Finestra oberta |
Articles
IEC:
Realitat i missió Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans Aviat es compliran cent anys de la fundació de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats, l'Institut d'Estudis Catalans. Fou creat per Enric Prat de la Riba i un grup extraordinari de ciutadans, al juny del 1907, amb una visió del seu país moderna, universalista i orientada cap al progrés. Estaven persuadits que el catalanisme polític havia de completar-se amb una modernització que anés més enllà de la industrialització i l'autonomia. Aquella generació, la del Noucentisme, tenia un programa de racionalització, internacionalisme i qualitat en l'obra. Això requeria, al més alt nivell de la ciència i el coneixement, la creació d'una acadèmia que incorporés totes aquestes qualitats. L'acte del dia 22 tingué una segona part amb dues conferències a càrrec de dos científics de prestigi, els professors Rafael Suau, catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Màlaga, i el professor Jean-Pierre Majoral, director de recerca del Laboratori de Química de Coordinació del CNRS a Tolosa de Llenguadoc. Les brillants exposicions dels dos conferenciants, amics personals de Marcial Moreno i amb valuoses col·laboracions científiques fetes recentment amb ell, van donar pas a la cloenda d'una sessió emotiva i plenament merescuda per recordar el professor, el company i l'amic d'una nombrosa gernació de químics de tots els racons de l'Estat. Llegir l'article publicat a La
Vanguardia:
Una
reflexió sobre el 'litigi' del 'Museu de Lleida diocesà i
comarcal' El decret emès el 17 de setembre de 1995 pel cardenal Gantin, president d'un dicasteri del Vaticà -la Congregació de Bisbes-, que desplaçava els límits geogràfics entre el bisbat de Barbastre i el bisbat de Lleida, va desmembrar de cop 111 poblacions lligades des de feia 800 anys a la diòcesi catalana per annexionar-les a la diòcesi aragonesa -una de les fundades en el segle XVI a instàncies de Felip II.
El
català a les institucions europees El considerat pare fundador de l'actual Unió Europea, Jean Monnet, va dir que aquesta es faria a petites passes. En el cas del reconeixement i ús del català a la Unió, aquestes són petitíssimes. Cal recordar que el règim lingüístic de la Unió el fixen els estats. El Govern espanyol, presidit per Felipe González, que va negociar l'adhesió del Regne d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), va fixar l'espanyol com a llengua oficial i de treball que s'incorporava a la CEE d'acord amb l'esmentada adhesió. Llegir l'article:
Col·laboracions
de membres de l'IEC als mitjans de comunicació 'L'abraçada
de l'Àfrica', de Josep Gifreu 'Ideologia,
religió i petroli',
de Joan F. Mira 'L'allau
i la societat civil',
de Salvador Giner
|
