MENYSCABAR v.

Escurçar, reduir, deslluir.

"E amor no m desempara
Qui mils rahons me declara
Per menyscabar l esperança
D aquella qui sens dubtança
Pus que la vida tinch cara."
Perot Joan Cançoner de Saragossa f. 272

"... aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirant se los uns als altres passadós e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1399

"... e per ço com yo veig Tirant que en aquesta terra no te bens ni heretatge, no volria per res menyscabas de sa honor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI

"... no trop ni no veg negun mercader pus pec ne pus neci sia estat en sa mercaderia que jo son, que jo, Senyer, en totes quantes coses comprava perdia, e en tot so que venia menyscabava."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 11, cap. 116

"Pus aquest es vostre marit,
fets ne so que fer ne devets
ans que del vostre menyscabets:
en casa hon hom no sta
molt s i pert e s i degasta."
Llibre dels Set Savis de Roma 3.042

"... en ajustant e en reeben sia diligent que ab massa gran asperitat no exigesca, e en conservant e en distribuent los nostres profits no malmeta ne menyscap."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Tesaurer

POLM s.

Pom, part de la montura de l'espasa que és damunt del puny o mantí i on és reblada l'espiga de la fulla.

V. pom.

"... vos devise les armes desde ara, perque en tal cas lavors devisa no les calga, en aquesta forma, cos es a peu... cabasets blanchs comuns menys de baveres, manyopes blanques, spases de quatre palms y mig de polm fins a la punta..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora MS. Escorial, L-I-25

RAJOLA DE VALÈNCIA un. pluri.

Rajola vidriada a manera de majòlica, fabricada amb gran perfecció a València i als llocs productors de ceràmica immediats.

"Item .iª. capsa gran de faix plena de raioles de Valencia pintades."
Inventari del rei Martí 325, f. 150

"Item dos cabassos patits ab rajoles de Valencia pintades."
Inventari d'en Pere Becet 9, X-En la cambra de les sclaves. Any 1430

SERPELLERA, [SERPALLERA, SARPELLERA, SERPELERA] s.

Xarpellera, tela gruixuda i clara de fil d'estopa utilitzada per a l'embalatge de mercaderies.

"It. gerres maleres sens serpelleres."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1467

"Totes serpeleres grosses e cordes d aver de pes, axi com son d espart e de palma e de datilers hon son les espartes del pebre, e autres serpeleres grosses d avers de pes, e caxes de sucre, e botes de sucre, e cofins de verges, totes deuen esser de l hoste, part la reva; mes no neguna serpelera ni sac de lin, ni de canem, ni de lana, ni cabas doble de Terragona."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284

"Item dues gerres olieres sens serpallera."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

"Si bala entegra de draps es comprada e l comprador es al deligar e desensarpellar de la bala, lo mescader es tengut e obligat al comprador de donar lo feltre ab la sarpellera, o .v. sous, qual que al mercader mils placia."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XVIII, V

TRELENC, [TRELENCH] s.



"Item cordes d esparth, e de trelenchs, et de cabasses..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 114

VILANAMENT adv.

D'una manera grossera, deshonesta.

"... e pus axi nos responets tan mal e tan vilanament ço que anch no m cuyde, que si jo faes corts de cathalans que no acabas ab ells ço que fos cosa covinent, car de la descovinent si molt vos en pregas cuydara acabar ab vos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 184

"E lo fill, ple de crueltat,... ab grans desonries e viltats de paraules, gita la sua mare molt vilanament de sa casa."
Recull d'eximplis e miracles CCCX