El llibre La nova geografia de la Catalunya postcovid, coordinat per Jesús Burgueño, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Ciències 2022. D’altra banda, el Segundo diccionario de los catalanes de México, de Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angélica Peregrina, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística 2022.

Els Premis Crítica Serra d’Or són uns guardons que van néixer l’any 1967 i que atorga cada any la revista Serra d’Or, de l’Abadia de Montserrat. Es tracta d’una distinció que ha assolit un gran prestigi en l’àmbit cultural català i que es concedeix a les categories següents: «Literatura i Assaig», «Recerca», «Teatre» i «Literatura Infantil i Juvenil».   Els dos treballs de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) guardonats s’engloben dins la categoria de recerca, el primer, en ciències i, l’altre, en catalanística. La nova geografia de la Catalunya postcovid, coordinat per Jesús Burgueño, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Ciències 2022, segons l’Abadia de Montserrat, per la seva visió polièdrica sobre com es presenta el segle XXI per a Catalunya, a partir de les oportunitats i amenaces que la pandèmia, el canvi climàtic i la resta de crisis suposen per al país i, també, pel fet que és «un llibre coral que va més enllà dels aspectes geogràfics».     El Segundo diccionario de los catalanes de México, escrit per Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angélica Peregrina, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística 2022. Aquest llibre recull la biografia de més de 2.500 catalans que trobaren en la República Mexicana una nova pàtria. L’Abadia de Montserrat reconeix la feina exhaustiva d’intel·lectuals, professors, artistes, polítics i ciutadans comuns que han col·laborat a fer de Mèxic un país pròsper i modern.     Pel que fa a l’apartat de Recerca en Humanitats, el Premi Crítica Serra d’Or ha estat per a Mariona Lladonosa Latorre i Manuel Lladonosa Vall-llebrera per l’obra Una nova cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977), del Grup Enciclopèdia. Finalment, els premis de Literatura i Assaig s’han atorgat a: L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural), de Víctor Garcia Tur, que ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la; Vent a la mà (Edicions 62), de Carles Dachs, que ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia; La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret (Godall Edicions), de Joan Todó, que ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or d’Assaig; Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), de Joana Masó, que ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or d’Estudis Literaris, i Josep M. Jaumà, que ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció per Poesia completa, de T. S. Eliot.

Tweet

---

La 40a Fira Internacional del Llibre, Liber 2022, es va inaugurar el vespre del dimecres 5 d’octubre al recinte Fira de Barcelona - Gran Via, situat a l’Hospitalet de Llobregat. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) hi va participar amb un estand conjunt amb el Consello da Cultura Galega. L’acte inaugural de la fira també va comptar amb la participació de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC i membre del comitè d’honor de Liber.

Liber és la trobada dels professionals del llibre, que cada any alterna la seva ubicació entre Barcelona i Madrid, enfocada al negoci i als contactes entre els diferents agents del sector editorial a banda i banda de l’Atlàntic. A més a més, inclou jornades professionals i cada edició té un país convidat d’honor, que enguany és Colòmbia, un dels mercats editorials més importants de l’Amèrica Llatina. A Colòmbia es publiquen una mitjana de 20.000 títols nous cada any, amb un fons bibliogràfic disponible d’uns 260.000 títols de 292 editorials i distribuïdors comercials, independents i universitaris.   Liber 2022 es va celebrar del 5 al 7 d’octubre a Fira de Barcelona. A l’estand de l’IEC hi va haver una mostra de les publicacions recents de l’Institut, de la Fundació Mercè Rodoreda i també del Consello da Cultura Galega. El dijous 6 d’octubre va tenir lloc el lliurament dels Premis Liber 2022, que concedeix la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) amb motiu de la Fira Internacional del Llibre. Els guardons reconeixen la trajectòria i el treball de foment i promoció del llibre i la lectura desenvolupats per diverses persones i entitats. Pere Gimferrer per la seva tasca com a editor, l’escriptora Soledad Puértolas, el director Benito Zambrano i els productors del llargmetratge Pan de limón con semillas de amapola, el periodista Ignacio Elguero de Radio Nacional de España (RNE), la Llibreria Ramon Llull de València i la biblioteca històrica de l’IES Isabel la Catòlica de Madrid van ser els guardonats en un acte que es va celebrar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Tweet

---

El diumenge 2 d’octubre, el diari La Vanguardia publicava l’obituari a Ko Tazawa escrit per Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ko Tazawa, professor de japonès, doctor en filologia catalana i traductor al japonès d’obres com Tirant lo Blanc o La plaça del Diamant, va morir el 25 de setembre a Kobe (Japó) als seixanta-vuit anys.

