|
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
Prova Cangur, la festa matemàtica Antoni Giró, nou rector de la UPC: "Compaginaré la meva nova tasca i la dedicació a l'IEC" El vandalisme provoca desperfectes valorats en 45.000 euros en un dels locals de l'IEC L'Ajuntament de Mataró organitza un homenatge al membre de l'IEC, Antoni Comas i Pujol Neix el Parc Literari Maria Àngels Anglada
Prova Cangur, la festa matemàtica Prop de 20.000 alumnes participen en la iniciativa organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques de l'IEC El passat 21 de març la seu de l'IEC de Barcelona va ser un dels centres que van concentrar alguns dels alumnes de secundària que es van presentar a la prova Cangur, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l'IEC. En aquesta edició es van inscriure 16.800 estudiants procedents de 498 centres, amb 14.703 alumnes de Catalunya, 2.077 de País Valencià i una vintena d'un únic centre d'Andorra. A més, cal sumar la participació de prop de 3.000 alumnes de les Illes Balears, on la prova depèn de la mateixa comissió organitzadora, però es gestiona de manera independent. El Cangur consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema, que els participants han de completar en 75 minuts. L'objectiu és estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes i atreure el màxim nombre de centres i d'alumnes. De fet, any rere any, hi ha hagut un augment progressiu de la participació (1.313, 2.110, 2.605, 4.142, 5.907, 6.879, 7.484, 9.510, 11.690 i 13.812 alumnes, del 1996 al 2005, respectivament), fins arribar als 16.800 inscrits d'aquesta edició.
La realització de la prova Cangur s'emmarca en l'organització internacional Le Kangourou sans Frontières , que prepara els mateixos problemes a resoldre per estudiants d'arreu d'Europa i altres països del món. Catalunya, mitjançant la Societat Catalana de Matemàtiques, hi participa de manera diferenciada de la resta de l'Estat espanyol, i, actualment, n'ostenta una de les vicepresidències. La prova va néixer a Austràlia i el 1991 va fer el salt a França. El motiu del Cangur és, tal i com assenyala Carles Casacuberta, president de la SCM, "una festa més que no pas una competició…i, per descomptat, no es tracta d'un examen". En un moment on la vocació per a les ciències en general no està en el seu millor moment als centres de secundària, resulta paradoxal l'augment d'alumnes que s'han presentat a aquestes proves. Atès l'èxit assolit en les darreres edicions, també es van celebrar dues activitats paral·leles: el concurs de relats de temàtica matemàtica i el concurs de cartells (segona i tercera edició). Els guanyadors es coneixeran el mes d'abril i està prevista l'entrega dels premis el proper 4 de maig al paranimf de la Universitat de Barcelona.
Entrevista amb Carles Casacuberta, president de la Societat Catalana de Matemàtiques El rendiment dels alumnes en matemàtiques. L'informe PISA Galeria d'imatges: Recull de premsa:
Antoni Giró, nou rector de la UPC: "Compaginaré la meva nova tasca i la dedicació a l'IEC" El catedràtic Antoni Giró Roca, soci de la Societat Catalana de Física (SCF) i president, fins fa quatre anys, d'aquesta societat filial de l'IEC, va ser elegit nou rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en les eleccions del passat 8 de març. Giró va obtenir 2.484 vots ponderats, davant dels 2.250 aconseguits pel candidat Josep Ferrer Llop. Del total de vots, 1.330 van ser en blanc. Aquestes eleccions, les segones que se celebren a la UPC segons el sistema de sufragi universal i lliure que estableix la LOU, han comptat amb una participació del 18,47% (6.172 votants) sobre un total de 33.426 membres de la comunitat universitària de la UPC (personal docent i investigador, personal d’administració i serveis, i estudiants). Donada la seva nova responsabilitat com a rector i la dedicació que el càrrec comporta, continuaran els seus vincles amb l'Institut d'Estudis Catalans?
Estic segur que sí. Actualment formo part de la Junta de la Societat Catalana de Física, i la meva voluntat és la de compaginar les meves tasques de rector de la UPC amb la de vocal d'aquesta Junta. Quines implicacions pot tenir el seu doble paper de soci de la SCF i rector de la UPC en les vinculacions entre ambdues institucions? No crec que siguin dues activitats incompatibles, ans el contrari. Gràcies a les activitats de la SCF i sobretot a les de la seva Junta, podré estar fàcilment en contacte amb professors d'altres universitats catalanes i centres de secundària. Això farà que pugui conèixer de prop les diferents maneres de treballar i organitzar-se de cadascuna de les universitats i analitzar la problemàtica que es deriva del procés de transició dels estudiants des dels centres de secundària als estudis universitaris. Com creu que poden col·laborar la UPC i l'IEC per a millorar l'estat de la recerca a Catalunya? L'Institut d'Estudis Catalans i les universitats catalanes tenen obertes diferents línies de col·laboració com, per exemple, els reports de l'estat de la recerca en els diferents camps o l'impuls en l'elaboració de material normatiu i de suport lexicogràfic per a l'ús del català en el món de les tecnologies i de l'arquitectura. A més, l'IEC sempre ha estat un referent i punt de trobada a l'hora de reflexionar sobre la importància i la incidència de la tecnologia i l'arquitectura en el nostre entorn i en el nostre progrés socio-econòmic, la qual cosa permet crear un estat d'opinió objectiu, científic i independent, deslligat de qualsevol tendència i interès partidista.
El vandalisme provoca desperfectes valorats en 45.000 euros en un dels locals de l'IEC El passat 17 de març, un grup d'incontrolats va robar material i va causar destrosses a les instal·lacions del carrer Maria Aurèlia Capmany
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va presentar el passat 20 de març una denúncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Ciutat Vella pels danys ocasionats durant els actes vandàlics de la matinada de divendres 17 a dissabte 18 de març, al barri del Raval de Barcelona, amb motiu d'una convocatòria massiva del macrobotellón. El local de l'IEC al carrer Maria Aurèlia Campmany, 14, que alberga les societats filials i grups de recerca de diversos projectes de l'Institut, va registrar destrosses i robatoris per valor de 45.000 euros, en una primera estimació dels danys. El president de l'IEC, Salvador Giner, va manifestar la indignació en nom propi i de l'equip de govern de la institució pel que va qualificar com a "actes de vàndals, davant dels quals només cap una actitud decidida de tolerància zero". Giner va expressar la voluntat dels responsables de l'Institut de "col·laborar estretament amb les entitats i els veïns del Raval en l'avaluació dels danys i en donar una resposta adient que impedeixi la reiteració del vandalisme en aquesta àrea central de la ciutat de Barcelona". Galeria d'imatges: Recull de premsa: Reportatge
del programa "Entre línies" de TV3, sobre els
actes vandàlics del macrobotellón:
La comissària de les llengües oficials del Canadà exposa a l'IEC el model lingüístic del seu país La sessió va ser organitzada per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC La Comissària de llengües oficials del Canadà, Dyane Adam, va exposar en una conferència realitzada dimecres passat, 29 de març, a la seu central de l'IEC, el model de desenvolupament de les polítiques lingüístiques al seu país com un reflex de les identitats plurals i els valors comuns. La sessió va ser organitzada per la Xarxa CRUSCAT de l'Institut. Abans de la conferència, Dyane Adam va ser rebuda pel vicepresident de l’IEC, Salvador Alegret, acompanyat del director de la Xarxa Cruscat, F.X. Vila.
