Número 182
desembre
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Villangómez, per sempre

Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC

El centenari del naixement de Marià Villangómez i Llobet (Eivissa 1913-2002) arriba a la seva fi. El focus principal de dinamisme de les commemoracions que s’han celebrat al llarg del 2013 ha estat, naturalment, la seva terra natal: les Pitiüses —Eivissa i Formentera. L’Institut d’Estudis Eivissencs, entitat cultural de referència amb la qual Villangómez va col·laborar estretament i molt generosament, ha impulsat una llarga i variada sèrie d’actes i realitzacions, que encara perduren fins a la data exacta en què acaba l’Any Marià Villangómez: ell va néixer un 10 de gener, i els actes de cloenda a Eivissa se celebraran el diumenge 12 de gener de 2014. La confluència de totes les institucions en la Comissió de l’Any Villangómez i el web en què en queda constància (http://anyvillangomez2013.blogspot.com/) permeten fer-se una idea de l’amplitud de totes les celebracions.

Gran escriptor, eminentment poeta, però excel·lent prosista i autor teatral, traductor magnífic, estudiós dels més diversos aspectes de la història cultural pitiüsa i encara mestre i referent en els models lingüístics per a l’ús públic del català a Eivissa i Formentera, Villangómez va rebre una llarga sèrie de premis i reconeixements —entre els quals, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes— i va ser membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que lògicament ha volgut participar activament en aquestes commemoracions i promoure la intervenció d’altres institucions catalanes en els actes del centenari a Barcelona.
El 18 de juny, amb una àmplia representació institucional, tingué lloc a l’IEC la presentació de la reedició de la seva Obra poètica completa (Ed. Viena). Poc després es va reimprimir l’opuscle Marià Villangómez: sessió en memòria (8 de maig de 2003), que recull diverses intervencions entorn de la seva obra presentades en un acte al cap d’un any de la seva mort.

Del 3 al 20 de desembre l’Institut d’Estudis Catalans ha acollit tres exposicions sobre la vida i l’obra de Villangómez: «Cent anys del naixement de Marià Villangómez Llobet (1913-2002)» —una mostra itinerant de presentació general de l’escriptor promoguda pel Consell Insular d’Eivissa—, «Villangómez, fotògraf: l’Eivissa del seu temps en imatges i poemes» —elaborada per l’Arxiu Històric i l’Arxiu d’Imatge i So de l’Ajuntament d’Eivissa—i una mostra documental organitzada per la Secció Filològica: «Marià Villangómez, declarat amb el vent».

El 10 de desembre, novament amb la participació de nombroses institucions, es va celebrar l’acte de cloenda del centenari a l’IEC, en el qual es van presentar diferents publicacions sobre Villangómez i una pàgina web que recull una mostra de poemes que ell va traduir de diferents llengües al català i també una sèrie de poemes seus traduïts a l’anglès, castellà, francès i gallec (a la qual s’afegiran en el futur altres versions en llengües diverses): Villangómez traductor, Villangómez traduït. L’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes han col·laborat amb la Secció Filològica en la selecció, la traducció i el disseny d’aquesta mostra poètica, que farà evident la dimensió universal de la poesia d’aquest escriptor eivissenc.

De la mateixa manera que Joyce va dir que si sempre escrivia sobre Dublín era perquè, arribant al cor de la realitat dublinesa, sabia que arribava al fons de la realitat humana més universal, també de Marià Villangómez es pot fer una afirmació semblant. Des dels primers versos escrits abans de la rebel·lió del 1936 i aplegats en el llibre Elegies i paisatges fins als darrers llibres memorialístics en prosa —El llambreig en la fosca i Llocs viscuts, aquest darrer ja pòstum—, tota la seva obra gira entorn de la història, la terra i la gent d’Eivissa i Formentera, però constitueix un reflex literari, de gran subtilesa i profunditat, de les relacions universalment viscudes entre una persona i el seu entorn, entre un poble i la seva terra, entre una gent i la seva història. Tant Joan Triadú, en aparèixer la primera edició de les poesies completes de Villangómez, com més recentment Àlex Susanna o Josep Maria Sala-Valldaura arran del centenari, diversos crítics que el van conèixer profundament han destacat la universalitat de la seva obra.

Havent vist el ressò que ha tingut aquesta commemoració en el món cultural català i veient la projecció internacional, que ara rep un nou impuls, estem convençuts que Marià Villangómez ha entrat per sempre més a formar part del clàssics de la literatura contemporània.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

Villangómez, per sempre

Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC

 

 

«Estem convençuts que Marià Villangómez ha entrat per sempre més a formar part dels clàssics de la literatura contemporània»

 


La conservació del patrimoni natural de Catalunya: una qüestió de país
Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), filial de l'IEC

 

 

«Renunciar a aquests elements dinamitzadors en moments en què són tan necessaris és, probablement, un greu error estratègic»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa