Número 238
juny 2019

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

L’IEC ret homenatge a Ramon Margalef en una sessió audiovisual en què es recorden les seves vivències més personals

El dimarts 18 de juny Josep Maria Camarasa, Mercè Durfort, Ramon Margalef Mir i Albert Masó van ser els encarregats de glossar la vida i l’obra del científic en una jornada titulada 100 anys de Margalef. El rostre humà d’un ecòleg revolucionari. La sessió, organitzada per la Institució Catalana d’Història Natural, va omplir la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Ramon Margalef Mir, fill del científic, va repassar la seva història familiar i els seus primers anys de vida a Barcelona. Va subratllar la importància de l’àvia de l’ecòleg, una persona molt culta que li va proporcionar les primeres lectures i que «segur que el va estimular». Margalef va néixer en un pis, però la família va prosperar i es van poder traslladar a una finca on hi havia jardí, estanys i hortes. Aquest entorn va facilitar que la seva vocació sortís a la llum: va començar les primeres col·leccions d’insectes. Margalef Mir va explicar també que el seu pare no tenia un bon record de l’escola, però sí que en tenia de la revista El Patufet, amb què «va aprendre a escriure en català», i de les seves primeres lectures: Robinson Crusoe i les obres de Jules Verne van reforçar la seva passió per la ciència.

Tot seguit va ser el torn de tres alumnes de Margalef, que van compartir alguns dels seus records més personals.

Josep Maria Camarasa va parlar dels anys de formació i de la seva relació amb Carl Faust, fundador del Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes. Camarasa va relatar com Faust es va entusiasmar amb el primer llibre de Margalef i que «li va oferir vint-i-cinc pessetes per cada diumenge que anés a Blanes a treballar amb ell». Els anys quaranta van ser «anys molt dinàmics, en què va passar de ser una persona sense qualificació científica a doctorar-se, i només en 7 anys», va apuntar. 

La doctora Mercè Durfort, membre de l’IEC, va destacar que Margalef va ser molt crític amb el sistema universitari i amb els ministeris i el va descriure com una persona «amb una visió molt profunda de les coses, un gran poder de resolució i una gran curiositat». També es va referir al microscopi que el científic es va construir, una eina molt valuosa que «circulava per casa seva com si fos una pilota».

Finalment, Albert Masó va recordar el «prestigi internacional insòlit» de Margalef i la llarga llista de guardons que va merèixer, uns reconeixements als quals, «pel seu caràcter humil, no donava cap importància», va assegurar. En aquest mateix sentit, va afegir que sempre va treballar amb ètica i amb la màxima honestedat. En definitiva, «les seves qualitats com a persona el van portar a exercir de guia en el relliscós món de la ciència».

Les conferències, que van anar acompanyades d’imatges de la vida del científic, es van emmarcar en la commemoració del centenari del naixement de Margalef, que se celebra aquest 2019.

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* El president de l’IEC, Joandomènec Ros, participa en un simposi mundial a Filadèlfia sobre el futur de les acadèmies científiques

* Jordi Faulí parla de la columna de doble gir helicoidal de Gaudí per a la Sagrada Família en la seva presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC

* L’IEC celebra el Dia Mundial del Medi Ambient amb una jornada dedicada a la vinculació de la química amb qüestions ambientals

* Martina Camiade Boyer parla de la cooperació transfronterera en el seu discurs de recepció com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

* L’IEC ret homenatge a Ramon Margalef en una sessió audiovisual en què es recorden les seves vivències més personals

* L’IEC acull la primera jornada Crida a l’enginy!, en commemoració del Dia de la Dona Enginyera

* La Societat Catalana de Biologia celebra a l’IEC la XXVI Jornada de Biologia Molecular

* L’evolució i les perspectives de l’economia catalana al segle XXI, a l’IEC

* La ICEA acosta a l’IEC els jardins mallorquins i la representació d’aquests espais en l’art

* Investigadors de tot el país es reuneixen en la XIX Jornada de Biologia Evolutiva

* L’IEC acull el II Congrés Internacional de Recerca en Comunicació

* L’IEC incorpora disset noves col·leccions especials al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

* Fabra, records d’una alumna


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa