 Entre la posició dels nihilistes, que defensen que la privadesa és una utopia en una societat de megadades, i la dels fonamentalistes, que sacrifiquen la utilitat analítica de les megadades en benefici de la privadesa, l’expert en intel·ligència artificial Josep Domingo-Ferrer va explorar una tercera via per a reconciliar aquests dos extrems en el discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.
|
En l’acte, que es va celebrar dilluns, 21 de novembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, el catedràtic de ciències de la computació i intel·ligència artificial i investigador ICREA Acadèmia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va començar per exposar una realitat esdevinguda amb el canvi de mil·lenni: «Gairebé qualsevol activitat humana deixa un rastre digital que algú recull i emmagatzema en forma de dades que es poden analitzar per a generar coneixement.»
Per a Domingo-Ferrer, tot i que les megadades són un recurs valuosíssim en molts camps, «tenen un efecte secundari important: amenacen la privadesa de les persones». Davant aquest atzucac, hi ha dos corrents extrems: d’una banda, el nihilisme sosté que cal sacrificar la privadesa en nom de la seguretat i de tots els serveis i funcionalitats que ens proporcionen les megadades. De l’altra, el fonamentalisme defensa que la prioritat absoluta és la privadesa, mentre que la utilitat analítica és secundària.
Davant aquestes dues posicions extremes, Domingo-Ferrer va esbossar «un camí del mig», que consisteix en la producció de megadades «prou anonimitzades i, alhora, prou útils analíticament que garanteixin un model de privadesa pràctic».
Consulteu el discurs en .PDF |
 
|
