Número 240
octubre 2019

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

L’IEC debat sobre la vigència de les propostes pedagògiques d’Alexandre Galí

El 25 d’octubre va tenir lloc a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans el Simposi Alexandre Galí. Amb motiu del cinquantenari de la mort de Galí (1886-1969), pedagog i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una trentena d’experts van aprofundir en la seva obra i en van debatre la projecció en el present.

La inauguració del simposi va comptar amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i amb el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Carles Martínez.

Va obrir l’acte Joandomènec Ros, que va recordar Galí com un «renovador de l’ensenyament a casa nostra, un pedagog que va tenir una gran influència en l’educació catalana».

Carles Martínez, per la seva banda, va llegir un petit fragment de la definició de Galí de escola tradicional, en què deia textualment que era «un òrgan encartonat i momificat». Segons Martínez, Alexandre Galí va «contribuir a bastir el concepte doctrinal d’escola nova, procurant que tot fos objecte de vivència, d’experiència, pensant en la futura vinculació de la persona en el seu medi social, com a instrument de renovació en el pla humà més generós possible». Deia Galí que els «mètodes actius exigeixen molt del mestre i una base sòlida de coneixements o la possessió dels instruments per a assolir-los».

Martínez va destacar que «els reptes de la política educativa actual formen part també de l’herència del seu pensament» i va definir Galí com «tot un mestre i un pensador lliurat a la tasca educativa, conscient de la potència de la transformació social que té l’educació».
A continuació, hi va intervenir el pedagog Josep Montserrat, president de la Societat Catalana de Filosofia, que va pronunciar la ponència «El pensament d’Alexandre Galí».

Montserrat va destacar que Galí va escriure, en els Darrers escrits, que «no existeix una pedagogia sense una filosofia. No existeix una moral sense una filosofia. La pedagogia ha de tenir un fonament de pensament, que és el que jo aportava i aportaven tots els que col·laboraven amb mi.»

Durant el simposi s’han fet tres debats en què s’han analitzat obres de Galí i s’ha parlat de com encaixa el seu pensament en els reptes més importants que té l’educació a Catalunya.

El primer, «Escola catalana. Llengua i cohesió social», ha aprofundit en l’obra Per la llengua i per l’escola. La taula ha comptat amb David Pujol, de la Universitat de Girona; Xavier Besalú, de la Universitat de Girona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Mariona Casas, de la Universitat de Vic.

El simposi ha continuat amb el debat «Educació i llibertat de l’infant», que, de la mà d’Anna Pagès, de la Universitat Ramon Llull, ha analitzat l’obra Activitat i llibertat en educació. Els fonaments racionals de l’escola activa. Maite Pujol, de la Universitat de Vic, i Rosa Clar, directora de l’institut de secundària Tordària, de Tordera, han connectat les idees de Galí amb l’actualitat.

Finalment, en el debat «Renovació de l’escola. La formació del magisteri» s’ha parlat del llibre Una hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics. Hi han participat Joan Soler, professor de la Universitat de Vic i president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana; Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i Enric Prats, de la Universitat de Barcelona.

Notícies

* Joandomènec Ros: «La sentència del Suprem és indignant perquè demostra que ni els tribunals ni el Govern espanyol no volen entendre les reclamacions justes de Catalunya»

* L’IEC lamenta la mort de Salvador Giner, que en va ser president del 2005 al 2013

* DECLARACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS EN RELACIÓ AMB LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM QUE CONDEMNA LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT, MEMBRES DEL GOVERN DE CATALUNYA I ELS PRESIDENTS DE DUES ENTITATS SOCIALS

* L’IEC homenatja la figura de Mercè Rodoreda

* La Secció Filològica de l’IEC publica en línia la Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC)

* El simposi Teresa Pàmies, política, memòria i literatura porta a l’IEC l’obra i la vida de l’escriptora de Balaguer

* L’IEC, amb les obres completes de Moll i Alcover

* Manel Esteller parla d’epigenètica i envelliment en el seu discurs de presentació com a membre numerari de l’IEC

* Joaquim Bruna parla sobre matemàtica industrial en el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC

* L’IEC acull la presentació del llibre Filosofia de la tecnologia, de Mario Bunge

* Exposició «La taula periòdica a l’IEC»

* L’IEC acull la conferència «La taula periòdica. Una història complexa i un futur incert»

* L’IEC debat sobre la vigència de les propostes pedagògiques d’Alexandre Galí

* Joan Vallès, membre de l’IEC, ingressa a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya com a acadèmic corresponent

* L’IEC reconeix a Franziska Knapp el seu llegat


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa