Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (9 registres)
veure  Barata (A ___)
veure  Barata (En ___)
veure  Baratador, a
veure  Baratar
veure  Desbaratament
veure  Desbaratar
veure  Desbaratar-se
veure  Desbaratat, ada
veure  Malbaratador, a

BARATA (A ___) loc.

Amb frau o engany.

"Aquell drap era mullat, e lo mercader no y podia guanyar sens que no l venes a barata o a alcuna maestria."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XLVIII


BARATA (EN ___) loc.

Amb frau o engany.

"Peccat qui es cubert per amor moltes veguades se descobre per mala volentat e torna en gran barata."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 254

"Salvo empero que l senyor de la nau o leny dubtas o hagues dubte que aquells mercaders fossen trafegadors o baratadors, e que s temes que no li metessen lo seu nolit en barata, que ll lo pogues perdre."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCLXIX


BARATADOR, A s. i adj.

Que fa barata; barater, a; enganyador, a.

"E si aquells mestres que ab ell obraran no saben que ell faça aquella obra a scar, lo senyor de la nau los ho deu dir e demostrar, per ço que si aquell mestre era baratador o trafegador... aquells mestres... no sien enganats..."
Consolat de Mar tit. I, cap. LI

"La terça es oyr misses, les quals oen usurers, baratadors, aultres... e totes maneres de falsaris."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxj v


BARATAR v. a.

Canviar, permutar.

"E sapies, Curial, que no ha frare en aquest monastir que baratas la sua vida per la del Rey de França..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 14

"... que si ells havien res mes a bestrer en aquella nau o en aquell leny... ells ho haurien a manlevar o baratar, o haurien a vendre alguna cosa, que tots temps ne serien despagats..."
Consolat de Mar tit. i, cap. L

"Mas lo pin de Thesalia del qual se feu la primera fusta per navegar he fon la nau de Jeson, aporta s los homens en un loch per baratar e mercadeiar..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 339

"Si baratar
alre no poden,
sos fills enlloden
e desereten;
los bens se meten
dels fills llevar,
per aumentar
dot a les filles;"

Roig, Jaume Spill 6.960


DESBARATAMENT s.

Desfeta, derrota.

"Aquest matex me ha donat raho de la provisio feta per lo Rey en lo cremament e tot lo desbaratament de totes les barchas de Ebro..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 15, p. 325


DESBARATAR v. a.

Posar en derrota, vèncer.

"... els nostres foren tro a .cxx. homens a caval e aconseguiren aquels peons e desbarataren los tots e mataren ne tro a .ccl. sens tot perdiment que no y faeren exceptat .v. cavals e .j. escuder."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 557

"... que totes les X galees foren desbaratades e los homens morts e presos... e com hagueren vençuda la batalla e totes les galees desbaratadades e preses, delliuraren los crestians catius que hi trobaren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX


DESBARATAR-SE v. refl.

Descompondre's, interrompre's la continuació d'una cosa.

"E mes, empero, que si per ventura lo dit studi se desbaratave algun any o anys per via de mortaldats, que los dits mestres no perdessen res del dit salari, pus no stigues per los dits mestres ne fos culpa de aquells."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 22 de desembre de 1447


DESBARATAT, ADA adj.

Desfet, a; desgavellat, ada.

"... l orgue del cos desbaratat està,
la ma no pot suplir en lo seu cas,
mou se lo peu no sabent lo perquè,
tremolament per tots los membres ve
perque la sanch fa corre al pus llas."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March VII; Cants d'Amor

"E yo, qui viu lo joch desbaratat,
Sens reparar,
Car la monja volch ja tancar
La porta b balda,
Eu la retengui per la falda:"

Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.890

"Si l cavaller, passant carreres, la lança alçara per no encontrar a l altre venint desbaratat o ab lança perduda, tal alçar de lança no es de alguna estima..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller cap. desè

"... yo us veig, senyor, ab los cabells larchs y desbaratats, la barba cobrint la major part de la vostra bella cara stesa per los pits..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLVI

"Lo notari ana s a confessar, e tornat, dix li la muller: -E vejam que es axo; -ella trague de fet lo paper puys lo contracte fonch desbaratat."
Ferrer, Vicent Quaresma 176, XXII


MALBARATADOR, A s. i adj.

Que malbarata; dissipador, dilapidador.

"E si l senyor de la nau no es sufficient de tenir aquella moneda, que ll sia mal mercader o malbaratador, ell la deu assegurar."
Consolat de Mar tit. VIII, cap. CXVI


torna a dalt