|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les primeres
jornades de la Xarxa CRUSCAT sobre recerca sociolingüística
en català posen l’accent en la projecció exterior Les primeres jornades de la Xarxa CRUSCAT sobre recerca sociolingüística en català posen l’accent en la projecció exterior
Amb l’objectiu de donar a
conèixer els projectes que duu a terme la comunitat
lingüística catalana i de donar projecció exterior a
la sociolingüística, la Xarxa CRUSCAT de l’IEC va
organitzar, els dies 27 i 28 de gener, les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». En la inauguració de la trobada, Miquel Àngel Pradilla,
director de la Xarxa CRUSCAT i membre de l’IEC, va subratllar
aquest desig d’internacionalitzar la recerca
sociolingüística i de convertir les jornades en un punt
d’interacció entre investigadors. Un objectiu compartit
amb la directora general de Política Lingüística de
la Generalitat, Yvonne Griley, que es va mostrar
«impressionada» pel fet que el primer acte públic
que presidia fos a l’IEC i va reconèixer i valorar la
tasca acadèmica de l’Institut. Mariàngela Vilallonga,
vicepresidenta de l’IEC, va afirmar que cal que «treballem
conjuntament per a la defensa de la llengua, perquè aquesta
és la nostra finalitat». La transmissió
lingüística, la relació entre llengua i economia a
les empreses catalanes, els usos i les percepcions
lingüístiques de la joventut, la integració
lingüística de la població immigrada o
l’anàlisi del dret i la politologia
lingüística són alguns dels temes que també
es van abordar al llarg d’aquestes jornades organitzades per la
CRUSCAT, una xarxa científica que depèn de l’IEC i
que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen en la
situació i l’evolució del català. La idea
dels organitzadors és donar periodicitat a la trobada.
«Ens agradaria que aquest homenatge servís per a fer créixer la transcendència del seu treball». Així ho va afirmar Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC en l’acte d’homenatge a Josep M. de Casacuberta, celebrat el 25 de gener a l’Institut, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. En l’acte van participar Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC. Tal com va recordar Josep Moran, Josep M. de Casacuberta i Roger (1897-1985) es va posar al capdavant de l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’IEC l’any 1921, amb només vint-i-quatre anys, i no va ser fins al 1958 que va ingressar a l’acadèmia com a membre, tot i que li havien proposat diverses vegades. «La seva candidatura era ben vista per tothom, però ell no ho volia acceptar», explica Moran. En una reunió clandestina dels Jocs Florals, Carles Riba va dir a Casacuberta: «Ara sí que no ens pots dir que no». Finalment, l’any 1958 va ser nomenat membre de la Secció Filològica, l’any 1960 membre numerari i l’any 1975 va passar a la categoria d’emèrit.
D’altra banda, Josep Massot va
esmentar la sòlida preparació lingüística de
l’homenatjat i va assegurar que podria haver fet una carrera
acadèmica brillant, però que «també era un
patriota de pedra picada» i que va preferir dedicar tota la vida
al que considerava més necessari per al país. Josep M. de
Casacuberta es va implicar en nombroses entitats i projectes,
però on va dedicar més esforços va ser a
l’Editorial Barcino, que va crear l’any 1924. «Veient
la situació política que hi havia, que no li permetia
treballar a l’IEC, va creure necessari crear un instrument per al
redreçament col·lectiu», va explicar Massot. A poc
a poc va anar creant noves col·leccions i va aconseguir la
col·laboració de les «primeres espases» del
país, com Pompeu Fabra o Nicolau d’Olwer. En concloure
l’acte, el president de la Secció Filològica va
subratllar una vegada més la «tasca exemplar» de
Casacuberta, «en uns temps en què ens és més
necessària que mai». Andreu Mas-Colell, nou conseller d’Economia i Coneixement
Andreu Mas-Colell, nomenat conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya el dia 29 de desembre, és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des de l’any 2005. Considerat un referent en el món acadèmic internacional, l’economista va liderar entre el 2000 i el 2003 el Departament d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació. De cara al 2011, ha dit que «l’austeritat tocarà a tothom aquest any». Mas-Colell va fer carrera universitària a la Universitat de Califòrnia i es va doctorar en Econòmiques per la Universitat de Minnesota. És catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i president de l’Associació Econòmica Europea i de la Barcelona Graduate School of Economics.