Reproduïm a continuació el text complet que Teresa Cabré va publicar a La Vanguardia.  Un pont entre les llengües catalana i japonesa KO TAZAWA (1953-2022) - Lexicògraf i traductor El 25 de setembre, Ko Tazawa, professor de la Universitat Osei a Tòquio, lexicògraf, traductor de Tirant lo Blanc i de La plaça del Diamant al japonès, va morir a la seva ciutat de Kobe. No fa ni dos mesos que havia tornat a Catalunya. Sabia que estava malalt, que era en la darrera fase de la seva vida, però somniava a tornar un cop més a la Catalunya que estimava, especialment a Barcelona i a Queralbs. Per sort ho va poder fer. Feia temps que no sabia res del Ko. El vaig conèixer a propòsit de la seva tesi doctoral. En el seu darrer llibre diu que li havien recomanat que em demanés de dirigir-li una tesi sobre el Diccionari japonès-català existent, però que jo era una persona molt ocupada i que possiblement li diria que no podia. Però vaig acceptar, i a poc a poc ens vam anar relacionant més estretament fins a poder dir que érem amics. Així vaig conèixer també la seva esposa, la Yoshiko, sempre amb el somriure als llavis, i els seus fills, en Yu i en Kei, que aleshores tenien 3 i 7 anys. Quan venia regularment a passar els estius a Catalunya m’enviava un missatge per informar-me dels dies que seria a Barcelona i ens trobàvem, i m’explicava com havia anat l’any, i què feien els fills, que s’anaven fent grans i començaven a tenir una vida pròpia. Sempre em parlava també dels plans de treball que tenia: una traducció al japonès d’una obra catalana, una altra al català d’una obra japonesa, etcètera. Era una cita anual fins que alguna cosa la va interrompre, potser va ser la pandèmia. Quan va venir l’agost del 2019 a presentar dos llibres de la sèrie de literatura japonesa, jo no era a Barcelona i no ens vam poder veure. Però a meitats de març vaig rebre un missatge electrònic en què em deia que un darrer examen mèdic indicava que no hi havia remeis eficients per parar el càncer que tenia, i que els metges li donaven de tres a sis mesos de vida. Tot i així, deia: «M’agradaria venir a Catalunya almenys una vegada més, però els metges pensen que no he de fer-ho». I acabava: «Molt probablement no podré tornar a veure’t cara a cara». No em podia creure que escrigués amb aquella serenitat un missatge que segur que va enviar a molts amics i amigues més. Era el seu comiat. Vaig respondre-li immediatament i també immediatament em va replicar tranquil·litzant-me i dient que es trobava força bé tenint en compte que li quedava tan poc temps. I naturalment em parlava de la feina que tenia entre mans: el diccionari nou japonès-català / català-japonès per a Enciclopèdia, que li agradaria poder acabar. El mes de juny m’escriu novament dient que els metges li havien detectat una petita milloria i que li donaven permís per viatjar i passar un parell de setmanes a Catalunya. Em va anunciar que el dia 6 presentaria el seu darrer llibre Petjades d’un japonès. Catalunya i un japonès 30 anys després (Lapislàtzuli). Pensant que l’animaria, li vaig proposar que fes una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans aprofitant que el dia 8 de juliol hi havia la darrera reunió del curs de la Secció Filològica. Així ho vam organitzar d’acord amb l’Equip de Govern de la SF. Ko Tazawa ens va parlar de la seva tasca lexicogràfica, del nou diccionari japonès-català i d’alguns fenòmens gramaticals del català i el japonès contrastats. Se’l veia cansat, però feliç. La sala era plena. Hi van venir molts dels amics que havia fet durant els tres anys d’estada a Catalunya i dels molts períodes estivals des que se’n va tornar al Japó. La conferència va ser un homenatge a la seva figura, a la seva persona, al que havia representat per a una comunitat que es lliura sense cap reserva a tothom que mostri interès per conèixer-la, estima i ganes de ser-hi i d’integrar-s’hi. Encara guardo el correu electrònic en què em deia: «Moltes gràcies. No oblidaré mai l’experiència d’avui». Ko Tazawa era una persona eternament agraïda i generosa, però som nosaltres qui li hem d’agrair el seu mestratge i la projecció que va fer de la llengua i la cultura catalanes al Japó.   Descansa en pau, Ko.                                                                                                                                                                                              M. Teresa Cabré Castellví Presidenta de l’IEC   Així doncs, un dels últims actes públics que va fer Ko Tazawa va ser la seva intervenció al Ple de la Secció Filològica de l’IEC el 8 de juliol de 2022. En podeu veure el vídeo complet aquí.

