|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC lliura els Premis Sant Jordi 2011, que enguany arriben a la vuitanta-unena edició L’IEC lliura els Premis Sant Jordi 2011, que enguany arriben a la vuitanta-unena edició
Els Premis Sant Jordi de l’IEC «confirmen la nostra decisió de potenciar el nivell cultural i científic arreu del món des de casa nostra. No són coronacions de carrera, sinó incentius per a continuar la nostra tasca en moments difícils». Són les paraules d’agraïment per a l’Institut que va pronunciar, en nom dels guardonats, Alexander Fidora, guanyador del Premi Internacional Catalònia d’enguany, durant l’acte de lliurament de premis que es va celebrar el dijous 28 d’abril a l’Institut. El LXXX Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC el formaven quaranta-dos premis i set borses d’estudis per un valor de dos-cents mil euros. L’acte es va obrir amb un concert del guitarrista Stefano Grondona i va ser presidit per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el president de l’IEC, Salvador Giner, qui va destacar el compromís de l’IEC amb la cultura i va afirmat que els Premis Sant Jordi són una manera eficaç d’estimular la recerca humanística i científica. Fidora és professor i investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat reconegut pel jurat per «la solidesa de la seva aportació, filosòfica i filològica, a la divulgació internacional dels clàssics catalans i, en especial, de l’obra de Ramon Llull dins del marc de la relació de les cultures cristiana, hebraica i musulmana». Josep Antoni Aguilar Àvila, d’altra banda, és el guanyador del Premi R. Aramon i Serra per l’obra La Crònica de Ramon Muntaner: edició i estudi (pròleg - c. 146), que, segons el jurat, té «una importància cabdal per a la cultura catalana, atès que posa a l’abast, per primera vegada, una edició crítica dels cent quaranta-sis capítols de la Crònica de Ramon Muntaner seguint un mètode precís i acurat i tenint en compte tota la tradició manuscrita». Jordi Ginebra Serrabou és el guanyador del Premi Prat de la Riba pel treball Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili, un estudi de lingüística interna i de lingüística externa que tracta la codificació i la descripció de la llengua catalana que va dur a terme Rovira i Virgili abans de les propostes normatives de Fabra. Entre els premis generals destaquen el Premi de Medi Ambient per a Jeroen van den Bergh i el Premi Jaume Camp de Sociolingüística per a Carles de Rosselló i Peralta amb l’obra Aprendre a triar. L’adquisició de les normes d’ús i alternança de codis en l’educació infantil. A més dels premis generals, cadascuna de les cinc seccions de l’IEC (Secció Històrico-Arqueològica, Secció de Ciències Biològiques, Secció de Ciències i Tecnologia, Secció Filològica i Secció de Filosofia i Ciències Socials) convoca dos premis. Per a consultar la llista dels premiats, podeu seguir aquest enllaç. Durant l’acte de lliurament de premis també es va donar a conèixer el LXXXI Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC. Des que es van instituir el 1914, els Premis Sant Jordi de l’IEC distingeixen les institucions i les persones que han contribuït, amb llurs activitats o treballs, a la consolidació i al prestigi de la recerca científica i de la cultura catalana, amb una incidència especial en la promoció dels joves investigadors de tots els àmbits de les ciències i les humanitats. Recull de premsa: El vídeo de l'acte de lliurament de premis es pot veure a la videoteca de l'IEC Article d'opinió «Difondre els clàssics catalans a Alemanya», per Alexander Fidora Article d'opinió «Com es pot evitar el suïcidi ambiental i econòmic?», per Jeroen van den Bergh
L’IEC publica el llibre Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985), de l’historiador Albert Balcells
Durant la major part de la seva història, els Estudis Universitaris Catalans van servir per a donar als estudiants de la Universitat de Barcelona els ensenyaments relacionats amb la cultura catalana que eren exclosos del centre oficial. Albert Balcells, historiador i membre de l’IEC, ha recollit la llarga història d’aquesta institució en el llibre Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985). Per una universitat catalana, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans i que es va presentar el 14 d’abril a la Casa de Convalescència. El llibre recull la història d’aquesta institució, que durant anys va formar generacions d’intel·lectuals catalans: els orígens, en el marc del Primer Congrés Universitari Català (1903); la consolidació, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (1908-1913); la situació durant la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura franquista, fins a l’organització dels cursos d’estiu de cultura catalana per a estrangers (1961-1981), per on van passar bona part dels actuals professors catalanòfils de diverses universitats europees i americanes. En l’acte de presentació,
Josep Massot, vicepresident de la Secció
Històrico-Arqueològica de l’IEC, va qualificar el
llibre d’«obra molt útil i ben documentada»
que permet conèixer com va funcionar l’ensenyament a
Catalunya en una època molt difícil. Jordi Carbonell,
membre de l’IEC, va recordar que la vida dels Estudis
Universitaris Catalans va anar molt lligada a l’Institut
després de la guerra. «La necessitat d’un
ensenyament universitari en català i sobre temes catalans es va
fer sentir en un moment en què la Universitat de Barcelona
s’havia espanyolitzat i era d’un nivell
intel·lectual baixíssim. No hi havia altra sortida que la
clandestinitat», va afirmar Carbonell. Teresa Cabré i
Monné, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat
Autònoma de Barcelona i alumna dels Estudis Universitaris
Catalans, va reconèixer, com la resta de ponents, el paper
decisiu que va tenir Ramon Aramon i Serra, secretari general de
l’IEC, en la reorganització i represa de l’activitat
dels Estudis Universitaris Catalans a partir del 1942.
