BARBUDA s.
Part davantera inferior de la cara, una de les peces accessòries de l'elm i del bacinet, que defensa la boca i la barba.
V. Cf. Puiggarí, p. 345.
"Item que tota persona sia hom o fembra que haja bens valents de XXV milia sous inclusive, haja a tenir .i. arnes, ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces..." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.529, Ia part, f. 54) Varia 9 Pars 1a, reg. 1.529, f. 54 v, § 2, l. 2-3 (Pere III, XIV/XV)
BARBUDA s.
Celada lleugera a la italiana. (Violet-le-Duc)
V. Cf. Puiggarí, p. 351, 352, 156.
"... e don Fortuny Lopeç no havia sino barbuda que s mes en la testa, e una garnatxa que s vesti..." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 226
BARBUDA (___ LLUNY LA SALUDA) proverbi
"molt enveiosa, superbiosa. Lo capella, quant me n parla, be dix: barbuda; lluny la saluda, diu la referta." Roig, Jaume Spill 4.405
| | |