Número 223
gener 2018
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Es presenta a València La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, una coedició de l’Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, va participar, el 24 de gener, en la presentació de l’obra La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de l’historiador Abel Soler, queva tenir lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau, de València. En l’acte també van intervenir, en nom de les institucions coeditores, el director de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, Vicent Flor, i el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño. A més, a la taula participaran l’autor i Antoni Ferrando, catedràtic de filologia catalana, membre de l’IEC, director de la investigació i autor del pròleg.

Aquesta obra, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de gairebé cinc mil pàgines i estructurada en tres volums, estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d’Àvalos, a qui s’atribueix l’autoria del Curial a partir d’una anàlisi exhaustiva de les fonts literàries de la novel·la i dels referents historicoculturals.

El primer volum (Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí) és una radiografia sociocultural de la cort d’Alfons el Magnànim. Conté el seguiment biogràfic de vora tres-cents cortesans relacionats amb les lletres (incloent-hi els humanistes). El segon volum se centra en Les fonts literàries de la novel·la, que coincideixen significativament amb els gustos literaris i bibliòfils d’Enyego d’Àvalos. El tercer volum (L’Europa cavalleresca i la ficció literària) analitza, en la primera part, l’ambientació de la novel·la (geografia, indumentària, heràldica, música, etc.), i en la segona part s’identifiquen els nombrosos personatges històrics de l’Europa del 1445 que figuren exaltats o satiritzats —segons el cas— en el món de la ficció.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Els microestats d’Europa, models de cooperació i diplomàcia

* Declaració de l’IEC davant la retirada per part del Govern d’Aragó d’alguns llibres de text que empren el terme Corona catalanoaragonesa

* L’Any Pompeu Fabra, una commemoració participativa i de país

* Carles Miralles, la personificació de la cultura

* Cassolada, elegit neologisme de l’any 2017

* Es presenta el llibre 1939: els núvols confiscats. Relat d’Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya

* L’associació Sobirania i Justícia reconeix l’IEC per la tasca acadèmica i el compromís amb el país

* Ramon Pinyol analitza l’actuació de la censura franquista amb Verdaguer, en el discurs de recepció com a membre de l’IEC

* L’IEC posa en marxa dos cursos de lingüística aplicada

* Es presenta a València La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, una coedició de l’Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI

* La marededeu de Valldossera, cremada i desapareguda durant vuitanta anys, torna a mans de l’Arquebisbat de Tarragona en un acte simbòlic a l’IEC

* Commemoració del 125è aniversari del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa