|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
100 números d'El Butlletí de l'IEC Es constitueix a l'IEC la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística El Ple de l'IEC honora la memòria de Jordi Sarsanedas El Consorci de la Zona Franca de Barcelona dóna suport a la commemoració dels cent anys de l'IEC La Fundació Carles Salvador crea una Aula-Museu a CastellóJoaquim Molas és investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida L'IEC analitza cinc dels treballs guardonats amb els premis Nobel de l'any 2006 Mor el medievalista Marcel Duriat
El Butlletí de l'IEC arriba al número 100 El Butlletí arriba, actualment, a més de cinc mil subscriptors, a més dels que hi accedeixen a través del web de l'IEC
El 22 d'abril de 2004, el llavors president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Josep Laporte, donava la benvinguda a la darrera de les publicacions de l'IEC. Es tractava d'El Butlletí de l'IEC (el BIEC). Quasi tres anys després, El Butlletí ha arribat al número 100, en plena forma i amb propostes de futur noves i ambicioses. El que va començar essent -–tal com comentava Laporte en el primer número–, «bàsicament, un recull de premsa» s'ha convertit en una eina de comunicació fonamental entre els més de vuit mil membres i socis de l'IEC. I encara queda molt camí per recórrer. El més important, però, és que el BIEC s'està convertint en un espai de referència per a localitzar qualsevol tipus d'informació sobre l'acadèmia nacional catalana i en un espai obert a les opinions i col·laboracions de tots els membres i socis de l'IEC. Per a aconseguir aquesta fita, fa falta ampliar i millorar El Butlletí, però, per damunt de tot, fa falta que tothom s'involucri en un mitjà de comunicació del qual s'ha de sentir partícip. És per aquest motiu que, des del BIEC, us demanem que participeu en l'elaboració d'El Butlletí enviant-nos articles, apunts, o, simplement, proposant-nos temes que us interessen. De mica en mica, podrem disposar d'una eina encara més útil que, a hores d'ara, s'envia a més de cinc mil subscriptors, penja al web cada setmana més de quaranta fotografies i més de setanta documents complementaris en format PDF i que és visitat per milers d'internautes. La manera més adequada per a millorar el BIEC és parlant-ne amb els receptors. És per aquest motiu que hem volgut conèixer l'opinió dels presidents de les cinc seccions, de les vint-i-sis filials i dels centres adscrits a la institució. Aquestes són les respostes rebudes: Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans: Benvolguts/udes lectors/res d' El Butlletí de l'IEC, És un privilegi poder-vos saludar a través del número 100 d'El Butlletí de l'IEC, que rebeu cada quinze dies, alternat amb l'Agenda d'activitats de l'IEC. Mercès a l'aplicació dels nous instruments de comunicació electrònica, la nostra acadèmia nacional ha aconseguit una major eficàcia informativa i una col·laboració més estreta entre els seus membres, els socis de les filials i tot el personal de la corporació. Els diversos recercadors, les seccions i les societats filials ara tenen una eina excel·lent per a informar-se i informar tothom dels seminaris, les reunions científiques, els congressos, les publicacions i els actes públics de tota mena que duguin a terme. Hom pot dir, sense por d'exagerar, que El Butlletí i la seva distribució han estat part d'un veritable salt qualitatiu endavant pel que fa a la projecció general de l'IEC dins tot l'àmbit de la llengua i la cultura catalanes, però també per al nostre contacte amb la resta del món. L'accés al web de l'Institut, amb tota la vasta riquesa de continguts que inclou, a la qual us invita a entrar amb tota facilitat El Butlletí, és també un pas fonamental per al coneixement públic de la ciència i les humanitats a casa nostra, i per a conèixer els fruits de la recerca generada per l'Acadèmia. L'accés dels mitjans de comunicació i de les institucions universitàries, acadèmiques i governamentals al Butlletí i al web de l'Institut és un servei públic cabdal. En nom de l'Institut d'Estudis Catalans, em plau agrair-vos l'ús freqüent i interactiu que tants feu del Butlletí. Ben cordialment,
Salvador Giner Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC: «La valoració general que faig d'El Butlletí de l'IEC és positiva. Crec que ha contribuït sensiblement a avançar les informacions de tota mena d'activitats.» David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC: «Per a mi, ha estat una bona font d'informació sobre els actes, les publicacions i els documents de la Secció i de tot l'IEC en general. El fet de rebre'l setmanalment per correu electrònic t'estalvia haver d'anar al web, cosa que em costa més de fer. He utilitzat molt els resums de premsa i estic molt d'acord que la tria de notícies es faci d'una manera un xic més selectiva. No sé quina difusió té ni, per tant, l'impacte que pot tenir com a difusor dels actes que organitza l'IEC.» Montserrat Jufresa, presidenta de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics: «El Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans és una publicació àgil i ben feta que presenta de manera clara la informació referent a les activitats de les societats filials, i en fa possible una difusió més gran. Els primers beneficiaris són els membres de les societats filials, que poden accedir a la programació de les societats de les quals no són socis i que també els interessen. A més, permet tenir una visió de conjunt de la vida científica de l'IEC. Pel que fa a la Societat Catalana d'Estudis Clàssics, alguns membres m'han comentat que consulten sovint El Butlletí i que els agrada, perquè els resulta útil; però no considero que aquesta sigui una opció majoritària entre els nostres socis. No obstant això, em sembla imprescindible que El Butlletí continuï publicant al màxim d'informació possible pel que fa a la nostra Societat.» Joan Ràfols Casamada, president de la Institució Catalana d'Estudis Agraris: «Aniversaris i números rodons sempre són bons per a repassar el que s'ha fet i el que es preveu fer, i el número 100 d'El Butlletí de l'IEC, que ara teniu a la pantalla del vostre ordinador, és una bona ocasió per a intentar fer un repàs d'aquesta mena. En poc més de dos anys i mig d'existència, El Butlletí ha recorregut el llarg camí dels cent primers números, amb continguts diversos, sempre molt i molt interessants, i ha assolit una maduresa sòlida, productiva i plena d'esperances de futur. Se'ns plantegen, però, unes preguntes inquietants: Els lectors, tots els possibles lectors, responen positivament a l'estímul d'El Butlletí? Aprofiten adequadament els múltiples enllaços disponibles? Són informats adientment i a temps de les activitats programades? Pensem-hi una mica i fem-nos també, tots plegats, responsables dels futurs èxits d'El Butlletí de l'IEC.» Amics de l'Art Romànic: «La Junta d'Amics de l'Art Romànic ha valorat positivament la tasca d'El Butlletí de l'IEC pel que fa a la informació i a la difusió de les activitats científiques de la nostra entitat, ja que, a través d'aquest mitjà, la nostra societat filial pot arribar a un sector de públic més ampli que el que estrictament formen els nostres socis i entitats adherides, així com als professionals de la història altmedieval i de l'art romànic català i als que hi estan interessats. L'efectivitat d'El Butlletí de l'IEC l'hem constat bàsicament en els cicles de conferències i presentacions de les publicacions de la nostra Societat.» Rosa Colomer, directora del
TERMCAT: «Com és sabut els lligams entre
el TERMCAT i l'Institut d'Estudis Catalans són molt estrets.
El TERMCAT va ser creat per un acord entre el Govern de Catalunya
i l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment, el president de
l'IEC ocupa la vicepresidència del Consorci TERMCAT, i
el màxim òrgan acadèmic de la terminologia,
el Consell Supervisor, compost per membres del TERMCAT i de l'IEC, és
presidit per un membre de a Secció Filològica.
Es constitueix a l'IEC la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística En un acte impulsat per l'Institut Ramon Llull, consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans Sis entitats de catalanística d'arreu del món van constituir el 21 de desembre passat la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (FIAC), que tindrà seu a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, amb l'objectiu de facilitar la col·laboració en la projecció internacional de col·loquis, simposis, actes d'homenatge a catalanòfils destacats o publicacions conjuntes.
La nova federació, que neix amb el suport de l'Institut Ramon Llull (IRL) –consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'IEC–, també actuarà com a interlocutora amb l'IRL i altres institucions públiques i privades per a promoure la llengua, la literatura i la cultura catalanes en els àmbits acadèmic i universitari. En la reunió del 21 de desembre es van decidir els membres de la junta de govern de l'entitat, que serà presidida per Johannes Kabatek, president de la Deutscher Katalanistenverband. La vicepresidència l'ocuparà Christian Camps; Lídia Pons en serà la tresorera; Elisenda Marcer, la secretària, i Núria Puigdevall i Jaume Martí Olivella, els vocals. Johannes Kabatek ha destacat que «la constitució de
la FIAC representa un pas molt important en la promoció científica
dels estudis de la llengua, la literatura i la cultura catalanes
i una via per a poder coordinar les col·laboracions entre
les diverses associacions que la formen».
Composició del nou organisme La federació està constituïda per l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) –amb seu a l'IEC–, The Anglo-Catalan Society, l'Associazione Italiana di Studi Catalani, l'Association Française des Catalanistes, la North-American Catalan Society –amb seu a l'IEC– i la Deutscher Katalanistenverband. Les associacions internacionals de catalanística són entitats que agrupen estudiosos i experts de la llengua i la literatura catalanes residents dins o fora del domini lingüístic. Aquestes entitats es van constituir a partir de la segona meitat del segle XX per a promoure l'estudi i l'ensenyament de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a universitats estrangeres, així com altres actuacions acadèmiques i culturals relacionades. L'acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l'IEC, i hi van intervenir el president de la Secció Filològica de l'Institut, Joan Martí i Castell; el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l'IEC, August Bover; la cap de l'Àrea de Llengua de l'IRL, Maria Àngels Prats, i el recent nomenat president de la FIAC. Salvador Giner es va mostrar satisfet de presidir l'acte de constitució d'un instrument que «ens ajudarà a promoure arreu del món els estudis i la recerca de la llengua i la cultura catalanes». Giner va recordar també la coincidència que ell mateix va ser membre actiu de The Anglo-Catalan Society, on, a més, va signar el primer llibre publicat per aquesta entitat. Maria Àngels Prats va destacar «la tasca d'un seguit de professionals i acadèmics d'arreu del món, sense la qual no hagués estat possible arribar fins aquí». August Bover va explicar que la SCLL no ha pogut signar els estatuts de la federació, «ja que, en ser una filial de l'IEC, no tenim personalitat jurídica pròpia. Però avui mateix sol·licitarem al president de l'IEC la nostra adhesió a la FIAC». El president de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí i Castell, va afirmar que la internacionalització és la via principal pel que fa a la difusió de la cultura i la llengua catalanes. «Sou vosaltres --referint-se als representants de les entitats que conformen la FIAC-- qui heu sabut explicar què és i què representa Tirant lo Blanc o qui són i d'on vénen Antoni Gaudí, Ramon Llull o Pau Casals.» Al matí, els representants de la nova federació van visitar el Parlament de Catalunya i van celebrar una audiència amb Ernest Benach, president del Parlament. També es van reunir amb el conseller de la vicepresidència del Govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. A la tarda, van assistir a una recepció amb Jordi Portabella, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Antecedents de la FIAC El 15 de juny de 2005, a Brussel·les, representants de les associacions que integren la federació i el president de la SCLL, August Bover, van signar un protocol per a constituir-la, en presència de l'aleshores directora en funcions de l'IRL i consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras. En aquest protocol, ja es preveien els objectius, la seu i els àmbits d'actuació de la federació. Des que es va crear, el 2002, l'Institut Ramon Llull ha coorganitzat simposis, congressos i jornades de catalanística en ciutats europees com Praga, Budapest, Cambridge o Brussel·les. La darrera trobada va tenir lloc a Budapest, el setembre passat, amb motiu del XIV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, celebrat a la Universitat Loránd Eötvös de la capital hongaresa. Un any abans, a Brussel·les, es va celebrar el Primer Simposi Internacional de Catalanística, coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la fundació del Casal Català a la capital belga. La trobada va servir per a promoure espais de diàleg i col·laboració entre les associacions internacionals de catalanística i contribuir al reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees. Reportatge fotogràfic: Apunt de Johannes Kabatek, president de
la FIAC: Currículum de Johannes Kabatek:
Salvador Giner: «Tenim una acadèmia nacional extraordinària, independent i sobirana, però identificada amb la nostra pàtria» El president de l'Institut promet millores en les condicions de treball en la tradicional recepció de Nadal al personal i als membres de la corporació El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, va subratllar el paper de l'IEC en la nostra societat, durant la tradicional recepció de Nadal al personal i als membres de la corporació: «Tenim una acadèmia nacional extraordinària i única, sobirana i independent, però plenament identificada amb la nostra pàtria». La recepció es va dur a terme el 22 de desembre passat al migdia, a la sala Pere Coromines de la Casa de Convalescència, seu de l'IEC a Barcelona.
Giner va agrair la dedicació dels professionals de l'IEC i la col·laboració de les seccions i filials, que han fet possible l'èxit dels actes inaugurals de la commemoració del Centenari de l'Institut. Més concretament, va recordar que «tot el que es va fer el 16 d'octubre passat [data de la jornada inaugural del Centenari, amb la solemne sessió acadèmica i festiva al Palau de la Música Catalana] va ser esplèndid i això es deu a la implicació i l'esforç de tots vosaltres». El president va agrair també l'allau de felicitacions rebudes tant pels actes d'aquella jornada com pel desplegament que està tenint la programació de l'any del Centenari. D'altra banda, Salvador Giner va fer referència al contracte programa subscrit a la primeria de l'any passat amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, que «estem complint al cent per cent». En aquest sentit, va voler deixar constància que l'actual equip de govern de l'IEC «volem millorar les condicions de treball d'aquesta casa, malgrat les limitacions amb què ens hem de moure».
El secretari general i el gerent de l'IEC expliquen els continguts del nou organigrama al personal de la corporació Abans de Nadal, el comitè d'empresa va exposar els seus punts de vista davant una assemblea general Joandomènec Ros i Ramon Corbella, respectivament secretari general i gerent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), van presentar i explicar detalladament al personal de l'IEC els continguts del nou organigrama administratiu, que fou sotmès a la consideració i l'aprovació dels assistents al Ple de la corporació del passat 27 de novembre, un cop debatut i aprovat pel Consell Permanent (vegeu informació en El Butlletí de l'IEC, número 99). La reunió amb el personal es va fer el passat dimarts, 9 de gener, a la Sala Pere Coromines de la Casa de Convalescència, i hi van assistí prop d'unes setanta persones.
El secretari general, Joandomènec Ros, va subratllar que els continguts de l'organigrama corresponen bàsicament a l'estructura ja existent a l'IEC, si bé s'incorporen nous serveis i oficines, així com s'estableixen alguns canvis de coordinació i/o dependències orgàniques en determinats casos, per tal de respondre adequadament a les necessitats actuals i futures de l'acadèmia nacional catalana. Per la seva part, el gerent, Ramon Corbella, va detallar cadascun dels serveis i de les oficines de nova creació i la reestructuració d'alguns altres, d'acord amb l'objectiu esmentat i amb les previsions del programa electoral de l'actual equip de govern. Tot seguit, diverses persones assistents van formular preguntes i/o comentaris sobre les qüestions plantejades, que el secretari general i el gerent es van encarregar de respondre. D'altra banda, el passat 21 de desembre, el comitè d'empresa de l'IEC va convocar una assemblea general amb l'ordre del dia següent: condicions laborals per al 2007, organigrama de l'IEC, altres qüestions i torn obert de paraules. Els membres del comitè, després de detallar les propostes rebudes quant a condicions laborals per al 2007, van sotmetre a votació si s'aprovaven o es refusaven: la majoria dels assistents es mostrà favorable a continuar negociant amb l'objectiu de millorar l'oferta rebuda dels responsables de personal de la corporació. També van exposar la seva opinió sobre l'organigrama, particularment del seu procés d'elaboració i difusió. Comunicat del Comitè d’Empresa
de l’IEC:
El Ple de l'IEC honora la memòria de Jordi Sarsanedas El màxim òrgan de govern de la corporació escolta la semblança de Josep Carner i l'informe de la Secció de Ciències Biològiques El membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Albert Jané va presentar la nota necrològica de Jordi Sarsanedas, en el Ple celebrat el 18 de desembre passat. El màxim òrgan de govern de la corporació va honorar, d'aquesta manera, la memòria del poeta, narrador i traductor traspassat el 16 de novembre passat als 82 anys. Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 1924-2006) era llicenciat en lletres a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (França) i fou professor a l'Institut Francès, al Liceu Francès i a l'Escola Aula. Redactor de la revista Ariel des del 1947 fins al 1951, fou membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i redactor en cap de la revista Serra d'Or. Va ser president del Centre Català del PEN Club (1983-2001), degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003). La seva abundant obra literària inclou poesia (A trenc de sorra ; La rambla de les flors; L'enlluernament; al cap del carrer; Com una tornada, sí), narracions (Mites; Plou i fa sol) i novel·les (Contra la nit d'Oboixangó; El martell; La noia a la sorra). Va dirigir teatre i fou autor de contes, de treballs crítics i, amb regularitat, d'articles periodístics. Figura clau del Noucentisme En la mateixa sessió plenària, Josep Vallverdú, de la Secció Filològica, va llegir la semblança d'una de les figures clau del Noucentisme, Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), membre de l'acadèmia nacional catalana des dels seus inicis, concretament des del 1911. Després d'un debat intens a l'entorn de l'aprovació de l'acta de la sessió ordinària del 27 de novembre, el president de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB), Màrius Foz, va presentar l'informe de les activitats de la Secció. Actualment la SECCB té vint-i-cinc membres numeraris, vuit d'emèrits i quatre de corresponents. Finalment, es va fer la presentació dels candidats a membre de tres de les seccions de l'IEC, que seran votats, com és habitual, en el proper Ple: la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) va presentar quatre membres numeraris; la SECCB, quatre membres corresponents, i la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT), un membre numerari. Informe de les activitats de la Secció de Ciències Biològiques
(SECCB):
El geòleg David Serrat, nou president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans Substitueix en la responsabilitat l'enginyer Joaquim Agulló El geòleg David Serrat i Congost ha estat elegit president de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'elecció es va dur a terme en la reunió plenària de la SECCT celebrada el passat mes de desembre. Amb David Serrat, constituiran el nou consell de govern de la SECCT Francesc Serra i Mestres, com a vicepresident –era tresorer en l'equip anterior–, Pilar Bayer i Isant , com a tresorera, i Lluís Jofre i Roca , com a secretari. David Serrat substitueix l'enginyer industrial Joaquim Agulló i Batlle, que ha exercit aquesta responsabilitat en els darrers quatre anys. El nou consell de govern de la SECCT va prendre possessió efectiva des de l'1 de gener de 2007.
Doctor en geologia per la Universitat de Barcelona (UB), on és catedràtic de Geodinàmica externa a la Facultat de Geologia, David Serrat ha estat degà de la Facultat i vicerector de recerca de la mateixa Universitat. Ha treballat en geomorfologia i Quaternari als Pirineus, a la Terra del Foc, a l'Antàrtida i al desert d'Atacama. Els lligams amb la Facultat de Geografia i Història han fet que treballi també en disciplines frontereres entre la geologia i les humanitats, com la geografia física i la geoarqueologia. Autor de nombroses publicacions, ha col·laborat també en treballs de síntesi (Història natural dels Països Catalans). Fou director general de recerca de la Generalitat de Catalunya (1997-2002) i des del 2002 fins al mes de juny passat va ser rector de la Universitat de Vic. També va ser president, del 1994 al 1998, de la Institució Catalana d'Història Natural , filial de l'IEC. Història i estructura actual de la SECCT La Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l'IEC és hereva de l'antiga Secció de Ciències –una de les tres que passaren a configurar l'IEC el 1911--–, que el 1989 se subdividí en la Secció de Ciències i Tecnologia i la Secció de Ciències Biològiques. La SECCT comprèn actualment quatre àrees de ciències –Matemàtiques, Física, Química i Geologia– , i quatre àrees de tecnologia –Industrial, de la Construcció, de la Informació i Comunicació, i de la Terra. Manté un estret lligam amb la Secció de Ciències Biològiques i hi comparteix múltiples activitats i publicacions, com la revista Contributions to Science i la col·lecció «Clàssics de la Ciència». Actualment, integren la SECCT trenta-cinc membres
numeraris, vuit dels quals són emèrits, i nou membres corresponents.
Reforcen la inserció de la SECCT en l'entorn social les sis
societats filials que hi són adscrites: Associació Catalana
de Ciències de l'Alimentació, Societat
Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Societat
Catalana de Física, Societat
Catalana de Matemàtiques, Societat
Catalana de Química i Societat
Catalana de Tecnologia.
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona dóna suport a la commemoració dels cent anys de l'IEC Ambdues entitats han signat un conveni de col·laboració amb motiu del primer segle d'història de l'acadèmia nacional catalana El president del Comitè Executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Manuel Royes, i el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, van signar un conveni de col·laboració amb motiu de la celebració del Centenari de l'IEC, el 12 de desembre passat
Segons l'acord, el Consorci de la Zona Franca aportarà 50.000 euros com a col·laboració per a organitzar els actes commemoratius del primer segle de l'IEC, que es duran a terme al llarg del 2007. El CZFB se suma, així, a una sèrie d'entitats que, atesa la importància social, cultural, científica i educativa de l'IEC, patrocinaran els actes commemoratius del Centenari. Entre els patrocinadors, a més del CZFB, hi figuren Caixa de Girona, Obra Social Caixa Sabadell, Caixa Catalunya, La Caixa, TV3 i Catalunya Ràdio. Manuel Royes va posar en relleu que el CZFB, com a entitat que treballa per consolidar la posició de Barcelona en l'àmbit de l'economia i de la innovació, manté un ferm compromís amb la societat catalana i amb les institucions que busquen l'excel·lència i el reconeixement internacional de la cultura catalana. «Per això, pel Consorci és una satisfacció contribuir als actes que celebren els cent anys d'existència d'una entitat prestigiosa i capdavantera com és l'IEC», va assenyalar Royes en l'acte de signatura. Durant l'any del Centenari, l'IEC ofereix més de tres-centes setanta
cites entre simposis, cicles de conferències, cursos d'alts estudis, concerts i exposicions, a més
de nombroses publicacions específiques.
Reportatge fotogràfic:
La Fundació Carles Salvador crea una Aula-Museu a Castelló La Fundació Carles Salvador –entitat vinculada a l'IEC i constituïda per l'Ajuntament de Benassal, la pròpia acadèmia nacional catalana i els hereus de Carles Salvador Gimeno–, van decidir en la darrera reunió de la fundació crear l'Aula-Museu Carles Salvador. A la sessió hi va asisistir, en representació de l'IEC, el vicepresident Salvador Alegret. L'Aula-Museu serà un museu dedicat a donar a conèixer la figura del gran pedagog que va ser Salvador, així com també la seva època i el desenvolupament de les seves múltiples activitats. L'Aula-Museu, situada a Benassal (Castelló), es pretén consolidar com una infraestructura cultural al servei de la població de les comarques del nord del País Valencià i, pel seu perfil, entre el conjunt d'institucions culturals dels Països Catalans. L'espai que albergarà l'Aula-Museu, l'antic hospital de la Mola, diposa de 331 metres quadrats. L'espai estarà distribuï en tres plantes: una planta baixa de 125 metres quadrats, dividida en dos espais longitudinals clarament delimitats en dues meitats, que generaran quatre habitacles diferents, on s'inclourà la primera Sala d'Exposicions Permanent; la primera planta, amb les mateixes proporcions que la planta baixa, que tindrà tres sales delimitades per un mur, una de les quals dedicada a la segona Sala d'Exposicions Permanent, i la tercera planta, que es compondrà d'un únic espai, de 81 metres quadrats, que acollirà la tercera sala d'Exposició Permanent. El nou equipament vol conscienciar sobre els aspectes cívics i culturals del nostre país i la nostra llengua, visibles en la figura de Carles Salvador. L'organització d'exposicions i activitats culturals sobre l'obra de l'autor seran el mecanisme d'acció per a satisfer aquests propòsits. Carles Salvador (València 1897- 1955) va ser una figura representativa de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica del segle XX. Va ser un dels promotors principals de la normalització ortogràfica a València i va ser nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana. Va publicar diversos opuscles gramaticals que van resultar decisius per a la divulgació gramàtica de Pompeu Fabra a València.
Joaquim Molas és investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida Joaquim Molas i Batllori, catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, crític literari i membre de l'IEC, va ser investit l'11 de desembre passat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (UdL). Amb aquesta investidura Molas es va convertir en el dinovè doctor honoris causa de la UdL. El prestigiós filòleg va ser apadrinat pel professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual de la UdL, Josep M. Domingo Clua.
Molas va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans, on posteriorment va ser professor. Fou lector d'espanyol i de català a la Universitat de Liverpool i catedràtic de Llengua i Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va editar l'obra poètica de Lluís Icart i Joan Salvat-Papasseit i, amb Martí de Riquer, De la poesia heroico-popular castellana, de Manuel Milà i Fontanals. Va dirigir les col·leccions «Antologia Catalana», «Les Millors Obres de la Literatura Catalana» i alguns volums de la Història de la literatura catalana, dels quals va escriure diferents capítols. Ha publicat diversos llibres i estudis, entre els quals Poesia catalana del segle XX, en col·laboració amb Josep M. Castellet. Pel primer lliurament de les seves memòries, Fragments de memòria, va rebre el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció (1998). A més, ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1998), i amb la Creu de Sant Jordi (1999). També té entre els seus guardons la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2000, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya 2003.
Joan Martí presenta les aportacions del Congrés de 1906 per a la normalització lingüística del català El president de la Filològica de l'IEC va cloure el cicle amb motiu del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va cloure el mes de desembre passat el cicle de conferències «Commemoració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906-2006)». En la seva intervenció, «Envers la planificació de l'estatus», Joan Martí va exposar les aportacions de la Secció Social i Jurídica --una de les tres en què dividiren les tasques els participants en el Congrés del 1906--, avançant cap a la configuració del procés de normalització lingüística.
