|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Institut incorpora cinc membres numeraris i quatre de corresponents La Secció de Ciències Biològiques analitza els diversos tipus d'exili dels científics catalans Anna Valls inicia una nova etapa professional
L'Institut incorpora cinc membres numeraris i quatre de corresponents Quatre ingressen a la Secció Històrico-Arqueològica, quatre a la de Ciències Biològiques i un a la de Ciències i Tecnologia El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va aprovar el passat 26 de febrer l'ingrés de nou membres a la corporació, quatre dels quals s'incorporen a la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), altres quatre a la de Ciències Biològiques (SECCB) i un a la de Ciències i Tecnologia (SECCT). Dels nou membres, cinc són numeraris, és a dir, amb tots els drets i deures que estableixen els Estatuts de l'IEC, i els altres quatre són corresponents, que col·laboren en les tasques científiques de l'IEC si bé no participen en les de govern.
Dels nous integrants de l'IEC, sis són de Catalunya –un dels quals, Francesc Xavier Pi-Sunyer, nascut a Barcelona però amb nacionalitat nord-americana i resident a Nova York–, dos de França –Michel Delseny, de París, amb família procedent de la Cerdanya, i Claude Roux, d'Aurenja, Provença–, i un de l'Alguer, Antoni Torre. El ple es va obrir amb una nota necrològica a càrrec de Borís Pàvlovitx Sobolev –llegida pel president de la SECCT, David Serrat–, en memòria de Iuri Nicolàievitx Verxinin, membre corresponent de l'IEC mort el 26 de juliol de 2006. D'altra banda, David Serrat va donar compte de l'informe d'activitats de la Secció que presideix, i el biòleg i historiador de la ciència Josep Maria Camarasa, de la Secretaria Científica de l'IEC, va presentar la semblança del metge i entomòleg Josep M. Bofill i Pichot (Barcelona, 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1938), que ingressà a l'IEC el 1911. En la mateixa sessió, el president de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí i Castell, va informar sobre el procés d'elaboració de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana –el Diccionari de l'IEC (DIEC)–, i de la seva pròxima publicació, d'acord amb els compromisos adquirits l'estiu passat amb el grup format per Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, al qual fou adjudicada l'edició.
Informe de les activitats de la Secció de Ciències
i Tecnologia: Reportatge fotogràfic:
Prop d'un miler d'alumnes de trenta centres de secundària experimenten amb els fenòmens físics a la seu de l'IEC En l'exposició «La física és a la base de tot», organitzada en el marc del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans
Com es pot detectar un terratrèmol? Es poden fer medicaments que arribin al lloc precís on s'ha d'alliberar el fàrmac? Es pot fabricar roba que no s'embruti? I vidres autorentables? L'exposició «La física és a la base de tot», que es pot visitar al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fins demà, 10 de març, dóna respostes a preguntes com aquestes d'una manera pràctica i didàctica i facilita una visita guiada pels diferents fenòmens físics, molts dels quals són presents en la vida quotidiana. L'index d'ocupació de la mostra ha superat el 90 %, amb 800 alumnes inscrits procedents d'una trentena de centres de secundària. Segons Santiago Vallmitjana, catedràtic del Departament de Físicia Aplicada i Òptica de la Facultat de Física de la UB i coordinador de l'exposició, els nois mostren molt interès pels experiments, especialment pel de superconducció, on poden veure una maqueta d'un tren que levita. L'exposició s'ha organitzat amb una clara intenció: despertar l'interès dels alumnes cap a una disciplina com la física, que a molts els "fa por". "És una mostra molt vistosa", afegeix Vallmitjana, "i les explicacions les realitzen professors joves, més propers als nois".
