Salvador Cardús, sociòleg i membre de l’IEC, va subratllar la rapidesa dels canvis socials actuals i com això en dificulta l’estudi per part dels professionals, ja que, segons va dir, encara no disposen de les eines adequades per a poder observar la realitat social tal com és en aquests moments. Cardús va afirmar que «un problema greu és que nosaltres no anem tan de pressa com els canvis que tenen lloc a la societat».
Tot seguit, va parlar Josepa Cucó, catedràtica emèrita d’antropologia social de la Universitat de València i vicepresidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Josepa Cucó va posar el focus en el concepte de capital social, perquè, segons va exposar, «la idea de capital social afegeix una dimensió essencial, que és la que representa el compromís cívic de la ciutadania amb la seva pròpia societat». Aquest compromís, segons l’antropòloga, es fa efectiu a partir de dos conceptes: «Per una banda, les associacions voluntàries i, per altra banda, la participació.» En definitiva, Cucó va defensar que «la vertebració i organització de l’associacionisme és el que permet l’extensió de la confiança generalitzada a l’interior d’una societat».
A continuació, va intervenir Oriol Nel·lo, geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori. En el seu cas, Nel·lo va abordar la temàtica a partir de la distribució territorial sobretot de Catalunya: «hi ha més cohesió en les localitats xiques que en les grans. La concentració i població de les localitats grans no només trenca la cohesió territorial, sinó que també trenca altres formes de cohesió, com l’ordre moral, l’ordre social, l’ordre religiós…». A partir d’aquest concepte, el geògraf va fer un resum sobre els casos i el perquè de la segregació i dispersió a les ciutats per parlar de les desigualtats socials existents a Catalunya.
Finalment, Avi Astor, sociòleg americà i professor agregat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer l’última intervenció de la jornada, abans de començar el debat. En el seu cas, va esmentar els beneficis de la cohesió social, com «la confiança mútua, el suport social, la reducció de conflictes i de violència…» per a afirmar que «a causa de la polarització profunda en la nostra societat, això està molt lluny de la nostra realitat». I és que Astor va defensar que actualment s’està intensificant la polarització i la radicalització cap a la dreta, cosa que només es pot combatre a partir «d’organitzacions i líders polítics que dirigeixin una política d’identitat que faciliti les interaccions i conversacions productives, i no només les conflictives o destructives». |
