En la inauguració, hi van participar Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics; l’exconseller Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, i Tünde Mikes, coordinadora per Catalunya de la xarxa temàtica internacional ARCHIFAM.
«Sense arxius no hi ha recerca històrica», va dir Nadal en començar la seva intervenció, i «sense una sistematització d’aquests arxius no es pot fer una bona recerca». Nadal es va referir a l’estat d’abandonament històric de molts dels arxius patrimonials als ajuntaments, empreses i parròquies, i a la feina que s’ha fet darrerament per part de les institucions, entre elles l’IEC, per recuperar-los i catalogar-los.
Els arxius patrimonials catalans representen una riquesa documental poc corrent, també poc coneguda fora de casa nostra. Són conjunts de documents que ens parlen de la formació i administració d’un patrimoni generalment de base agrícola que es transmet en el llinatge familiar. Hi són presents des dels segles XII i XIII, de vegades fins i tot abans, i seran més abundants en les èpoques posteriors.
En l’organització de la jornada, hi van participar la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Girona, i el Grup de Recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus. |