La mostra es divideix en tres àmbits: 1) Demostracions de la física experimental clàssica, en el qual s'exposen maquetes dels invents que han canviat la història de la física, amb explicacions intuïtives i simples. 2) Ciència i tecnologia actuals, en el qual es mostren una sèrie d'experiments innovadors i suggestius relacionats amb les noves tecnologies i materials que són difícilment accessibles per als centres d'ensenyament. Els visitants poden experimentar amb materials amb memòria de forma, ferrofluids, superconductors, làsers, telescopis i sismògrafs i podran visualitzar el fenomen de la levitació. 3) El de la nanotecnologia, una nova tecnologia emergent amb un gran potencial de futur. Els visitants poden comprovar també com funciona la xarxa de control sísmic que gestiona el Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF), de l'IEC, que disposa d'un espai amb un sensor sísmic connectat amb els corresponents equips lectors. L'exposició, que s'emmarca dins les activitats del Centenari de l'IEC, està organitzada per la Societat Catalana de Física amb la col·laboració de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, el Parc Científic de Barcelona, l'Associació de Professors de Física i Química de Catalunya, l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Reportatge fotogràfic: Notícia emesa a BTV: Notícia emesa a TV3: Notícia emesa a TVE:
La Secció de Ciències Biològiques analitza els diversos tipus d'exili dels científics catalans En les dues darreres sessions del Segon Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX
La Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l'Institut d'Estudis Catalans va cloure, l'1 de març passat, el Segon Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, amb una conferència que va versar sobre l'exili interior al qual es van veure obligats molts intel·lectuals catalans després de la Guerra Civil espanyola i dels anys del franquisme, així com sobre la tasca feta per l'acadèmia nacional per a mantenir la recerca científica, la llengua i la cultura catalanes. La jornada, titulada «De Leandre Cervera a Josep Alsina i Bofill, l'exili interior», va ser coordinada pel metge i membre de l'IEC Oriol Casassas, que va obrir l'acte amb la ponència «El truncament i els camins truncats». Carles Santacana, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona, va parlar d'«Els murs de l'exili interior». El biòleg i historiador de la ciència Josep Maria Camarasa, de la Secretaria Científica de l'IEC, va analitzar «Les institucions: el retrobament», i la biòloga Mercè Piqueras, presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, va versar sobre «El català –abans i ara–, llengua d'expressió científica». La ponència sobre «La indispensable perseverança» va ser a càrrec del doctor en medicina i cirurgia Francesc Asensi, membre de la Societat Valenciana de Pediatria. Va cloure la sessió Oriol Casassas, amb el parlament «A tall d'epíleg». Prèviament a la celebració d'aquesta sessió, va tenir lloc una altra conferència del cicle que també va tractar el tema de l'exili dels científics catalans. Sota el títol «Exili i emigració científica: de Francesc Duran Reynals a Joan Oró», la SECCB va analitzar l'exili forçat de molts intel·lectuals catalans durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra i les relacions d'intercanvi que van establir posteriorment amb la terra d'origen. El coordinador de la jornada va ser Antoni Roca i Rosell, president de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC. L'objectiu del cicle va ser reflexionar sobre el fet que, a causa de la Guerra Civil i la postguerra, molts intel·lectuals que buscaven millors condicions de recerca es van haver d'exiliar. A diversos llocs del món, especialment als Estats Units, la generació d'exiliats dels anys cinquanta van tenir l'oportunitat d'establir una continuïtat, tot i l'allunyament de la terra d'origen. En molts casos, els lligams amb els Països Catalans seguiren vius i es creà una situació d'intercanvi. La recerca i la pràctica científica i tècnica als Països Catalans van tenir accés a l'avantguarda científica mundial mitjançant uns aliats excepcionals, ja que els científics catalans exiliats i emigrats en van formar part ben aviat. La primera ponència, «Francesc Duran Reynals i els seus col·laboradors als Estats Units», va ser a càrrec del coordinador de la sessió, Antoni Roca i Rosell. Alfons Zarzoso, del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, va pronunciar la conferència «Tot refent la professió: l'exili mèdic català». Josep M. Montserrat, de l'Institut Botànic de Barcelona, va parlar sobre «Josep Cuatrecasas: la botànica tropical». L'última intervenció, «Joan Oró, un precursor de l'astrobiologia», va ser a càrrec de Jordi Isern, de l'Institut de Ciències de l'Espai. Reportatge fotogràfic:
La Secció de Ciències i Tecnologia examina el paper i la projecció en el futur de les tecnologies de la informació En la cloenda del Primer Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX La Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va cloure, el 27 de febrer passat, el Primer Cicle de Conferències sobre les Ciènces Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, un dels actes centrals que la SECCT ha organitzat en el marc del Centenari de l'acadèmia catalana. En la quarta i última sessió del cicle, coordinada pels membres de l'IEC Lluís Jofre i Francesc Serra, experts destacats en l'àmbit nacional i internacional van analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Catalunya i en van plantejar la projecció en el futur.
