Titular del primer Premi d'Urbanisme de Catalunya de la SCOT (1999), ha estat coordinador del Projecte Europeu URB-AL, sobre els tema dels "Instruments de Redistribució de la Renda urbana" (2003-2005). Actualment es el director del programa de treball de la Unió Internacional d'Arquitectes UIA-CIMES sobre les " Ciutats Intermèdies i la Urbanització Mundial " (1996-2008).

 

Quin és l'objectiu del cicle de conferències que organitza, des del passat 3 d'octubre i fins al 28 de novembre, la SCOT?

L'objectiu és plantejar respostes als nous reptes, ja que l'àmbit de gestió municipal no és suficient. Tampoc no es pot creure en una fórmula de substitució des del Govern de Catalunya. La gestió derivada dels processos i els plans territorials i urbanístics requereix una mirada nova i molt més àmplia, i no solament a curt termini. L'objectiu és, doncs, reflexionar i fer propostes sobre aquesta qüestió per poder oferir noves eines de les quals s'ha de dotar el país per fer un salt qualitatiu en la gestió dels territoris de Catalunya.

Els espais reals de la urbanització catalana són a l'escala supralocal. La mancança és que la cultura urbanística i territorial catalana actual encara és molt local. Això no vol dir que no es reivindiqui els valors dels plans d'urbanisme i de la gestió municipal, que són un patrimoni clau de suport del salt que s'ha de fer, i que, a més a més, tenen funcions molt clares en la planificació i gestió dels nuclis urbans i dels espais periurbans del país. Però hi ha molts espais afectats de les lleis de mobilitat i de paisatge, de les relacions entre les legislacions d'habitatge i d'urbanisme i del projecte de llei del dret a l'habitatge que resten oberts a l'anàlisi i el debat que pot oferir l'escala supralocal, en què s'han de combinar eines i ritmes, així com els diversos tipus d'ens, de gestió i administració, que han de permetre concretar propostes.

Considerem que seria molt útil, en la cultura territorial catalana, una nova mirada, que recolzi en els debats inicials del Congrés de Cultura Catalana, però amb un punt de vista actual. En la dimensió metropolitana i en el rol de les ciutats intermèdies, el país està, fruit dels estudis acadèmics, molt més preparat per avançar, però la mirada tradicional de les administracions i els ens oficials ha de canviar. Aquesta és la mancança concreta.

El repte, però, no és saber com cal organitzar els ens, sinó com cal planificar i gestionar el territori i les ciutats i els pobles catalans amb mirades integrades. Aquesta és l'oportunitat per introduir una cultura del treball professional integrat, no sols pluridisciplinària. I també perquè la gestió dels temes urbans i territorials entri en una nova etapa, la d'una gestió compartida, i generi una nova cultura política de col·laboració oficial. La Catalunya del segle xxi requereix una integració i una solidaritat noves.

A Catalunya s'urbanitza de manera adequada i es respecta prou el territori?

El procés d'urbanització a Catalunya no està exempt dels problemes derivats d'un model global de fort impuls i suport del sector immobiliari. La pressió immobiliària i turística sobre la costa i els espais oberts dels entorns naturals del país és crítica. També en les zones urbanes i en algunes de les ciutats madures catalanes s'han consolidat dèficits de renovació urbana.

Les lleis i les propostes han pensat massa en el creixement urbà, i han deixat de banda la planificació, especialment l'articulació de fórmules de gestió i dels corresponents suports legals i de tipus econòmic, per respondre als problemes. La cultura urbanística municipal està en una nova fase de reptes. I és en la base local que ha de recolzar la política territorial, ja que no pot tenir cura del territori només el Govern; també cal una nova cultura professional més integral, i amb més sensibilitat per integrar la participació de les persones relacionades amb els espais i els temes a abordar. S'ha de partir d'una mirada d'escala integrada i més social.

Per què s'ha evolucionat cap a aquest model?

Catalunya no ha estat fora del model d'acumulació i consum que en l'entorn occidental és a la base de la forta inversió, impulsada pel sistema financer del mercat de capitals hipotecaris, en el sector immobiliari, amb efectes com els que hem comentat sintèticament en els punts anteriors. És un escenari clar, però no del tot positiu. L'alternativa és enfocar més bé els temes que es tracten en el cicle de la SCOT per generar una mirada més integrada i solidària en el desenvolupament de Catalunya. En els darrers anys, el nostre país ha donat resposta, en un llarg camí, als principals dèficits urbans. Això ens ha donat una eina de gran valor: l'urbanisme municipal. També cal afirmar que hi ha hagut una protecció, que podem anomenar «sectorial», dels espais i els elements físics de valor territorial i/o ambiental.

Però hi ha alternatives...

El que s'ha d'aconseguir, doncs, és limitar els efectes de l'impacte immobiliari i impulsar una política que combini escales i mirades, que integri les diverses disciplines i que redueixi la distància entre allò que és urbà i allò que és territorial: que no sols protegeixi els espais, sinó que també els posi en valor i articuli formes de gestió supralocal. Es tracta de superar els efectes d'un model de gestió sectorial i avançar cap a un model més integral i complex, amb molts més ens de gestió. Més enllà del Govern i de les administracions, també cal integrar-hi la societat, les entitats i les persones que gestionen els territoris i els pobles i les ciutats.

Com s'articula el cicle? Quins ponents hi intervenen?

S'articula en cinc blocs: 1) una introducció de l'estat de la planificació i gestió i els reptes actuals a Catalunya, amb la presència de responsables de la Generalitat de Catalunya; 2) una comparació amb el model legislat de les comunitats de municipis de França, amb la presentació del cas del Pays d'Aix a càrrec de l'arquitecta Janine Bellante; 3) la gestió supralocal dels espais lliures i oberts, rurals i naturals, amb una ponència de la biòloga i ambientalista Ester Fanlo; 4) la mobilitat i els fluxos territorials i els ens com ara consorcis o similars, amb una presentació de l'enginyer Miquel Àngel Dombriz, i 5) la definició de les fórmules jurídiques que poden permetre l'articulació supralocal dels ens o de les administracions, a càrrec de l'especialista en dret administratiu Joan Perdigó.

Totes les sessions es composen d'una ponència i un debat amb una «fila zero» de professionals relacionats amb el tema del cicle. Aquesta fórmula permetrà obrir un espai de reflexió que pot donar peu a l'estudi de les opcions i alternatives ofertes, que quedaran recollides en el llibre de les actes del cicle.