Tweet

---

El 20 d’octubre, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va reprendre el cicle Dijous de ciència i tecnologia 2022 amb la conferència titulada «Transferència de la innovació al mercat: l’experiència d’AZTI», que va impartir Rogelio Pozo Carro, director general d’AZTI.

AZTI és un centre tecnològic que forma part de la Basque Research and Technology Alliance (BRTA), adscrit a la Red Basca de Ciencia y Tecnologia e Innovación (RVCTI) i especialitzat en recerca marina, pesquera i alimentària. Com la resta de centres tecnològics al País Basc, AZTI va néixer per donar resposta a les necessitats de posicionament i avantatge competitiu de l’entramat industrial basc. Calia recollir i desenvolupar el coneixement necessari per a millorar els processos industrials (en el cas d’AZTI, els del sector pesquer i alimentari). AZTI, a més, ha treballat en l’excel·lència cientificotecnològica i les necessitats del mercat, tenint sempre molt clara la importància de la priorització de les apostes tecnològiques en cada moment. Una de les claus de l’èxit d’AZTI és la proximitat al mercat. Com a exemple, cal destacar la tasca de fidelització realitzada amb el sector pesquer basc, reconeguda actualment com un suport imprescindible pel mateix sector.   Rogelio Pozo Carro és doctor en ciències químiques i, des de l’any 2006, és director general d’AZTI. Entre el 2007 i el 2013 ha estat també director d’operacions de la corporació Tecnalia, el centre de recerca aplicada i desenvolupament tecnològic més gran de l’Estat. També és mentor de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia de la Xarxa d’Acceleradors d’Aliments (EIT FAN) i d’altres acceleradors. És membre del consell de direcció de nombroses empreses i fundacions, com la Basque Culinary Center Foundation. Investigador en més de seixanta-cinc projectes, té enregistrades vuit patents i és autor de sis llibres sobre tecnologies i seguretat alimentàries.

Tweet

---

El dijous 20 d’octubre, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar una sessió en memòria de Germà Colón Domènech (1928-2020). L’acte, que es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, va començar amb la intervenció de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i va comptar amb la participació d’experts, amics i deixebles.

«Germà Colón fou un incansable investigador, precís i molt fiable. També va ser generós amb els lingüistes joves que ens hi adreçàvem, va ser molt reconegut en vida. Hem tingut la sort de conèixer-lo de prop i d’haver pogut compartir amb ell una petita part del seu trajecte», va recordar Teresa Cabré. Després de la intervenció de la presidenta, M. Josep Cuenca, tresorera de la SF de l’IEC, i José Enrique Gargallo, membre d’aquesta secció, inauguraren la sessió en memòria de l’il·lustre lingüista. Seguidament, va haver-hi les ponències «Paral·lelismes amicals», de Joan Veny; «Germà Colón, mestre i amic», d’Antoni Ferrando; «La Fundació Germà Colón Domènech, el llegat del mestre», de Lluís Gimeno Betí; «Germà Colón romanista», de Beatrice Schmid; «L’estudiós dels refranys», de José Enrique Gargallo, i «Germà Colón i l’IEC», de Joan Martí i Castell. Finalment, per acabar l’emotiu homenatge, Maria-Pilar Perea va presentar la versió en paper del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain. Aquesta és una obra a la qual Colón havia dedicat molt temps i esforços. «El preocupava no poder enllestir els mots del Vocabulari de la llengua catalana medieval, ell volia veure’l publicat en paper, volia que es publiqués tradicionalment. Avui, aquest llibre és una realitat, per tant, podem dir que estaria content, que estaria satisfet», va afirmar Perea. Germà Colón Domènech (Castelló, novembre del 1928) va ser un lingüista valencià especialitzat en filologia romànica i lexicologia catalana. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1951, es va doctorar en filologia romànica per la Universitat de Madrid i fou catedràtic emèrit a la Universitat de Basilea. També va ser professor a la Universitat d’Estrasburg i a la UB. L’any 1966, Colón va ingressar com a membre corresponent a la Secció Filològica de l’IEC fins que el 1993 va passar a ser-ne membre numerari. A més, va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la Real Academia Española i de la Comissió Lul·liana per a la publicació de les obres completes catalanes de Ramon Llull. També fou investit doctor honoris causa per la Universitat de València (1984), la Universitat d’Alacant (1990), la Universitat Jaume I de Castelló (1993), la Universitat Autònoma de Barcelona (2003) i, finalment, la Universitat Complutense de Madrid (2007).  Germà Colón és autor d’obres com El léxico catalán en la Romania (1976), El espanyol y el catalán, juntos y en contraste (1989) i De Ramon Llull al diccionari Fabra (2003). A més, també va ser distingit amb diferents guardons, com el Premi Prat de la Riba de l’IEC (1979), el Premi Serra d’Or (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), la Gran Creu d’Alfons X el Savi (1999), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2014) i la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016).

Tweet

---

El passat dissabte 22 d’octubre, la Secció d’Ensenyament i la Secció de Neurobiologia de la Societat Catalana de Biologia van organitzar un espectacle i una sèrie de tallers per donar a conèixer l’esperit i el llegat de Santiago Ramón y Cajal. Les dues seccions van definir aquesta jornada, que van anomenar Cajalidades, com «la nostra manera de donar a conèixer l’esperit i el llegat de Santiago Ramón y Cajal». Amb aquesta jornada van fer arribar al públic i, especialment, a les noves generacions, l’herència humana, científica i artística d’aquesta figura universal.

Durant l’acte es van fer tres tallers. En el primer, Art i pigments, els assistents van poder descobrir l’amor de Cajal per la pintura experimentant amb l’obtenció de pigments a partir d’elements naturals. A continuació, van poder crear formes neuronals amb els colors obtinguts. Al segon taller, titulat El principi de la fotografia, els assistents podien crear les seves pròpies cambres obscures per a experimentar els principis de la fotografia. Al darrer taller, El món microscòpic, els assistents van poder observar microorganismes vius presents a l’aigua i també neurones, marcades amb les mateixes tincions amb què Cajal les va observar. Els assistents també van poder gaudir de l’espectacle de la narradora oral Sandra Rossi Ferrer, on relatava la vida d’un nen petit, de poble, que gràcies a la seva curiositat, l’amor pel dibuix i les ganes d’aprendre va arribar a ser conegut arreu del món. Aquest nen era Santiago Ramón y Cajal.

Tweet

---

Des de fa més de trenta anys, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitza unes sessions en diferents indrets del país. En el marc d’unes jornades acadèmiques, la SF dona a conèixer la recerca que es duu a terme en el seu àmbit científic i també l’activitat de normativització de la llengua catalana que fa des de la seu barcelonina i des de tots els racons de les terres catalanoparlants.

Aquest any, per primera vegada, aquestes jornades s’han fet a la Cerdanya, l’única comarca catalana històricament i geogràficament migpartida entre dos estats: l’espanyol i el francès. Les jornades van tenir lloc a Puigcerdà i a Llívia els dies 21 i 22 d’octubre. Les sessions es van fer al Museu Cerdà de Puigcerdà, el divendres 21, i a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Llívia, el dissabte 22. En aquestes jornades, els assistents van poder escoltar les intervencions de diversos especialistes cerdans en llengua i ciències afins, així com les de diversos membres de la SF, que van exposar nombrosos instruments de treball elaborats per aquesta secció i que estan al servei de tothom, com el Diccionari, la Gramàtica, l’Ortografia… Els assistents també van poder visitar dues exposicions. La primera, instal·lada al Liceu Pierre de Coubertin, era una exposició sobre la Secció Filològica de l’IEC, que van preparar Alà Baylac-Ferrer i Joan Peytaví, membres de la SF. La segona exposició, instal·lada a l’Institut Pere Borrell, era també sobre la Secció Filològica de l’IEC i l’havien preparada Nicolau Dols, president de la SF, i Joan Peytaví. Van organitzar les jornades la Secció Filològica de l’IEC, l’Institut Franco-Català Transfronterer i el Centre de Recerques sobre les Societats i els Medis a les Mediterrànies (CRESEM) de la Universitat de Perpinyà, amb la col·laboració del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Cerdanya, l’Ajuntament de Puigcerdà, el Museu Cerdà, l’Ajuntament de Llívia, el Museu Municipal de Llívia i la Fundació “la Caixa”.

Tweet

---

El passat 18 d’octubre, la Societat Catalana de Geografia (SCG) va celebrar l’inici del curs 2022-2023 a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, amb una conferència titulada Èxode urbà i renaixement rural? Les migracions internes de les ciutats i el món rural durant la pandèmia de la covid-19. Joaquín Recaño, professor titular de geografia humana del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador associat al Centre d’Estudis Demogràfics, fou el ponent de la sessió.

La conferència partia de la premissa que durant els moments més complicats de la pandèmia de la covid es va instal·lar als mitjans de comunicació, amb una àmplia repercussió social, un discurs dominant: l’aparició d’un èxode urbà i un creixement de les àrees rurals, afectades fins aleshores per processos d’intensa despoblació. Aquest discurs de canvi residencial, que s’ha construït a partir de l’acumulació de petites històries, no es va fonamentar, però, en dades de rigor estadístic. Durant la conferència inaugural de la SCG, el professor Joaquín Recaño va avaluar quin ha estat el veritable impacte de la pandèmia sobre la migració interna de les ciutats i les àrees rurals, a partir d’informació recopilada per l’Institut Nacional d’Estadística entre els anys 2020 i 2021.

Tweet

---

La Societat Catalana de Física (SCF) de l’Institut d’Estudis Catalans va obrir el curs 2022-2023 amb una conferència titulada Explosions extremament energètiques de l’Univers, impartida per Josep Maria Paredes, catedràtic d’astronomia i astrofísica del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona, i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la mateixa universitat.

Durant la sessió, el professor Paredes va explicar que gràcies al desenvolupament científic i tecnològic dels darrers segles s’ha pogut observar l’Univers en tot l’espectre electromagnètic: des de les ones de ràdio fins als raigs gamma més energètics. En particular, el conferenciant es va centrar en aquests últims, els raigs gamma, ja que són la darrera finestra explorada de l’espectre electromagnètic i han fet possible poder caracteritzar la física de fenòmens extremament energètics. Tot això ha permès fer grans descobriments de l’Univers en què vivim. Alguns d’aquests estan associats a fenòmens energètics, com els esclats dels raigs gamma (GRB) o l’emissió de raigs gamma de molt alta energia detectats recentment d’una nova recurrent a la nostra galàxia. Partint d’aquestes premisses, Josep Maria Paredes va fer una introducció als processos astrofísics que tenen lloc en aquest tipus d’objectes i va explicar quins són els resultats més rellevants i l’impacte que tenen en la comprensió teòrica de l’Univers que es tenia fins aquest moment. Abans que comencés la conferència, el president de la Societat Catalana de Física, Joan Parellada Sabata, va voler reconèixer i agrair la feina feta per Maria Àngels Garcia Bach, atès que l’acte d’inauguració fou el darrer que va organitzar per a la SCF.

Tweet

---

La filòsofa Mercè Rius va ser l’encarregada, el passat 27 de setembre, d’impartir la lliçó inaugural del curs 2022-2023 de la Societat Catalana de Filosofia (SCF), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la SCF, Rius va exposar quina visió té de l’estat actual de la seva disciplina. Amb un punt de partida crític, va situar la filosofia en el «crepuscle», que va argumentar així: «Em referiré al capvespre perpetu de la filosofia. No veig possible d’albirar-li un esdevenir lluminós».

