El periodista va explicar quines són les claus que han fet que el Quèquicom es convertís en un programa influent i amb un gran èxit de públic: «Les històries científiques, com totes les altres, han de tenir protagonista, objectiu, antagonista, conflicte, principis morals i resolució». Vilalta considera que «la gràcia és identificar molt bé el conflicte». Va apuntar que el lema d’un comunicador científic hauria de ser: «L’experiència delimita la ciència». Per això, va afegir que «has d’explicar el que veus i la gent ja et creurà; no cal explicar-ho tot».
Vilalta va subratllar que el públic ha de pensar que el que li estan explicant li servirà «perquè no l’enredin i, fins i tot, per a prendre decisions raonades». En aquest sentit, va defensar la ciència com «l’últim reducte de pensament lliure, davant els fanatismes, cada vegada més presents».
Durant la conferència, va citar les fases de la comunicació: «Captar l’atenció, mantenir l’interès i resoldre les expectatives» i va deixar clar que «com més abstracte és un tema, més enginy s’ha de posar per a explicar-lo».
A la part final de la seva intervenció, va reivindicar el paper dels científics: «Trobem a faltar que hi hagi un star system de científics catalans amb capacitat d’influència social i política. N’hi ha pocs de coneguts, i els que ho són pertanyen a l’àmbit de la salut. Cal que es facin sentir més.» Vilalta va reconèixer que els investigadors han fet un gran esforç en els darrers anys per a aprendre a comunicar millor i que el que cal ara és que els periodistes es formin més en ciència.
Podeu veure la conferència sencera aquí. |
