La primera taula de debat va tractar sobre el paper del laboratori clínic en el diagnòstic i la prevenció de la preeclàmpsia, un trastorn de l’embaràs caracteritzat per l’alta pressió arterial i que si no es tracta pot posar en perill la vida de la mare i del fetus.
El segon dia del simpòsium va començar amb el debat sobre com l’anàlisi del DNA fetal lliure en sang materna ha provocat un replantejament en el cribratge prenatal. Aquest test permet la detecció d’aneuploïdies congènites, malalties que es caracteritzen per un nombre anormal de cromosomes, de forma no invasiva, amb una alta taxa de detecció durant el primer trimestre de l’embaràs. Com a peça clau per a l’obtenció d’aquests bons resultats, els experts van destacar la bona organització i execució dels equips multidisciplinaris dels diferents hospitals de Catalunya, que permeten un bon control de qualitat d’aquesta tècnica.
La tercera taula de debat va abordar les diferents tècniques moleculars disponibles per al diagnòstic prenatal i l’assessorament genètic. Es va insistir en la necessitat d’un bon control de qualitat, tant en els estadis preanalítics de processament de la mostra, com durant la realització de les proves.
Finalment, l’últim bloc va tractar sobre les malalties infeccioses de transmissió vertical. Es va parlar sobre la toxoplasmosi, on la prevenció guanya pes respecte a la detecció; la sífilis, la rubèola i el VIH, que continuen plenament vigents; les infeccions emergents a Europa, especialment les produïdes pel Trypanosoma cruzi (malaltia de Chagas) i pel virus del Zika, i altres malalties amb prevalença alta que no s’estudien de manera sistemàtica, com la infecció per citomegalovirus o l’hepatitis C, que plantegen incorporar al seu estudi.
El simpòsium es va acabar amb un resum dels continguts més importants a càrrec de les organitzadores, i amb el missatge que la coordinació entre pediatres, ginecòlegs, obstetres i laboratori és clau, així com ho és el seguiment dels protocols consensuats i pactats en els diferents equips. |
