Número 208
abril 2016

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

L’obra i la figura de Ramon Llull, vistes des de Mallorca

 

«Ens interessa enormement el que es fa a Mallorca en relació amb Ramon Llull, i no només perquè era mallorquí, sinó perquè va marcar la societat de l’illa d’una manera molt pregona.» És un fragment del discurs que va pronunciar Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC, en l’obertura de la jornada d’estudi Ramon Llull des de Mallorca, que es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’Institut el 14 d’abril, amb motiu dels set-cents anys del naixement de Ramon Llull.

En l’acte van intervenir Teodor Suau, canonge de la catedral de Mallorca; Maribel Ripoll, comissionada pel Govern de les Illes Balears per a l’Any Llull, i Pere Fullana, arxiver de l’Arxiu Capitular de Mallorca. La cloenda va ser a càrrec de Joan Santanach, comissionat per la Generalitat de Catalunya per a l’Any Llull.

«Ramon Llull, somni, miracle i misteri» és el títol de la ponència que va pronunciar Teodor Suau, en la qual va fer un repàs a la biografia de Llull, i va posar especial èmfasi en dos episodis de la seva vida: la conversió dels infidels i en la crisi que va tenir a Gènova.

Tot seguit, Maribel Ripoll va analitzar l’encaix de les dones en la transmissió del coneixement lul•lià. Segons Ripoll, «en un context en què tothom era el receptor potencial de l’art, en tant que l’art era un mitjà per a assolir el coneixement de Déu, Ramon Llull no es podia permetre que el seu mètode i missatge reformador no arribessin també a les dones, per a qui va preveure un seguit d’estratègies persuasives». Unes estratègies que la comissionada pel Govern de les Illes Balears per a l’Any Llull va estudiar a partir de l’anàlisi dels personatges femenins a la seva obra. 

Finalment, Pere Fullana va parlar de la recepció de Llull al segle XIX i del seu paper com a personatge de consens entre ideologies. Per a Fullana, l’obra de Llull és «un referent cívic i religiós, però sobretot ens permet construir un relat nacional, regional i patriòtic».

Notícies

* L’Institut d'Estudis Catalans lliura els Premis Sant Jordi 2016

* Conferència internacional de la WFATE: La innovació en la formació del professorat dins d’un context global

* Set membres de l’Institut distingits amb la Creu de Sant Jordi

* Prop de 100.000 alumnes catalans participen en les proves de matemàtiques Cangur 2016

* L’obra i la figura de Ramon Llull, vistes des de Mallorca

* Sessió en record del pare Gregori M. Estrada amb motiu del primer aniversari de la seva mort

* Reflexions al voltant de la terminologia en la cinquena sessió d’homenatge a M. Teresa Cabré

* Presentació de la Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell

* Es presenten a l’IEC la gramàtica bàsica de l’occità aranès i la normativa ortogràfica de l’occità estàndard

* El Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear, guanyador del Premi ACCA 2015

* El pintor Josep Amat (1901-1991)

* El naturalista Antoni Torre, nomenat delegat de l’IEC a l’Alguer

* El president de l’IEC, Joandomènec Ros, assisteix a l’Assemblea General de l’ALLEA

* Les interferències lingüístiques del francès al català a les escoles La Bressola, Premi Catalunya Nord 2016 de l’IEC

* El polític i filòleg Jordi Carbonell i de Ballester, distingit amb el Premi Pompeu Fabra 2016

* La Universitat de València investeix doctor honoris causa Josep Massot, president de la Secció Històrico-Arqueològica

* Josep Peñuelas, nomenat doctor honorari de la Universitat d’Estònia

* Pere Verdaguer rep la Medalla d’Honor de la vila de Perpinyà

* Homenatge a Perpinyà i Grau, a la Universitat de València

* Reunió anual del Bureau de la Unió Acadèmica Internacional

* 20 anys de MontPhoto


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa