BARBUDA s.

Part davantera inferior de la cara, una de les peces accessòries de l'elm i del bacinet, que defensa la boca i la barba.

V. Cf. Puiggarí, p. 345.

"Item que tota persona sia hom o fembra que haja bens valents de XXV milia sous inclusive, haja a tenir .i. arnes, ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.529, Ia part, f. 54) Varia 9 Pars 1a, reg. 1.529, f. 54 v, § 2, l. 2-3 (Pere III, XIV/XV)

BARBUDA s.

Celada lleugera a la italiana.
(Violet-le-Duc)

V. Cf. Puiggarí, p. 351, 352, 156.

"... e don Fortuny Lopeç no havia sino barbuda que s mes en la testa, e una garnatxa que s vesti..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 226

BARBUDA (___ LLUNY LA SALUDA) proverbi



"molt enveiosa,
superbiosa.
Lo capella,
quant me n parla,
be dix: barbuda;
lluny la saluda,
diu la referta."
Roig, Jaume Spill 4.405