Entre els nous càrrecs del Departament d’Economia i Coneixement també hi ha el secretari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, Lluís Jofre, que ha estat nomenat director general d’Universitats. Jofre és doctor enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (1982) i catedràtic de Teoria del Senyal i Comunicacions a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona. Treballa en el camp de les radiocomunicacions, en sistemes de visualització electromagnètica i en xarxes de sensors miniaturitzats per a aplicacions a la mobilitat.
D’altra banda, Josep Enric Llebot,
membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de
l’IEC i president de la Societat Catalana de Física,
filial de l’Institut, ha estat nomenat secretari de Medi Ambient
i Sostenibilitat. Llebot és doctor en ciències
físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),
ha estat catedràtic de Física de la Matèria
Condensada a la Universitat de Girona i actualment és
catedràtic de la mateixa àrea a la UAB. Ha coordinat el
primer i el segon Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya,
elaborats pel Grup d’Experts en Canvi Climàtic de
Catalunya i promoguts pel Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible (CADS), la Generalitat, el Servei Meteorològic de
Catalunya i l’IEC. Cal canviar el marc fiscal de la zona euro per a garantir-ne el futur, segons l’economista Jordi Galí
L’actual marc fiscal
de la zona euro ha estat un fracàs i cal reformar-lo si es vol
evitar que es repeteixin els problemes que s’han viscut en els
darrers anys. Així ho va manifestar l’economista i membre
de l’IEC Jordi Galí
en una conferència pronunciada el 27 de gener a l’IEC, en
la qual va qualificar la crisi econòmica actual com «la
més accentuada des de la gran depressió» i va
apuntar que «les perspectives no són bones». La
conferència de Galí, titulada «La crisi del deute a
Europa» va obrir el cicle Les reformes per a sortir de la crisi, organitzat per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC.
Mor Manuel Riu i Riu, un referent en arqueologia medieval
El dia 2 de gener va morir l’historiador Manuel Riu i Riu (Manresa, 1929), catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Granada (1966) i de la Universitat de Barcelona (1969), i membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC des del 1990. La cerimònia es va celebrar el dia 4 a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys. Entre les seves aportacions, la presidenta de la SHA, Maria Teresa Ferrer i Mallol, destaca la tasca de «desenvolupador de l’estudi de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la Península». Segons la presidenta, «era un referent per a aquesta matèria, que era una disciplina nova a tota la Península». Destaquen també les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval i sobre la producció llanera i ramadera. Com a especialista en arqueologia rural, es va responsabilitzar de diverses excavacions. Va estudiar diversos monestirs i esglésies, també des del punt de vista documental, i va dirigir durant uns quants anys un projecte de recerca sobre la pobresa a l’edat mitjana, tema que també era nou. A més, va intervenir en la restauració dels pergamins de Santa Maria del Mar, que s’havien cremat durant la Guerra Civil, i en va publicar el catàleg. Riu i Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español, fundada pel seu mestre Jaume Vicens Vives, i Acta Historica et Archeologica Medievalia, i va coordinar els Quaderns d’Estudis Medievals.
Va publicar una vintena de llibres i sis-cents cinquanta treballs de
síntesi i investigació històrica i
arqueològica de l’època medieval, referents a la
història eclesiàstica i socioeconòmica i a la vida
quotidiana de la Catalunya de l’edat mitjana. Era membre de la
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre
corresponent de l’Acadèmia de la Història de
Madrid. L’any 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
L’IEC s’adhereix a la declaració institucional contra la Sentència del Suprem sobre el model lingüístic a l’escola catalana A final de desembre, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que insta el Govern a reintroduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Segons aquesta sentència, la Generalitat haurà d’adaptar el sistema d’ensenyament per a garantir la presència del castellà de manera «equitativa» respecte del català.
Davant aquesta situació, nombroses entitats han signat la Declaració institucional d’entitats catalanes de la societat civil organitzada, al voltant de la Sentència del Tribunal Suprem sobre el model lingüístic a l’escola catalana, a la qual l’IEC també s’ha sumat. Les entitats signants manifesten la seva «decepció» per la Sentència, que qualifiquen d’«absurda i desproporcionada» i alerten de les «nefastes conseqüències» que la seva aplicació pot comportar. «Es tracta, sens dubte, d’una
sentència més política que jurídica, i
esdevé un exemple més del que està essent un
reguitzell d’agressions semblants, fruit de la
interpretació restrictiva de la Sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut», diu el manifest.
Així mateix, fan una crida a la societat catalana a
organitzar-se «per tal de donar una resposta adequada».
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