Partint d’aquesta premissa, l’autora va advertir que la societat és víctima de «la tendència actual a les paraules vanes, buides, que sintonitzen amb els mitjans audiovisuals, mentre el far de la filosofia fa pampallugues, sempre a punt de fondre’s». Segons Rius, vivim neguitejats per la possibilitat que ens afectin virus i catàstrofes de les quals els mitjans digitals d’informació ens informen minut a minut: «Es tracta de notícies de fets reals, però també de notícies de fets estadísticament possibles». Partint de la idea de  Hegel segons la qual «la veritat només se’ns ofereix quan la realitat ja està prou madura», el ritme d’aquesta mena d’informacions provoca que «la fruita es podreixi abans de madurar». Per això, va reblar, «els filòsofs amb projecció pública s’estimen més ocupar-se de l’actualitat, allò que per definició no perdura». El fet de posar el focus en l’actualitat, comporta, per a la filòsofa «la instal·lació en la provisionalitat i la pèrdua de rumb», les quals, afegeix, «són el denominador comú en les intencions ideològiques més oposades». Rius també es va referir a la voluntat d’alguns sectors d’eliminar afirmacions filosòfiques que consideren obsoletes, com els discursos masclistes: «Penso que, en el vessant pedagògic, aquesta censura denota una gran falta de confiança en el tremp intel·lectual dels estudiants. Quin és el problema? És que els estudiants combreguen amb els discursos masclistes tan bon punt hi entren en contacte, en lloc de resistir-s’hi o indignar-se?». Seguint aquest fil argumental, l’autora va defensar que «no hi ha un punt de vista privilegiat que pugui dir que la realitat hauria d’haver estat d’una altra manera, com si s’hagués d’adequar a un guió previ». Ara bé, «això no elimina la necessitat que hi hagi interpretacions diverses». «Si volem ignorar algunes veritats que ja no podem assumir, ens exposem a un perill que no caduca: el del seu retorn, sobretot si les hem deixat en repòs prou temps per reciclar-se», va concloure. Aquestes són tan sols algunes de les idees que va exposar Rius, en una sessió inaugural que va comptar també amb la presència del president de la SCF, Conrad Vilanou.

Tweet

---

Durant el mes d’octubre, la Societat Catalana d’Economia (SCE) ha organitzat dues conferències a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La primera, el dilluns 10 d’octubre, va tenir lloc a la Sala Puig i Cadafalch amb el títol Imperialism, ecological breakdown and the degrowth imperative, impartida per l’antropòleg especialitzat en economia Jason Hickel. La segona es va celebrar el dijous 27 d’octubre amb la conferència del professor Joan Sanchis titulada La reducció del temps de treball i la jornada laboral de quatre dies. Una oportunitat per a la transformació econòmica i social.

A la primera de les conferències, Jason Hickel es va centrar en la desigualtat global i la política econòmica del postdesenvolupament, des de la premissa de l’economia ecològica. L’antropòleg va sostenir que el criteri generalitzat d’expansió no és compatible, encara que es gestioni més racionalment, amb el futur del planeta. Jason Hickel és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i visiting senior fellow a l’Institut Internacional sobre Desigualtats de la London School of Economics. A més, també col·labora en diversos organismes especialitzats i és autor de nombrosos articles i llibres, dels quals el més conegut és Less is more. How degrowth will save the world (Penguin, 2020). A la segona conferència, Joan Sanchis va exposar que resulta imprescindible abordar una reorganització del model productiu que sigui capaç de conciliar economia, drets socials i sostenibilitat ambiental. El professor va explicar que creu que reduir el temps de treball pot esdevenir un element central d’aquesta transformació i que pot ajudar tant a millorar la productivitat de les empreses com el benestar dels treballadors i, fins i tot, fer possibles estils de vida més respectuosos amb l’entorn. Joan Sanchis i Muñoz és professor associat del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València. Té una trajectòria acadèmica i professional essencialment vinculada a l’àmbit de les polítiques públiques, el treball i la geografia econòmica. També ha participat en el disseny de programes de política pública dirigits a incentivar la reducció de la jornada laboral al País Valencià i a l’Estat espanyol.

Tweet

---

El dimarts 18 d’octubre, la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir la jornada acadèmica Perspectives crítiques sobre la poesia de Gabriel Ferrater, en el marc de l’Any Gabriel Ferrater.