Antoni Elías, conseller de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, va parlar sobre «Les telecomunicacions en permanent evolució», i va exposar l'evolució del sector al llarg del segle XX i els diferents estadis de la relació entre Catalunya i Espanya, i més recentment, Europa. Llorenç Valverde, exdirector de l'Observatori Permanent de la Societat de la Informació a Catalunya, va analitzar els canvis tecnològics recents i la realitat social i econòmica del sector, amb la conferència «Internet i societat: una visió crítica del present». Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, va presentar les oportunitats científiques que han sorgit gràcies a la supercomputació per a les properes dècades, amb la ponència «Recerca i supercomputació al segle XXI». El president d'Innova 31, Ferran Laguarta, va tancar el cicle amb la conferència «Les tendències i oportunitats en innovació tecnològica». Laguarta va parlar sobre les tendències en innovació derivades de les noves oportunitats científiques i tecnològiques. L'objectiu de les jornades, coordinades pels membres de l'IEC Jaume Porta i Ricard Guerrero, ha estat reflexionar sobre el procés de modernització de les ciències experimentals als Països Catalans i sobre els reptes tecnològics de la societat per a assolir un desenvolupament sostenible. El cicle ha estat coordinat per l'Obra Social Caixa Sabadell i coproduït per la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), del Ministeri de Cultura. Reportatge fotogràfic:
Eusebi Ayensa recull en el primer volum de l'Epistolari grec la correspondència d'Antoni Rubió i Lluch des de 1880 fins al 1888 L'edició dóna a conèixer diverses facetes de la tasca del que fou primer president de l'IEC L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va presentar el primer dels tres volums de l'Epistolari grec, d'Antoni Rubió i Lluch. El filòleg Eusebi Ayensa ha recollit i anotat, en aquesta edició, la correspondència, des del 1880 fins al 1888, del que fou primer president de l'IEC. L'acte va tenir lloc a la seu de Barcelona de l'IEC el 28 de febrer passat.
Aquesta edició dóna a conèixer diverses facetes de la tasca de l'historiador, filòleg i diplomàtic, en una època en la qual la correspondència era gairebé l'única manera d'entrar en contacte amb els intel·lectuals grecs més prestigiosos del moment, com Dimítrios Vikelas, Spirídon Lambros, Dimítrios Kambúroglus, Epaminondas Stamatiadis o Nikólaos Politis. L'epistolari fa menció a molts esdeveniments importants de la història grega i catalana de final del segle XIX i principi del XX: l'Exposició Universal de Barcelona del 1888; el terrible terratrèmol que sacsejà Grècia a principi del 1894; la llarga lluita del poble cretenc per la independència; els primers Jocs Olímpics de l'era moderna celebrats a Atenes l'any 1896; la pèrdua de les colònies espanyoles d'ultramar dos anys més tard, o el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l'any 1906, entre d'altres. En els propers anys, és previst d'editar la resta de volums, que aplegaran la correspondència des del 1889 fins al 1900 (volum II) i des del 1901 fins al 1935 (volum III). La presentació de l'obra va ser a càrrec
de Sebastià Janeras, expert en l'orient cristià,
i Josep
Massot, membre de l'IEC i curador de l'edició. Maria
Teresa Ferrer Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'IEC, va presidir l'acte.
Apunt sobre l'Epistolari
grec, per Eusebi Ayensa: Homenatge a Antoni Rubió i Lluch a Grècia (10 de novembre de 2006) Reportatge fotogràfic:
L'IEC presenta una obra sobre «les altres geografies» del segle xxi, des de la perspectiva de les ciències socials En l'acte, presidit per la consellera Tura, hi van intervenir els autors, Joan Nogué i Joan Romero Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i soci de la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l'IEC, i Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València van presentar, el passat 21 de febrer, l'obra Las otras geografías.
Nogué i Romero han coordinat una vintena d'especialistes europeus i americans, representants no únicament de les diferents orientacions de la geografia contemporània, sinó d'altres àmbits de les ciències socials. L'objectiu de l'obra és «oferir una visió complementària, global i integral que permeti conèixer i reconèixer aquestes altres geografies, unes altres expressions geogràfiques de la contemporaneïtat». L'obra ofereix una visió àmplia de temes rellevants com la globalització; la formació d'identitats col·lectives; la geografia de les religions, de la pobresa, de l'exclusió o del terrorisme; la nova geografia dels conflictes oblidats, del comerç o dels desplaçats. A la vegada, inclou també una aproximació al sorgiment i a la fragmentació dels nous territoris, a la gestió dels recursos naturals, als riscos ambientals i a les vulnerabilitats urbanes, entre altres temes d'interès. En l'acte, que va ser presidit per la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura, també hi van participar Maria Dolors Garcia Ramon, membre de l'IEC i catedràtica d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Salvador Vives, director de l'Editorial Tirant lo Blanch, i els mateixos autors. Ressenya del llibre Reportatge fotogràfic:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