El cicle dedicat al Congrés del 1906 ha obert els actes del Centenari de l'IEC, atenent precisament l'impuls sorgit d'aquell esdeveniment científic de ressò internacional. Joan Martí és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i actualment de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector. Ha exercit la docència a les universitats italianes de Bèrgam i de Calàbria i ha estat professor visitant a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA) i Laval (Canadà). Ha desenvolupat tasques de recerca en diversos àmbits, entre altres, en dialectologia social, i és autor de nombrosos llibres i articles. La intervenció de Martí i Castell, si bé va cloure oficialment el cicle, no va ser la darrera, ja que el 19 de desembre, Vicent Pitarch va parlar sobre «Els valencians i el Congrés de 1906», una conferència programada inicialment per al 14 de novembre passat que hagué de ser suspesa per imperatius de salut. Tots els ponents són membres de la Secció Filològica de l'IEC. Pitarch va recordar en la conferència les contribucions al «progrés de la llengua comuna» (Vicent Mancho i «Lo Rat Penat») dels valencians, en la primera gran cimera internacional de la llengua catalana, ara fa un segle, des de Teodor Llorente al pare Lluís Fullana. Reportatge fotogràfic (Joan Martí i Castell): Reportatge fotogràfic (Vicent Pitarch):
L'IEC analitza cinc dels treballs guardonats amb els premis Nobel de l'any 2006 En la vuitena edició del cicle de conferències que organitza la Secretaria Científica en col·laboració amb diverses societats filials de l'Institut L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va acollir la vuitena edició del cicle «Els premis Nobel de l'any 2006», que, al llarg de cinc sessions, va debatre cinc dels treballs guardonats amb els premis que concedeix l'Acadèmia Sueca. Diversos experts en els camps de la física, l'economia, la química, la literatura i la fisiologia i la medicina van analitzar les propostes dels premiats en les conferències, que van finalitzar el 19 de desembre.
La primera sessió va girar entorn del Premi Nobel de Física concedit a John C. Mather i George F. Smoot. La conferència «Confirmació d'un univers amb edat finita» va ser a càrrec d'Eduard Salvador Solé, de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona. L'endemà, 12 de desembre, Francesc Xavier Mena, professor d'ESADE de la Universitat Ramon Llull, va analitzar la «Inflació, atur i la regla d'or del creixement», en una conferència sobre el Premi Nobel d'Economia concedit a Edmund S. Phelps. La tercera sessió va versar entorn del Premi Nobel de Química concedit a Roger D. Kornberg. Jordi Bernués, de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC, Parc Científic de Barcelona) hi va analitzar «Les intimitats de la transcripció eucariòtica». El dos darrers dies del cicle, 18 i 19 de desembre, van continuar amb sengles conferències sobre el Premi Nobel de Literatura, concedit a Orhan Pamuk, i el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, concedit a Andrew Z. Fire i Craig C. Mello. Matilde V. Alsina, periodista del suplement de cultura del diari Avui va parlar sobre «Orhan Pamuk, el turc de veu occidental», i Ramin Shiekhattar, professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), va dissertar sobre «Silencing of the genome by small non-coding RNA». Programa del cicle: Reportatge fotogràfic:
L'IEC projecta i debat un documental inèdit de TVE sobre la censura a la televisió a l'època de Franco En una sessió organitzada per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'Institut El documental inèdit «Historias de la censura», dirigit per Antoni Esteve com a director del programa Línea 900, de Televisión Española (TVE), es va projectar el desembre passat a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La presentació del reportatge, que té una durada d'uns quaranta minuts, va tenir lloc en el marc de la sessió promoguda per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l'IEC, «La censura a la televisió, a l'època de Franco», aprofitant la celebració dels cinquanta anys de TVE.
El documental va ser rodat, el 1995, pels reporters de Línea 900, Xavier Sitjà i Llúcia Oliva, i dirigit per Antoni Esteve --tots tres socis de la SCC-- per a commemorar el vintè aniversari de la mort del general Franco. L'objectiu era reflectir com era la censura de l'època amb els mitjans de comunicació, concretament amb la televisió. En el seu moment, els directius de TVE no van creure que fos oportú emetre'l i, per aquest motiu, el document mai no s'ha emès. Aquesta ha estat la primera vegada que s'ha projectat el documental, en una sessió que comptava amb l'aquiescència de l'actual equip directiu de TVE. Reportatge fotogràfic:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
