 |
| Miniatura de Grandes Chroniques de France |
El 12 de setembre de 1213, els croats francesos van derrotar l’exèrcit occitanocatalà a Muret, a les portes de Tolosa de Llenguadoc. La batalla, en la qual va morir el comte-rei Pere I de Catalunya-Aragó, va facilitar el procés d’expansió de la monarquia francesa vers el sud i va culminar amb la incorporació del comtat de Tolosa (1271) i la posterior annexió progressiva de les terres occitanes per part de la Corona francesa. Per als catalans, la desfeta de Muret va comportar la fi del somni d’un estat occitanocatalà encavalcat al Pirineu i va propiciar la renúncia als drets sobre les possessions occitanes del Casal de Barcelona —llevat de la senyoria de Montpeller—, segellada anys després per Jaume I de Catalunya-Aragó i Lluís IX de França mitjançant el Tractat de Corbeil (1258). |
En complir-se, aquest 2013, el vuitè centenari de la batalla de Muret, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, van organitzar l’11 de juliol una jornada a l’IEC amb l’objectiu d’abordar el context polític, religiós, socioeconòmic i cultural de la contesa així com les conseqüències de la batalla ―que va condicionar de manera decisiva la història de Catalunya, d’Occitània i de França, i va deixar petjada en la configuració d’Europa.
La jornada va incloure les conferències «El catarisme, a l’origen de Muret», de l’escriptor Antoni Dalmau; «L’espaci occitan après Mureth: d’un Nord a l’autre», de Felip Martel, de la Universitat de Montpeller III (Paul Valéry), i «Les relacions entre catalans i occitans abans i després de Muret», de Jordi Fernández-Cuadrench, de la SCEH. Jaume Sobrequés, director del CHCC i president de la SCEH, va ser l’encarregat de presentar la jornada. |
|