L’estudi «Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010», de la Xarxa CRUSCAT, analitza la situació sociolingüística actual del català
A Catalunya, cada vegada hi ha més parlants d’altres llengües que se senten identificats amb la llengua catalana. Segons l'informe «Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010», elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, gairebé un 15 % de les persones que tenen de primera llengua l’espanyol reconeixen que han passat a sentir el català com a llengua pròpia. L’abast territorial i el nombre de persones enquestades (unes trenta-una mil) ha permès aprofundir per primera vegada en altres dades com són els percentatges de catalanoparlants segons les comarques i els àmbits, com són la parla, l’escriptura o la comprensió. L’informe, que s’emmarca dins la celebració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC, es va presentar el 31 de març, a l’IEC, en una roda de premsa. Segons l’estudi, la comarca amb més predomini lingüístic del català és la Terra Alta, on el 89 % dels enquestats consideren que és la seva llengua habitual. La segueixen les Garrigues, la Ribera d'Ebre o el Ripollès i, en últim lloc, com la comarca on es parla menys el català, destaca el Baix Llobregat amb un 26 %, precedida del Barcelonès i del Baix Penedès. Pel que fa als altres territoris de llengua catalana, les dades de l’estudi destaquen que a Illes Balears un 53 % de la població utilitza el català com a llengua inicial, i al País Valencià, un 22 %. Una altra dada rellevant que ofereix l’estudi és el grau de coneixement —tant en la comprensió, l’escriptura o la parla— de la llengua. A Catalunya, pràcticament tots els habitants entenen, parlen i escriuen l’espanyol, però no succeeix el mateix amb el català: el 95,3 % l’entenen, però només el 77,5 % el parlen; quant a l’escriptura, només el 60 % de la població l’escriu correctament. En la roda de premsa també es van presentar els resultats de la primera onada del 2011 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que deixen constància sobre les audiències dels mitjans de comunicació a Catalunya. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i presidenta del Consell Supervisor de la Xarxa CRUSCAT, va remarcar que la tasca del Baròmetre «és essencial per a conèixer l’ús del català als mitjans i per a tenir constància de la vitalitat de la nostra llengua, un objectiu que comparteix la Xarxa CRUSCAT». Recull de premsa: Centenars de persones participen a la jornada de portes obertes del 10 d’abril a l’IEC
El matí del diumenge 10 d’abril, la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, va restar oberta al públic. Durant tot el matí, centenars de persones van visitar els espais més emblemàtics de l’edifici, com són el jardí Mercè Rodoreda, el claustre, la Sala Prat de la Riba i la capella que hi comunica, que és un dels pocs exemples que queden del Barroc català a Barcelona. Els visitants també van poder gaudir, al claustre de l’IEC, de l’exposició «Marie Curie 1967-1834», un recorregut per la trajectòria de la cèlebre científica, elaborada pel Museu Curie de París amb motiu del centè aniversari del Premi Nobel de Química que va rebre el 1911. Pilar González Duarte, catedràtica emèrita de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’EC, va oferir visites comentades de l’exposició a les onze i a les dotze. La inauguració de l’exposició es va celebrar el 6 d’abril a l’IEC, en un acte en què també es va presentar l’edició en català d’Els elements, de Theodore Gray, una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers, editada per l’IEC, Publicacions de la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte va ser conduït per González Duarte ―traductora al català del llibre i l’exposició― i presidit per Salvador Giner, president de l’Institut; David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia, i Ana Ripoll, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Totes aquestes activitats s’emmarquen dins la commemoració de l’Any Internacional de la Química i, tal com va explicar González Duarte en l’acte del 6 d’abril, tenen per objectiu «despertar l’interès per la química a tots els públics». Recull de premsa:
El Ple de Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC es va reunir els dies 7 i 8 d’abril a Andorra. Al llarg de la trobada, a la qual va assistir el president de l’IEC i membre de la Secció, Salvador Giner, es van organitzar diverses visites culturals pel país i un seguit de ponències a càrrec de personalitats andorranes per a tractar la situació política, econòmica, lingüística i social d’Andorra. El dia 7 d’abril, els membres del Ple van ser rebuts al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell pel monsenyor Joan-Enric Vives, copríncep d’Andorra. El dia 8 d’abril al matí, al Centre de Congressos del comú d’Andorra la Vella, es van celebrar diverses ponències. L’economista Jordi Alcobé i Font, va analitzar l’economia d’Andorra; Joan Sans, director de Promoció Cultural i Política Lingüística, els aspectes relacionats amb la llengua, i Meritxell Mateu, exministra d’Afers Exteriors, l’encaix d’Andorra a la Unió Europea. Els parlaments inaugurals van ser a càrrec M. Rosa Obiols, cònsol major d’Andorra la Vella, i Jordi Guillamet, director de l’Institut d’Estudis Andorrans. La tarda del mateix divendres, la
presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, Àngels
March, va saludar els membres del Ple i, tot seguit, es van visitar,
per una banda, la Casa de la Vall ―que el 1702 va esdevenir la seu del
primer Parlament andorrà, conegut com el Consell de la Terra― i,
per l’altra, el Consell General d’Andorra, la seu actual
del Parlament. La trobada va cloure amb la conferència
«Societat i cultura», a càrrec de Josep
Dallerès, síndic general d’Andorra. Recull de premsa:
Una bona planificació del mercat de treball i de la política familiar: eines clau per a sortir de la crisi
El balanç del 2010, entre les prestacions —tant de l’atur com de les pensions de jubilació— i l’ingrés de les cotitzacions de les persones ocupades ha resultat negatiu en més de noranta milions d’euros. Aquest va ser el punt de partida de la conferència «La reforma de les pensions», que va pronunciar Sergi Jiménez Martín, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra i director de la càtedra FEDEA, el 31 de març a l’IEC. En aquesta intervenció, Jiménez va remarcar que, tot i que era necessària una reforma del model de pensions, el model proposat pel Govern central no té en compte alguns aspectes clau per a garantir-ne la sostenibilitat. La conferència de Jiménez forma part del cicle «Les reformes per sortir de la crisi», organitzat per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut. En els últims deu anys, la despesa que comporta pagar les pensions ha augmentat anualment entre un 6 i un 7 %. Si aquesta tendència continua, es calcula que l’any 2049 la xifra de persones ocupades disminuirà en dos milions, mentre que la de pensionistes es doblarà amb més de quinze milions de persones jubilades. Aquest increment es deu, segons Jiménez, «al greu problema demogràfic d’Espanya, que es fonamenta en dos factors: el gran increment de l’esperança de vida i la longevitat i els baixos índexs de natalitat». Segons el professor de la Universitat Pompeu Fabra, si es continua en aquest ritme, «perillarà l’economia espanyola», ja que l’envelliment de la població comportarà més despesa en pensions, sanitat i dependència, i aleshores caldrà duplicar les cotitzacions socials i els impostos per a fer front a totes les despeses. La solució que ofereix Jiménez és «implantar un model de sistema de pensions amb una política de prestacions contributives i no contributives, que motivin la participació i la permanència en el mercat de treball». Per això, cal que s’incideixi més en la creació d’un mercat de treball amb un bon sistema de contractació, un bon marc de negociació col·lectiva i una planificació adequada de la política familiar. Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC
El Govern distingeix tres membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC amb la Creu de Sant Jordi
La Generalitat de Catalunya va concedir,
el dia 27 d’abril, la Creu de Sant Jordi a tres membres de la
Secció de Filosofia i Ciències Socials de
l’Institut d’Estudis Catalans pels serveis prestats a
Catalunya en el pla cívic i cultural. D’una banda, es va
guardonar l’escriptor, advocat i pedagog Jordi Cots,
per la seva producció literària i una trajectòria,
pionera al nostre país, a favor de la infància i de les
famílies. També va ser reconegut Josep M. Casasús,
periodista i catedràtic universitari, per la seva
trajectòria als mitjans de comunicació en tasques de
recerca, divulgació i projecció del periodisme a
Catalunya. El darrer guardonat va ser Carles A. Gasòliba,
economista i polític, en reconeixement a la tasca que ha dut a
terme en aquests dos àmbits i, especialment, per haver estat un
dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
