BOCA (DE ___) mod.

Verbalment, de paraula.

"-Prohomens, lo senyor infant vol que dema ajustem consell, que ell vos vol donar les cartes que us aporta del senyor rey de Sicilia, e us vol dir de boca perque hich es vengut."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXX

"... e rest ne molt content e molt alegre com Deu m a dotat, que si de boca ho hagues demanat no ho podia mes acertar: tan honesta e bona, feta a tota ma guisa..."
Epistolari del segle XV XXXVIII

"Mas be hi havia alguns que havien als en volentat que no parlaven de bocha."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLVIII

"... done per manament del dit senyor Rey a mi fet de bocha a les soldaderes... les quantitats deius scrites."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.106, Arx. Batllia Gral. de Catalunya (juny de 1303)

BOCA (DE SA ___) mod.

De pròpia boca.

"... loant se de lur boca de alcuns bens que han, o han dits o fets, a ffi que sien aguts per los altres en major reputacio, callada scientment la lahor de nostre Senyor Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 428, primer punt, cap. onzè

BOCA (ÉSSER DUR E FORT DE LA ___)

Que no és sensible al mos del fre i que no és obedient a la mà del cavalcador (referit al cavall).

"Item si lo cavall es dur e fort de la boqua començau lo a passeiar al .xx. jorn, per ço que tendra lo boqua plagada e pendra temor al fre e tembra lo fre."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93

BOCA (ÉSSER FI EN LA ___)

Dit de la boca del cavall que rep del mos una impressió moderada.

"Pero si lo cavall es fi en la boqua lexau lo encara ab lo fre en la boqua, mas no l cavalqueu."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93

BOCA (NO OBRIR LA ___) fr.

Callar; no dir res.

"Ells respongueren que eren molt contents e que no obriren la boca sens manament d ell. E axi ho feren e vengue ls molt be per moltes rahons..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 95

BOCA (OBRIR LA ___) fr.

Parlar.

"Ells respongueren que eren molt contents e que no obririen la boca sens manament d ell."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 95

BOCA (PER ___) mod.

A través del que ha dit.

"-Sanctes dones, jo se de tot cert per boca del meu Fill que l al terç die ressucitara en cors glorificat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses 8, III

"E, quant lo dessus dit comte va saber ço per lo qual l avia enviat a cercar per boca del mateix Rey, fon ne molt trist del pensament que l Rey havia tengut de la sua feeltat e naturalea..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"...e abans que l afferm sapia per bocha del primer senyor ja ell si s te per content de aytal macip o fadri qui solia estar ab ell..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. XII; Arx. C. d'A. (reg. 2207, f. 91).

BOCA (PUDIR LA ___) fr.



"E si yo com a home en aço obrar volgues, ans que ara de mi t partisses, te faria pudir la sua boca la qual ir, venint ab mi a dinar, se besist."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 12

BOCA (TANCAR LA ___) fr.

Callar; fer callar algú per raons irrebatibles.

"Deenament, que tostemps te sia scut contra tots injusts prechs, allegar que los prechs son contra raho e prudencia, car aço ensenyar tanca la boca a tota persona rahonable."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XLIX

BOCA AVALL mod.

Boca terrosa, ventre a terra.

"Si aquell nega veritat e pot esser james provat lo contrari, ell ha esser açotat terriblement, tot nuu, gitat en terra bocha avall..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXVIII

BOCA D'ARTELLERIA un. pluri.

Boca de foc, peça d'artilleria.

"Item attesa la gran continensa de la dita ciutat, ha mester cent pesses o boques de artellaria entre grossa e menuda."
Manual d'acords Girona, s. XV

BOCA D'OR un. pluri.

Epítet afegit al nom d'alguns Pares de l'Església grega, oradors sagrats dotats d'una singular eloqüència.

"E diu Sant Johan Bocha d or que amistat fa ço que natura no pot fer, que dos amichs, lo hun a Barchinona e l altre aci, son hun voler e .i. cors."
Sentències morals MS. de Sant Cugat