Publicacions de Presidència. Institut d’Estudis Catalans, 1913 Aquest treball té per objectiu contribuir al coneixement de la història de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, des que es fundà fins a la Guerra Civil. Tal com explica l’autor, el filòleg Pere Quer, en la introducció del llibre, «l’Institut és, des dels seus inicis, a més d’una institució acadèmica, una casa editora» i, per tant, les publicacions són una peça fonamental i imprescindible en la idea original d’aquesta institució. «El repàs de com s’organitzà per editar-les en els diferents períodes i enmig de les diferents vicissituds que visqué l’IEC mostra, ben clarament, fins a quin punt està indestriablement lligada la fundació i posterior existència de l’Institut a la idea de servei al país i a la cultura catalana.» El llibre està dividit cronològicament en tres capítols. En el primer, «L’etapa fundacional», s’analitzen els primers passos de l’Institut, des que es va constituir, el 1907, amb una sola secció —la Històrico-Arqueològica— fins a la seva estructuració, el 1911, en tres seccions —se n’hi incorporaren dues de noves: la Secció Filològica i la Secció de Ciències. El segons capítol «L’expansió», comprèn del 1911 al 1923, període en què culmina la consolidació de l’Institut. Finalment, el tercer capítol, «Ombres i llums: de la dictadura a la guerra, passant per la República (1924-1939)», recull aquesta etapa de quinze anys, políticament i socialment molt agitada. Francesc Vallverdú és l’autor del pròleg d’aquest llibre, en què destaca com Pere Quer «ha defugit l’erudició gratuïta, les argumentacions abstruses, i ha fet una obra en la qual el lector no especialista s’ha de sentir còmode no sols per l’excel•lent tria de la documentació, sinó també pel seu relat eficaç i entenedor».

 

 

---