"Si en altres països, l'eix principal per a definir la diferència ha estat –i és encara– vinculada a aspectes de raça o religió, al Canadà el fet diferencial ha estat articulat, essencialment, en el terreny lingüístic", va exposar Adam en una conferència centrada a refermar la convivència entre les dues principals comunitats lingüístiques d'aquest país: l'anglesa i la francesa, en un mapa en el qual se'n parlen més de cent llengües i cinquanta dialectes. La responsable de la política lingüística canadenca –que va realitzar la seva intervenció en francès– va destacar l'enorme complexitat originada en el camp lingüístic per la immigració i va subratllar la necessitat que aquests nous ciutadans accedeixin al domini de les dues llengües oficials. Dyane Adam va detallar els processos de reforma legislativa duts a terme en els darrers quaranta anys per reforçar la paritat entre el francès i l'anglès a tot el país, al marge de la territorialitat de les dues respectives llengües, així com el suport a les comunitats minoritàries, per tal que puguin exercir els seus drets lingüístics. Adam va concloure la seva intervenció sentenciant que "l'experiència canadenca funciona bé perquè es basa en el respecte". La conferència es va oferir, per mitjà de videoconferència, a la Universitat de les Illes Balears i a la seu de l'IEC d'Alacant. Dyane Adam és doctora en Psicologia clínica per la Ottawa University. Va exercir la docència i la recerca a la mateixa universitat i a la Laurentian University de Sudbury. El 1994 va ser nomenada directora del Glendon College de la York University de Toronto, on va treballar fins la designació com a comissària de les llengües oficials del Canadà, el 1999, per un mandat de set anys. Al front del Comissariat, Dyane Adam ha de vetllar per la igualtat entre el francès i l'anglès, així com el desenvolupament i la vitalitat de les respectives comunitats lingüístiques. La Carta canadenca dels drets i llibertats (1982), de rang constitucional, prescriu el dret dels ciutadans d'adreçar-se indistintament en francès o en anglès a l'administració central, al Parlament i al Govern federal, o per a rebre'n els serveis (article 20). De tota manera, la regulació dels drets lingüístics es troba ja en la Llei de les llengües oficials del Canadà, aprovada el 1969 i modificada el 1988. Conferència (en francès): Conferència (en anglès):
L'Ajuntament
de Mataró organitza
un homenatge al membre
L'Ajuntament de Mataró va organitzar un acte d'homenatge al filòleg i membre de l'IEC, Antoni Comas (1931-1981), en el 25è aniversari de la seva mort. L'acte va tenir lloc a la seu d'Òmnium Cultural de Mataró, i va comptar amb la presència de Carles Miralles, de la Secció Filològica, que va acudir-hi en representació del president de l'Institut. Durant l’homenatge, Joan Solà, catedràtic de Llengua Catalana i membre de l’IEC, va glossar la figura i l’obra d’Antoni Comas, que precisament va ser professor i catedràtic (1965) de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Barcelona i cap del departament de Filologia Catalana a la mateixa Universitat, així com també va ser professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. Tríptic de l'homenatge:
Neix el Parc Literari Maria Àngels Anglada La iniciativa ha estat creada gràcies al conveni que van signar l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i la Càtedra Maria À. Anglada de la Universitat de Girona La Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona (UdG), dirigida per Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica de l'IEC, i l'Ajuntament de Castelló d'Empúries van signar el passat 16 de març el conveni que feia realitat el Parc Literari Maria Àngels Anglada, situat dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. L'espai, que s'inaugurarà per Sant Jordi amb una ruta literària guiada que s'ha batejat com Les Closes (en referència a la novel·la que M.A. Anglada va situar als Aiguamolls) exemplifica, tal i com va assenyalar Vilallonga, "com la literatura pot ser un agent preservador del territori". El parc literari, el primer d'aquestes característiques a Catalunya, també inclourà actes dedicats a altres escriptors gironins com Prudenci Bertrana i proposarà activitats com la dramatització de textos literaris adreçats als escolars. Un dels objectius d'aquesta iniciativa és posar en relleu la simbiosi entre els escriptors i el seu territori.
Maria Corominas vol potenciar el paper de la SCC com a punt de trobada entre especialistes i investigadors de la comunicació La nova presidenta de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), Maria Corominas, s'ha marcat com un dels principals objectius de la seva acció de govern la potenciació de la SCC com a punt de trobada entre especialistes i investigadors d'institucions. Segons el programa de Corominas, l'actual context afavoreix aquesta aproximació a causa de l'augment als Països Catalans de centres i institucions que treballen en l'àmbit de la recerca en comunicació.
Un altre dels objectius de la nova presidenta de la SCC, que pròximament prendrà possessió del càrrec, és la promoció de la Conferència de Girona (que la Societat convoca anualment) i dels Treballs de comunicació (la publicació científica de l'entitat). A més, també es proposa organitzar periòdicament sessions científiques obertes al públic i potenciar la utilització de les tecnologies de la informació com a instrument de comunicació externa i interna de la Societat. Programa de Maria Corominas:
|
||||||||||||||||||||||||||||
