El qui va ser primer president de l'IEC fou un reconegut hel·lenista i cònsol de Grècia a Barcelona

La descoberta d'una placa commemorativa a  Hipati va convocar representants de totes les institucions	Foto:Inst. Cervantes d'Atenes		Antoni Rubió i Lluch

El qui va ser primer president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Antoni Rubió i Lluch, va rebre la setmana passada un reconegut homenatge a Atenes amb motiu de la commemoració dels 150 anys del seu naixement. La iniciativa, impulsada per la delegació de l'Institut Cervantes a la capital grega i l'IEC, ha coincidit amb l'inici dels actes de celebració del centenari de l'IEC.

Rubió i Lluch –historiador, filòleg, diplomàtic i cònsol de Grècia a Barcelona entre el 1903 i el 1930– va portar a terme diversos estudis i investigacions sobre la presència catalana al país hel·lènic que van resultar de notable relleu en la seva època. Nascut el 1856 a Valladolid i fill de Rubió i Ors -Lo Gaiter del Llobregat-, Antoni Rubió i Lluch va centrar la seva obra en dues línies: d'una banda, els estudis hel·lenístics i la relació entre Catalunya i Grècia i, d'una altra, la literatura medieval catalana. Compromès amb la catalanitat i la llengua, va ser el primer president de l'IEC, l'any 1907. 

L'historiador i membre de l'IEC Albert Balcells, que ha estat present en els actes de commemoració a Atenes, ha assenyalat Rubió i Lluch com "una figura que reflecteix la visió internacional de la intel·lectualitat que va fundar l'IEC -en el seu cas, molt vinculat amb literats grecs i iberoamericans- i que va ser complementària amb el seu compromís amb la construcció d'una cultura nacional catalana".

	Placa commemorativa on s'hi llegeix, textualment: "Després d'Atenes cap ciutat de la Grècia continental té pera'l català un prestigi més gran que la de Neopàtria".

Els actes d'homenatge celebrats a Atenes han estat impulsats sota el lema «El Ducat d'Atenes. Neopàtria i Catalunya», una de les èpoques històriques de la presència catalana que va estudiar Rubió. Una exposició amb material procedent, majoritàriament, de la Biblioteca-Arxiu Rubió, una taula rodona entorn de la seva obra i figura i el descobriment d'una placa commemorativa a Hipati (capital del ducat de Neopàtria, que Rubió va visitar l'any 1909) han centrat el programa commemoratiu, que ha reunit representants institucionals i acadèmics.

L'exposició, instal·lada a l'edifici Stoá tu Vivlíu, ha estat comissariada pel professor de la Universitat de Girona Eusebi Ayensa Prat -que està preparant l'epistolari de Rubió i Lluch amb els literats grecs del seu temps- i reuneix primeres edicions de les publicacions més significatives de Rubió, correspondència amb científics grecs de l'època (Kambúroglus, Lambros, Vikelas, etc.), documentació sobre la seva gestió com a cònsol de Grècia a Barcelona, una col·lecció de fotografies fetes pel mateix autor i imatges i retrats seus.

Una taula rodona sobre la vida i obra de Rubió i Lluch, celebrada el divendres dia 3, va reunir diversos experts catalans, com Albert Balcells, expresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC; Manuel Jorba, exdirector de la Biblioteca de Catalunya i membre de l'IEC i de l'Acadèmia de Bones Lletres, i el mateix comissari de l'exposició, Eusebi Ayensa Prat. També hi van participar els professors de la Universitat d'Atenes Maria Duru-Iliopulu i Jaris Costandelias. Albert Balcells, a la seva tornada a Barcelona, s'ha mostrat "agradablement sorprès de l'interès que va desvetllar la taula rodona i totes les iniciatives programades, tot i tractar-se d'un tema molt específic".

'Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans',
per Albert Balcells:

Cartell de l'homenatge:

Díptic de l'homenatge:

Reportatge fotogràfic: