 117-118

BUNYOL s.

Pasta batuda i fregida que conté una matèria alimentícia qualsevol.

"Apres totes artificials laqueries, axi com torrons, bunyols, piment, neules..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 185, cor. 2ª referència errònia; és el f. 195a del ms. De la Biblioteca de Catalunya]

"... trobant bona pastura
Son caragol
Ab tot que sia moll bunyol,
Traura la banya."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.300

"Un monge una vegada portava bunyols al monestir, e havent temptacio del peccat de gola menja un bunyol furtadament."
Recull d'eximplis e miracles CCXCVIII

"Un sitrill ab .x. grasols,
Un parey de bunyols
Ab quatre pareys de ous..."
Cançoner de Nadal XXVI

"... e si no n vols fer pilotes, fes ne a manera de bunyols o aquelles gentileses que fer ne volras..."
Nola, Robert de Art del coch

BUNYOLER, A s.

Aquell, a que fa o ven bunyols.

"Ab mi comptava
l especier
...........................
lo brunater
e confiter,
la bunyolera
e casquetera"
Roig, Jaume Spill 2.980

CASQUETER, A s.

Aquell, a que confecciona casquetes o casques.

V. Faraudo, Llibre de totes maneres de confits, p. 124-125.

"Ab mi comptava
l especier,
..............................
lo brunater
e confiter,
la bunyolera
e casquetera"
Roig, Jaume Spill 2.980

CONFITER, A s.

Aquell qui fa o ven confits, confitures i altres llepolies.

"Ab mi comptava
l especier,
sastre, draper,
......................
e confiter,
la bunyolera
e casquetera"
Roig, Jaume Spill 2.980

FURTADAMENT, [FURTADEMENT] adv.

D'amagat; furtívolment.

"... e havent temptacio del peccat de gola menja un bunyol furtadement."
Recull d'eximplis e miracles CCXCVIII

LAQUERIA s.

Llepolia, llaminadura.

"Apres totes artificials laqueries, axi com torrons, bunyols, piment, neules, tot vin blanch e mel."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 185, cor. 2C [referència errònia; és el f. 195, a del ms. de la Biblioteca de Catalunya]

"... tots aquests aytals, be passen ab vos e ab altres officials, ab poder de prechs o ab do de qualque laqueria que s valrra poch..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.910, segona partida, X

NEULA s.

Pasta de farina i altres components a manera d'hòstia rotllada en canonets.

"Apres totes artificials laqueries axi com torrons, bunyols, piment, neules..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 185, col. 2

"... e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull empero que les neules sien cuytes ab çucre, e sien polpudes e espessetes queucom."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son acostumades de menjar, pos devant nos en la taula..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels copers

"Gran maravella verament
Que les neules e ll piment
Me han fet juguar la gonella."
Cançoner de Nadal xxxiv

REDOLÍ s.

Figura circular, cercle petit.

"Si vols fer bunyols ages de la pasta... que sia levada e ous ab formatge rellat, e sia tot mesclat e be espes e fen redolins axi com un ou..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, b. Bib. Univ. València

SURAR v. n.

Mantenir-se sobre l'aigua com el suro; flotar; sobrenedar.

"Ffons de mar, per que no suren,
En si ls retengua!"
Col·loqui de dames 346; Jardinet d'orats

".. si anava a peu sobra les aygues, si s feu Elitzeu surar sobre l aygua la destral la qual era de ferro..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 15, tit. XV

"E de fet que JhesuXrist fonch nat, alli se feu una gran bassa d aygua, e lo jorn que fonch sentenciat en Jherusalem e hac sentencia de esser crucifficat, la biga ysque e sura sobre l aygua."
Ferrer, Vicent Quaresma 43, XIII

"Quants navilis cremats, quants scuts vists nadar e quantes posts sangonosas surar sobre la mar!"
Canals, Antoni Scipió e Aníbal 740, cap. vj

"E si senyor algu haura exit a aquella roba, que li sia liurada, sino sia departida axi com desus es dit en aquell capitol meteix de roba qui surara e ira sobre l aygua..."
Consolat de Mar tit. XI, cap. CCLI

"... pendras una cassola ho perol e metras hi holi del millor que poras trobar axi con si ffeyes buyols. E, con bullira, metras hi les casquetes tantes con n i poran caber en manera de bunyolls, e, con sureran en alt, tentost trau les ne ab una bromadora..."
Llibre de totes maneres de confits cap. xxxiij

TALLA s.

Bastonet partit en dos trossos que es confronten i sobre els quals el venedor i el comprador fan ratlles per a marcar la quantitat d'article fornit i rebut.

"Ab mi comptava
l especier,
sastre, draper,
e costurera,
...............................
la bunyolera
e casquetera
tenien talles,
segons les ralles
yo pagador;"
Roig, Jaume Spill 2.980

"E axi lo magaduch parti tota la host sua per aquells casals qui son basts de totes coses, e ordona que cascu pajes donas a son host ço que li fos mester, e cascu escrivis o ab talles e tenguessen compte."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCIX

TORRADELLA s.

Llesca de pa torrat sucada de llet, rovells d'ous, vi o altre líquid, fregida en oli o mantega i endolcida amb sucre o mel.

"... que nengun revenador ni revenadora... no gosen ni presumesquen vendra ni fer vendra bunyols, casquetes, bescuytelles ni torradelles ni semblants coses de menjar fetes per mans de jueus ni de juyes..."
Llibre de Mostassaf Arx. Municipal de Girona. Crida del mostassaf de Girona (s. a.), f. 117-118