Al llarg d’aquesta jornada, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l’IEC, sis ponents van oferir un panorama ampli del ventall d’aproximacions acadèmiques a la poesia de Gabriel Ferrater que s’han donat a les universitats catalanes en els últims decennis. La jornada va començar amb l’obertura a càrrec d’Izaskun Arretxe, directora de la ILC, i Jordi Cornuella, comissari de l’Any Gabriel Ferrater. A continuació, van començar les ponències. En primer lloc, va parlar Dolors Oller, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb una exposició titulada «Gabriel Ferrater: estratègies poètiques». Tot seguit, va ser el torn de Jordi Julià, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la ponència «Sobre la poesia de Gabriel Ferrater: alguns aspectes», i, seguidament, Anna Perera, de la Universitat de Girona, va pronunciar la conferència titulada «La llum on esperen les dones: apunts sobre alguns poemes eroticoamorosos de Gabriel Ferrater». Per acabar la primera part de la jornada, Lucas Capellas, de la UPF, va exposar «Gabriel Ferrater, poeta contra la poesia».   Després d’una pausa per dinar, va intervenir Pere Ballart, de la UAB, amb la ponència «Ferrater penedit. Unes justificacions», i, finalment, Elisenda Marcer, de la Universitat de Birmingham, va fer l’última ponència de la jornada, que va titular «Gabriel Ferrater i la mediació de la temporalitat». La jornada va acabar amb una cloenda i un comiat a càrrec de Jordi Cornudella, comissari de l’Any Gabriel Ferrater, va fer el comiat i la cloenda de l’acte.

Tweet

---

L’escultura Tanca del piano roig de l’artista Joan Vila-Grau, que pertany a la col·lecció d’obres d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), és una de les peces de l’itinerari d’art abstracte a l’espai públic que forma part de l’exposició «Els camins de l’abstracció, 1957-1978», organitzada per la Fundació Catalunya - La Pedrera. La peça de la col·lecció de l’IEC s’ha ubicat temporalment, fins a mitjans de gener, al claustre de la Casa de Convalescència per fer-la accessible al públic.

El vidrier, pintor i ceramista barceloní Joan Vila-Grau (1932) ha desenvolupat un llenguatge personal emprant fustes reciclades per a crear peces escultòriques. Reaprofitant elements de mobiliari o instruments musicals ―l’obra de l’IEC és un assemblatge de fustes procedents d’un piano desconstruït―, Vila-Grau usà un sistema additiu i combinatori per a crear una estructura amb una lògica interna. Les diferents parts són solidàries i constitueixen un tot, però es combinen de manera variable. En aquest sentit, la peça de l’IEC evoca certa musicalitat contrapuntística, a la qual contribueixen les variacions cromàtiques. L’exposició «Els camins de l’abstracció, 1957-1978. Diàlegs amb el Museo de Arte Abstracto Español de Conca», que es pot visitar a la Pedrera, s’articula a partir dels importants fons del Museu d’Art Abstracte de Conca, creat el 1966 pel pintor i col·leccionista Fernando Zóbel i gestionat des del 1981 per la Fundación Juan March. La mostra posa en relleu la significació d’aquest museu del qual Alfred H. Barr, fundador i primer director del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA), va dir el 1967 que era «el petit museu més bonic del món», alhora que també presenta la varietat i la complexitat de les diverses formes que va adoptar l’abstracció durant la segona meitat del segle XX, i mostra les seves principals tendències en els àmbits nacional i internacional, com ara l’informalisme i l’expressionisme abstracte, l’abstracció geomètrica, l’art òptic-cinètic o la pintura de camps de color. La selecció, que compta amb una setantena d’obres, inclou obres d’artistes espanyols de prestigi internacional, com Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar, José Guerrero, Equipo 57 o Pablo Palazuelo, i també dels principals representants de l’informalisme català, com ara Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Josep Guinovart o Albert Ràfols-Casamada. En la seva presentació a la Pedrera, la mostra es complementa amb un diàleg amb alguns dels principals artífexs internacionals a través de l’obra d’artistes com ara Jackson Pollock, Lee Krasner, Willem de Kooning, Helen Frankenthaler, Jean Dubuffet, Hans Hartung, Alberto Burri, Alexander Calder, Ad Reinhardt, Esteban Vicente o Mark Rothko. L’exposició ha estat comissariada per Manuel Fontán del Junco, Sergi Plans i Marga Viza i es pot visitar a la Pedrera fins al 15 de gener de 2023.

Tweet

---

El passat 8 de setembre, l’assemblea de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) va aprovar la candidatura encapçalada per Maria Sabaté Dalmau, com a presidenta, i Avel·lí Flors Mas, com a secretari.

L’assemblea de la SOCS  va aprovar, per unanimitat, la candidatura de la nova presidenta Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida, UdL) i del nou secretari Avel·lí Flors Mas (Universitat de Barcelona, UB), a més de Luci Nussbaum com a tresorera, Miquel Àngel Pradilla, com a Delegat de l’IEC, i Joan Costa, Alexandra Monné, Joan Pujolar i Mireia Trenchs, de vocals. Miquel Àngel Pradilla, l’antic president, va esgotar un sol mandat, però ja havia anunciat la intenció de no renovar-lo quan el van nomenar cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Maria Sabaté Dalmau, la nova presidenta de la societat és llicenciada i doctora en filologia anglesa i germanística per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb un màster en antropologia lingüística de la UdL. És editora adjunta de la revista International Journal of the Sociology of Language i membre del comitè de redacció de Treballs de Sociolingüística Catalana. Abans de ser la presidenta de la filial ja n’havia estat la secretària entre els anys 2020 i 2022. D’altra banda, el nou secretari, Avel·lí Flors Mas, és sociolingüista, llicenciat en filologia catalana i doctor en estudis avançats en llengua i literatura catalanes per la UB. Professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, membre del consell de direcció del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB i col·laborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya. És director de la Revista de Llengua i Dret (Journal of Language and Law). Lucil·la Nussbaum Capdevila, la tresorera de la filial, és professora jubilada de la UAB. Doctora en filologia romànica (1990), va crear el Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües i va dirigir sis projectes d’investigació finançats amb fons públics.

Tweet

---

Entre finals de setembre i mitjans d’octubre, diversos membres de l’Institut d’Estudis Catalans van ser premiats o reconeguts per les seves aportacions al coneixement. Són els següents:

La matemàtica Pilar Bayer i Isant, membre emèrita de la Secció de Ciències i Tecnologia, va ser premiada amb una de les medalles de la Real Sociedad de Matemàtica Española, en reconeixement d’una trajectòria excepcional en el camp de les matemàtiques.   Manuel Esteller Badosa, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va ser reconegut per la Universitat de Stanford dels Estats Units com un dels investigadors amb més impacte a escala mundial en totes les àrees de la ciència. Manuel González González, membre corresponent de la Secció Filològica, va rebre el 7 d’octubre el Premio da Cultura Galega 2022 que atorga cada any la Xunta de Galicia, per la seva rellevància en l’àmbit intel·lectual i filològic gallecs.  Pere Lluís Font, que és membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va rebre el 4 d’octubre el Premi Nacional a la Millor Traducció per la seva traducció al català de Pensaments i opuscles de Blaise Pascal, publicada per l’editorial Adesiara. Aquest és un premi que atorga el Ministeri de Cultura a les obres traduïdes per traductors espanyols des de qualsevol llengua cap al castellà o cap a qualsevol de les llengües oficials de l’Estat. Joan-Francesc Mira i Casterà, membre emèrit de la Secció Filosofia i Ciències Socials, va rebre el 4 d’octubre la distinció de Fill Predilecte de la Ciutat de València, en el marc de les celebracions del 9 d’Octubre, per la seva trajectòria intel·lectual, acadèmica i literària. José Maria Murià Rouet, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser homenatjat, el 7 d’octubre, en reconeixement de la seva trajectòria, per l’Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH), en el marc de la XXXIII Feria Internacional del Libro de Antropología e Historia (FILH), que se celebra a Mèxic. Lluís Torner i Sabata, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, va ser homenatjat per l’Ajuntament de Berga el dia 26 de setembre pel seu lideratge en la investigació en ciències fotòniques, un àmbit cabdal per a abordar els reptes de la humanitat durant el segle XXI. Miquel Vilardell i Tarrés, membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques, ha estat nomenat un dels deu millors metges internistes de Catalunya de l’any 2022.

Tweet

---