Ricard Guerrero, nou secretari científic de l'IEC
El president de l'IEC nomena el biòleg Ricard Guerrero i Moreno, secretari científic de l'IEC.


Miquel de Moragas parla de La contribució de les Ciències de la Comunicació dins el  cicle "Recerca i país: contribució de la filosofia i les ciències socials".
Miquel de Moragas, catedràtic de Comunicació i director de l'Institut de la Comunicació de la UAB (INCOM), va pronunciar dimarts la conferència La contribució de les Ciències de la Comunicació dins el cicle "Recerca i país: contribució de la filosofia i les ciències socials".

Aquest cicle consta de set conferències programades per als mesos d'abril, maig i juny de 2005 coordinades per Joan Vila-Valentí, president de la Secció de Filosofía i Ciències Socials.

Consulteu el programa.


L'IEC finalitza el cicle de conferències en homenatge a Joan Coromines
Dimarts va tenir lloc la cloenda del cicle de conferències dedicat a la figura de Joan Coromines amb motiu del centenari del seu naixement. Max Cahner, de la Universitat de Barcelona i la Fundació Pere Coromines, va ser l'encarregat de pronunciar la darrera conferència que tenia per títol El compromís de Joan Coromines amb el país.

Posteriorment, Antoni Riera, vicepresident de l'IEC, Joan Martí, president de la Secció FIlològica, Antoni M. Badia i Margarit, membre de l'IEC, i Joan Martí i Ramon Vilaseca, director general d'Universitats de la Generalitat van cloure l'acte.

L'Institut d'Estudis Catalans ha volgut homenatjar Coromines per la seva "extraordinària aportació al coneixement de la llengua catalana". Amb motiu de l'homenatge a Coromines, l'IEC també ha acollit una petita exposició sobre el filòleg al Pati de la Casa de Convalescència.


L'IEC presenta l'informe del Canvi Climàtic a la Generalitat
El passat dimarts 17 de maig es va presentar al Palau de la Generalitat l'Informe del Canvi Climàtic dirigit per Josep Enric Llebot, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, i promogut i subvencionat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya (CADS) i pel Servei Meteorològic de Catalunya.

A més, l'IEC va signar un conveni de col·laboració amb Caixa de Girona, Caixa de Sabadell i Caixa Terrassa pel qual aquestes tres entitats financen la publicació del projecte amb 10.000 euros cadascuna.

L’objectiu de l’Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya és posar a disposició de tothom i, en especial, de les persones responsables de la gestió pública al nostre país, l’estat de la qüestió sobre aquest fenomen i d’aquesta forma poder elaborar una estratègia d’actuació preventiva dels seus efectes a casa nostra.

Situació actual i perspectives de futur
L’estudi, iniciat l’octubre de 2002, compta amb la col·laboració d’una cinquantena d’experts en diversos àmbits, i ha recollit tota la informació produïda sobre aquest tema a Catalunya, valorar la informació elaborada arreu que sigui aplicable al nostre país, detectar els buit existents, extreure conclusions sobre la situació actual i les perspectives futures i, finalment, formular propostes sobre les diferents opcions que cal seguir.

D’aquesta forma el document elaborat respon a la necessitat de dur a terme un estudi de detall sobre “els impactes i les mesures de mitigació” d’aquest fenomen, tal com propugna el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), òrgan creat el 1988 que fa recomanacions sobre possibles formes d’actuació dels responsables polítics i socials davant el canvi climàtic.

Aquest acte s'havia de celebrar inicialment el dia 15 de febrer, però es va suspendre per la mort de Josep Laporte, president de l'IEC.




La Societat catalana de Geografia homenatja l'historiador i geògraf Pierre Vilar
La Societat Catalana de Geografia va homenatjar dijous el geògraf i historiador francès Pierre Vilar, mort l'agost del 2003. Van intervenir a l'acte Helena Estalella, catedràtica de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Jaume Torras, Catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

L'obra de Vilar està considerada com a un referent de la historiografia catalana contemporània. Vilar viatjà l'any 1929 a Barcelona i elaborà la seva tesi doctoral Catalunya dins l'Espanya Moderna, considerada una obra cabdal de la historiografia. En dos ocasions va exercir com a professor a l'Institut francès de la capital catalana, entre els anys 1934 i 1936 i, més tard, entre 1945 i 1957. És membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.


Primera edició de Recercat a Esparreguera
L'Institut Ramon Muntaner inaugura el 21 de maig a Esparreguera la primera edició de "Recercat: Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana", que té per objectiu convertir-se en "el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori".

La Jornada constarà d'una fira, presentació d'exposicions i taules rodones i diversos premis de reconeixement.

En nom de l'Institut hi assistirà Salvador Alegret, vicepresident.


Cloenda del cicle de conferències Perspectives del segle XXI: Població, societat i país
El proper dilluns l'IEC celebra el debat de cloenda del cicle Perspectives del segle XXI: Població, societat i país iniciat el passat mes d'octubre amb una conferència del desaparegut Josep Laporte.

Hi intervindran Salvador Giner, director del cicle i president de l'IEC; Eva Serra, membre de la Secció Històrico-Arqueològica; Lluís Garcia i Sevilla, membre de la Secció de Ciències Biològiques; Salvador Reguant, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia i Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica.


Editorial Barcino presenta a l'IEC el proper dijous l'edició crítica de les Poesies de Jordi de Sant Jordi
La Fundació Lluís Carulla presentarà a l'IEC el dia 26 de maig a les 19 hores el proper volum de la col·lecció "Els Nostres Clàssics", de l'Editorial Barcino. Es tracta d'una edició crítica de les Poesies de Jordi de Sant Jordi, a cura d'Aniello Fratta, professor de la Universitat de Nàpols i col·laborador de  Costanzo Di Girolamo.

Fratta ofereix a "Els Nostres Clàssics"  una nova edició de I'obra del poeta valencià, I'analitza i comenta críticament i estableix conclusions sobre el lIegat poètic de Jordi de Sant Jordi, un dels més grans poetes catalans de l'Edat Mitjana juntament amb Ausiàs March.