CABEÇATGE, [CABASSATGE] s.

Impost a tant per cap; capitació.

"Per tal servey
e valentia,
per cortesia,
de tot peatge
e cabeçatge,
morabati
la enfranqui
lo rey seu Pere,"
Roig, Jaume Spill 7.254

"... en Johan Raphael, fustanier, en receptor de les peccunies del dret del cabassatge e carbo de terra... Ffranci Oliver en libreter del cabassatge en lo portal del Angel..."
Novells ardits 28 de juliol de 1468

CARBÓ DE TERRA un. pluri.

Carbó fòssil.

"... en Johan Raphael, fustanier, en receptor de les peccunies del cabassatge e carbo de terra..."
Novells ardits 28 de juliol de 1468

COMPTADOR, A s.

A comptar, que ha de ser comptat.

"... e liurets decontinent que la present vos sera presentada: Cent florins a l amat Conseller e Alguatzir nostre Mossen Ramon de Blanes, e al feel nostre en Johan Çabastida... CC. florins comptadors per ell convertidors en la obra del nostre Palau..."
Epistolari del rei Martí 1

"... e sia tingut de rebre cavalleria o cinyell militar dins hun any del dia de la dita concessio a avant comptador..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Segona part. Pere II a València, any 1342

"... e mes los atorgave guiatge de sis mesos de tots deutes, comptadors apres fossen tornats a avant."
Novells ardits 10 d'agost de 1465

CONTREIT, A adj.

Contret, a; baldat, ada.

"Dix que la falguera es cosa provada que un hom fo contreyt lonc temps de dolor de les anques e dels rronyons, e pris so de la rrail de la falguera e pica la entro a .vj. liures, e mes la a coure en .xij. liures de mel, tant que torna clar, e fo li donada a beure... e, enans que la acabas de beure, fo guarit del tot..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 32, c-d.

CONVERTIDOR, A adj.

A convertir o invertir; que ha de ser convertit o invertit.

"... donets e liurets... al feel nostre en Johan Çabastida, Ciutada de Barchinona, CC. florins comptadors per ell convertidors en la obra del nostre Palau que començam fer apres en la Dereçana de Barchinona..."
Epistolari del rei Martí 1

"Fem vos saber que nos trametem an Berenguer de Codinachs, maestre racional de la nostra Cort. DC. florins d or convertidors en guarniment de una espasa ab la qual se coronen los nostres succeidors Reys Darago..."
Lletra de Pere del Punyalet A Pere Boyl. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.170, f. 25)

"E sots pena de deu liures, convertidora, ço es, lo terç al senyor Rey, l altre terç al mur de la Ciutat e l altre terç al denunciador."
Crida pública a Mallorca 30 d'octubre de 1386

CORRÓ s.

Cilindre de fusta o de ferro per a fer rodar objectes de gran pes.

V. caurró.

"Item un corro de ferre."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item en lo casal roda sotil ab lo... e ab son curro e son batech de ferre vuit."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"... de present metem ma en trametra dita polvora, pedres e cabas e, per quant aci no havem sino hun corro qui ha aportada a Gerona la bombarda de la nau del Rey, per que la havem scrit al dit egregi capita trameta de continent dit corro com encara no sia tornat."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 336

CREURE v. a.

Obeir.

"... e nos pregavem sancta Maria de ço que nos desijavem que ella fos aqui ahorada e creuda que u acabassem, e que ella que n pregas lo seu car fiyl."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 443

CUIXOT, [CUXOT] s.

Armadura defensiva de la cuixa.

V. Cf. Puiggarí, p. 155.

"item uns cuxots de ferre guarnits de vellut blau ab correges de seda vermella e gamberes de pesa trosegades al coll de la cama."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCXIII

"Item, uns XV cabassets antichs, ab uns quants cuxots, tot antich."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"Item un altro arnes de cama e de cuxa gornit."
"Item un perey de cuxots antichs."
Inventari del rei Martí 565-566, f. 101 v

DEVISAR v. a.

Determinar, decidir (les armes d'un combat).

V. divisar.

"... vos dona poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab que sien eguals e sens falsa maestria..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LVI

"... e per semblant yo, a qui toqua essent declarat esser deffenedor... vos devise les armes desde ara per que en tal cas lavors devisar no les calga en aquesta forma, ço es a peu per no metre la honor a perill de hun animal, ab cuyrases cubertes de ceti carmesi de pes de quatorse lliures, cabasets blanchs comuns menys de baveres, manyopes blanques, spases de quatre palms y mig..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L-I-25, f. 129 v

"... e, si sera vist yo ho sia, accepte en tal cas ara per lavors les armes per vos en lo dit cartell devisades jatsia que per stil d armes fer no u deuria..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L-I-25, f. 129 v

DIVENDRES s.

El sisè dia de la setmana.

V. Divenres.

"... e en lo divendres vos acabas tot so que volgues crear del digmenge tro al dissapte..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 19, cap. 257

"Veritat es que l dit senyor rey trames lo divendres sant a vespre a tot hom, que l disapte mati, la vespra de Pascha, com haurien cobrada aleluya, que cascu lexas lo dol que portava per lo senyor rey son pare..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII

"En tots divendres en los quals missa sera de la creu sien tenguts paraments de l altar blaus, ço es los pus sotils..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels divendres

EINA, [EYNA] s.

Estri o ferramenta de treball.

V. aïna.

"... havem rebuda una letra... e hun cabas de eynes del mestre major dels fusters de l exercit..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 336

EMBARGAMENT s.

L'acció i efecte d'embargar; obstacle, impediment.

V. embarg.

"... havets contrastat e embargat aquell dit Domingo en la dita obra per manera que aquella no acabas... sobre lo qual embargament aquell dit Domingo hac a fer convinença ab alscuns del dit loch qui lo dit fet embargaven..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CLXXIV

"... pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera... et sobrava tant de la una part e de la altra sobre l musclo dret que y podien fer un nuu, et fahien lo de guisa que n podien metre e trer lo cap sens algun embargament..."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XXV

"Item en l embargament que ls dexebles fahien als fadrins pochs, de no acostar se al Salvador..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 957, primera partida, XVI