L’acte va començar amb la intervenció de Joandomènec Ros, que va descriure Garcia Sevilla com un «artista postmodern, conceptual i crític, amb obra centrada en l’àmbit lingüístic i en els límits de la imatge i la seva representació». Va destacar que «té un coneixement profund dels àmbits de l’IEC, de les ciències, i que això queda reflectit en el quadre». Per al president, «l’obra s’adiu amb la Sala Prat de la Riba, contrasta amb els quadres figuratius i representa l’art conceptual i la ciència».
L’artista va prendre la paraula per descriure el quadre i el seu procés creatiu: «L’obra és com una pregària amb deu manaments dels drets fonamentals de les persones que no es compleixen enlloc». Per a Garcia Sevilla, el més important de Truc 13 és el que no es veu, el que està colgat: «quan parlo d’allò que no es veu no em refereixo a les invisibles interaccions entre els elements visibles, formes, paraules, colors, metàfores, contagis significatius, llenguatge il·latiu, etc., sinó literalment i prosaicament em refereixo a allò que no està disponible a la vista, però que hi és i que viu colgat sota la primera capa superficial de pintura blanca que coneixem popularment amb el nom de fons pictòric».
Pel que fa al procés creatiu, Garcia Sevilla s’hi va referir així: «Em vaig dedicar a dibuixar a llapis tot el que em passava pel cap, com un acte de meditació: explosions, pedres, un paisatge japonès… L’endemà ho vaig pintar tot de color blanc una altra vegada i vaig convertir la superfície de la tela en una gran quadrícula. Després d’això vaig començar a pintar amb les mans i vaig escriure les paraules: la primera va ser kaos.»
L’artista va trigar vint-i-un dies a acabar l’obra. Hi va començar a treballar arran de la proposta del president de l’IEC, Joandomènec Ros, que li va suggerir que podia fer un quadre adaptat a la Sala Prat de la Riba.
Podeu veure el vídeoaquí.
Podeu consultar la reflexió de l'artista sobre el procés creatiu aquí.
|
