Número 223
gener 2018
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Els microestats d’Europa, models de cooperació i diplomàcia

Luxemburg. Andorra. Liechtenstein. Malta. San Marino. Mònaco. El Vaticà. Els microestats d’Europa són un fenomen interessant, laboratoris d’interculturalitat i de governança, i representen un model de cooperació i diplomàcia interessant a l’hora de pensar en l’Europa del futur. L’Institut d’Estudis Catalans els dedica un cicle de conferències amb l’objectiu d’entendre més bé el paper que exerceixen en l’escenari europeu i internacional.

«Potser amb una articulació de petits estats Europa tindria més capacitat de fer front a les crisis d’una manera més ràpida. Els grans estats nació no arriben a gestionar l’Europa d’avui.» És la reflexió que fa Martina Camiade, catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà, on ha dirigit l’Institut Franco-Català Transfronterer, delegada de l’IEC a Perpinyà i coordinadora del cicle de conferències Microestats europeus: cooperació i diplomàcia.

Segons Camiade, amb aquest cicle, organitzat per l’IEC, l’Institut d’Estudis Polítics de la Universitat d’Estrasburg, la Universitat de Perpinyà i la Xarxa TEIN, es vol «analitzar a fons què són aquests microestats i superar estereotips, ja que sovint són societats molt cosmopolites; es tracta d’estats sobirans amb unes estructures que els permeten desenvolupar uns models més flexibles de cooperació i de diplomàcia».

Amb l’objectiu d’examinar la situació dels microestats d’Europa, investigadors i acadèmics europeus s’apleguen aquests mesos a l’IEC. En la primera sessió del cicle, que es va celebrar el 26 d’octubre, el president de la Comissió Nacional Andorrana per l’UNESCO, Josep Dalleres, va parlar sobre la cooperació i la diplomàcia a Andorra, i Michele Chiaruzzi, professor de la Universitat de Bolonya i director del Centre de Recerca de Relacions Internacionals de la Universitat de San Marino, sobre el cas d’aquest petit estat.

El 18 de gener Birte Wassenberg, catedràtica d’història de la Universitat d’Estrasburg, va valorar l’adhesió dels microestats al Consell d’Europa com un primer pas cap al seu reconeixement com a actors de la integració europea. Wassenberg va destacar que, si bé no tots els microestats pertanyen a la Unió Europea, sí que formen part del Consell d’Europa, fet que «els dona visibilitat internacional, més enllà d’Europa, i els permet establir cooperació supranacional i més reflexibilitat en la cooperació amb altres països».

Per la seva banda, Sylvain Schirmann, catedràtic d’història de la Universitat d’Estrasburg, va tractar la política exterior de Luxemburg, una política «amb estimats veïns», va titular, i Pierre-Alexis Blevin, advocat i doctor en dret públic per la Universitat de Rennes, va centrar la intervenció en les relacions internacionals de la República de Malta i del Principat de Mònaco.

La propera sessió, amb què es clourà el cicle, és prevista per al 22 de febrer i hi intervindran Wilfried Marxer, politòleg i director en recerques polítiques, que oferirà la conferència «La definició de la política en un sistema de govern complex: la política estrangera de Liechtenstein, entre cooperació regional, europeïtzació i globalització», i Rémi Caucanas, membre associat de l’Institut Catòlic de la Mediterrània, que parlarà d’«El Vaticà: una dimensió micro universalment aplicable».

Aquest cicle vol ser el principi d’una línia de treball de més llarg recorregut. Tal com explica Martina Camiade, «l’objectiu és articular, des de l’IEC, una recerca internacional que abordi el fenomen dels petits estats a Europa i en l’àmbit internacional».
 

Vídeo de la sessió del 18 de gener

Galeria de fotografies de la sessió del 26 d'octubre

Galeria de fotografies de la sessió del 18 de gener

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Els microestats d’Europa, models de cooperació i diplomàcia

* Declaració de l’IEC davant la retirada per part del Govern d’Aragó d’alguns llibres de text que empren el terme Corona catalanoaragonesa

* L’Any Pompeu Fabra, una commemoració participativa i de país

* Carles Miralles, la personificació de la cultura

* Cassolada, elegit neologisme de l’any 2017

* Es presenta el llibre 1939: els núvols confiscats. Relat d’Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya

* L’associació Sobirania i Justícia reconeix l’IEC per la tasca acadèmica i el compromís amb el país

* Ramon Pinyol analitza l’actuació de la censura franquista amb Verdaguer, en el discurs de recepció com a membre de l’IEC

* L’IEC posa en marxa dos cursos de lingüística aplicada

* Es presenta a València La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, una coedició de l’Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI

* La marededeu de Valldossera, cremada i desapareguda durant vuitanta anys, torna a mans de l’Arquebisbat de Tarragona en un acte simbòlic a l’IEC

* Commemoració del 125è aniversari del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa