La història de la Mediterrània és llarga i complexa, i aquest passat la configura com una macroregió amb una forta personalitat a escala mundial. Un passat que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar qualsevol política. Els canvis i tensions que s’estan experimentant actualment a la Mediterrània conviden a reflexionar sobre el camí recorregut i, alhora, entrelligar els diferents fenòmens que hi han estat implicats. El mes de novembre del 2011 es va celebrar a l’IEC el seminari internacional Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament, organitzat per l’IEC i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional. L’objectiu era fer una anàlisi diacrònica, transversal i multidisciplinària, des de diversos punts de vista, del paper que han tingut les ciutats en el món mediterrani com a factors decisius de civilització en el curs de la història. També es pretenia analitzar els processos de canvi que des de l’antiguitat fins avui han protagonitzat les vessants europea i africana i les dues ribes mediterrànies (occidental i oriental). Aquest volum, editat per la Presidència de l’IEC en la col·lecció «Sèrie Major», conté les ponències que s’hi van debatre. El seminari es va estructurar en cinc mòduls de ponències i debats, dels quals dos es van dedicar al naixement de la ciutat mediterrània i la seva evolució en època antiga, uns altres dos se centraven en l’edat mitjana i el darrer tractava de l’època moderna. La reflexió global es va completar amb tres taules rodones: la primera es va dedicar a analitzar el paper desenvolupat per les ciutats del coneixement i les ciutats de la fe a la baixa edat mitjana. Les altres dues es van focalitzar en la contemporaneïtat, amb un plantejament més descriptiu, i centrades respectivament en la intermediació urbana i en les xarxes de ciutats i l’important paper dinamitzador que tenen en l’espai mediterrani actual.

 

 

---