El congrés Med&Ren és el més important en matèria de musicologia de l'Edat Mitjana i el Renaixement

En un concert de música clàssica sona una simfonia de Mozart. En acabat, la majoria d’assistents creuaran la porta de l’auditori sense saber que la peça ha estat interpretada gràcies a la feina d’un musicòleg. I és que, fins a arribar a les mans d’un intèrpret, la partitura —escrita al segle xviii pel genial músic austríac— ha estat estudiada críticament per algú que abans n’ha comprovat l’autenticitat, ha fet un treball editorial, ha estudiat quins són els instruments amb què la peça es deuria interpretar en l’època i ha recopilat la informació històrica que han de tenir en compte els intèrprets en el moment de tocar-la.

La musicologia, que és l’estudi científic de la música, té per objectiu principal sistematitzar els coneixements relatius a la música per mitjà del mètode científic i la relació amb altres àrees del coneixement, com són les matemàtiques, la física, la sociologia o la lingüística. «La música és una altra faceta de la història cultural», segons Tess Knighton, professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i aporta informació molt valuosa, per exemple de l’època en què va ser composada. I és que «la història no és sorda», sentencia Emili Ros, de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC.

	Giner i Escalas amb els organitzadors, Kinghton i Ros	IEC

Knighton i Ros són els coordinadors del Congrés Internacional sobre Música de l’Edat Mitjana i el Renaixement, Med&Ren 2011, que va tenir lloc a l’IEC del 5 al 8 de juliol i que durant uns dies va situar Barcelona al centre del mapa musicològic mundial. Organitzat per l’IEC i la Institució Milà i Fontanals del CSIC, aquest Congrés és considerat el més important del món. L’edició d’enguany és la que ha comptat amb més participants ―més de dos-cents experts musicòlegs procedents de vint-i-dos països i de més de cent institucions―, per la qual cosa l’organització l’ha qualificat d’«èxit total».

Un congrés de llarg recorregut

El Med&Ren se celebra anualment des dels anys setanta. En anys alterns, té lloc en una ciutat britànica i en una ciutat d’algun altre país, i tal com explica Tess Knighton, la celebració del Congrés a Barcelona «ha servit per a donar a conèixer què es fa aquí en el camp de la musicologia», però també «per a intercanviar coneixements amb altres investigadors». D’altra banda, afegeix que en aquesta edició s’ha volgut fomentar la participació dels joves investigadors, «que tenen l’oportunitat de presentar la seva recerca i d’interactuar amb grans musicòlegs, presents al Congrés».

Un d’aquests grans musicòlegs és el britànic David Fallows, un dels fundadors del Med&Ren i considerat un dels més importants del món quant a l’estudi de la música del segle xv. Durant el Congrés es va presentar Essays on Renaissance Music, un llibre elaborat en honor seu i que ha estat editat per Fabrice Fitch i Jacobijn Kiel. Una altra de les grans figures que van assistir al Congrés i a qui també es va retre homenatge és l’intèrpret Bruno Turner, també amb la presentació d’un llibre sobre ell, editat per Tess Knighton.

Capital de la musicologia per uns dies

La inauguració del Congrés es va fer el dia 5 de juliol a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB). En l’acte van intervenir Ros i Knighton; Xosé Aviñoa, catedràtic de Musicologia de la UB; Lluís Calvo, director de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), i Romà Escalas, secretari general de l’IEC.

En el decurs del Congrés es va presentar la recerca més recent sobre la música de l’edat mitjana i el Renaixement, des del cant gregorià i l’antiga polifonia de Notre Dame fins a gèneres musicals com el motet, la missa polifònica i el madrigal. També es van exposar estudis sobre compositors com Josquin, Senfl, Morales i Victòria, i treballs sobre altres temes com ara la relació entre la música i les dones de l’edat mitjana i el Renaixement. Com a activitat paral·lela al Congrés, el grup de música de cambra Musica Reservata de Barcelona va oferir, el dia 5 de juliol, un concert a la capella de Santa Àgata de Barcelona, dirigit per Peter Phillips. I, l’endemà, després que el president de l’IEC, Salvador Giner, donés la benvinguda als congressistes, va ser el torn del grup musical La Caravaggia.

Gràcies a aquest Congrés, Barcelona va ser durant uns dies la capital mundial dels estudis de la música de l’edat mitjana i el Renaixement. El Med&Ren és el primer congrés d’aquesta categoria que s’ha celebrat a Espanya, on hi ha una gran tradició musicològica en aquest àmbit, on excel·leixen exponents com Pedrell, Anglès i Llorens, «uns musicòlegs d’una brillantor difícilment igualable», segons Emili Ros. D’aquests, Knighton posa en relleu Felip Pedrell, «la figura més destacada del país». Pedrell va ser el primer músic modernista català que va contactar amb la música estrangera i va ser un dels introductors de la música de Wagner a Espanya. Va fundar els estudis de musicologia al país i, entre els seus deixebles, hi ha Enric Granados, Manuel de Falla o Isaac Albéniz.

Recull de premsa: