Número 198
maig 2015

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Un estudi sobre la pervivència de la identitat catalana projecta Catalunya al món

 

Anàlisi històrica de la identitat catalana, publicat per l’IEC, és el resultat d’un projecte de recerca internacional de l’European Science Foundation sobre la pervivència de les regions històriques a Europa. En el marc d’aquest projecte, un equip de reconeguts historiadors catalans dirigit per Flocel Sabaté ha revisat l’explicació tradicional sobre les arrels històriques de la identitat catalana i proposa una explicació més social i econòmica sobre l’origen i la pervivència del país amb una identitat pròpia. Amb aquesta obra es projecta Catalunya al món.

La presentació d’Anàlisi històrica de la identitat catalana es va fer el 2 de juny, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, amb la presidència del conseller Francesc Homs i amb la participació també de Joandomènec Ros, president de l’IEC, i de Salvador Giner, sociòleg i expresident de l’Institut. L’obra serà publicada en anglès per l’editorial Peter Lang – International Academic Publishers (traducció de Mary Black), amb la col·laboració del Departament de la Presidència de la Generalitat, amb una clara voluntat de projecció internacional. «L’obra s’ho mereix i la circumstància històrica que Catalunya està vivint en recomana, clarament, aquesta segona vida internacional», va assenyalar Joandomènec Ros en l’acte de presentació.

«En el marc de la recerca, de la ciència, no hi ha problemes a Europa per a percebre la singularitat de la identitat catalana.» Així ho va afirmar Flocel Sabaté, director científic de l’estudi i membre de l’IEC, en la presentació del llibre, en què un equip de reconeguts historiadors «desmunta», segons paraules del mateix Sabaté, «la tradició que explica la identitat catalana com una fundació específica en una data concreta que ha estat preservada sobrevivint a les agressions exteriors».

 

Orígens i evolució

L’obra planteja com la confluència de trets socioeconòmics i culturals —començant per la llengua— compartits pels habitants d’un territori progressivament cohesionat, la percepció externa d’aquesta singularitat i el desenvolupament d’institucions pròpies perfilen, des de l’edat mitjana, les característiques d’una identitat catalana que ha evolucionat i perviscut fins als nostres dies. Com va explicar Sabaté en la seva intervenció, l’anàlisi històrica de l’estudi comprèn des de l’edat mitjana fins al segle XX, i posa especial atenció en l’evolució ideològica i cultural de cadascun dels tres períodes: el medieval, el modern i el contemporani. Els historiadors recalquen la continuïtat de la identitat catalana des del segle XII i l’ús del terme nació catalana des del segle XIV. Ressegueixen l’adaptació i les expressions d’aquesta identitat sota els canvis dels segles XVI-XVIII i analitzen l’adequació, represa i formulació de la identitat catalana dins de l’Espanya contemporània des del segle XIX fins a la fi del franquisme. El llibre dedica els últims capítols a tres «eixos transversals» que es consideren fonamentals per a explicar aquesta identitat: la llengua, el dret i l’art.

 

Capacitat integradora

En la seva intervenció, Salvador Giner va valorar del llibre «aquest nou esperit de recerca científica en ciència social» i va destacar «un enigma realment important que aquest estudi ens ajuda a aclarir: la notable capacitat del nostre poble no solament per a sobreviure sinó especialment per a assimilar i incorporar». En aquesta línia, el conseller Homs també va ressaltar «l’extraordinària capacitat integradora de la identitat catalana», que al llarg dels segles ha sabut aplegar persones d’orígens i ideologies molt diverses a l’entorn d’un «projecte de futur col·lectiu».

 

Catalunya, en el marc de les regions històriques europees

L’any 2010, l’European Science Foundation va incloure Catalunya en un programa de recerca que analitza la pervivència de les regions històriques a Europa. Més de setanta historiadors han estudiat i comparat els orígens i els trets cohesionadors de regions històriques com Gueldre-Baix Rin, Bohèmia, Livònia, Portugal, Slesvig-Holstein, Silèsia, Transsilvània i Catalunya. En el marc d’aquest programa, Catalunya no s’estudia de manera aïllada, sinó que es fa en relació amb l’evolució d’altres regions europees que, com recull l’estudi, «han evolucionat sota sorts històriques ben diverses, per bé que en totes s’ha mantingut una consciència d’identitat territorial».

Amb la publicació d’aquest llibre, l’Institut d’Estudis Catalans enceta una nova col·lecció editorial, «Publicacions de la Presidència; Sèrie Major», que publicarà estudis, treballs, assajos i reflexions d’investigadors qualificats sobre qüestions d’una àmplia varietat temàtica, que inclou política, història, cultura i ciència des d’un àmbit català i amb una clara projecció internacional.
 

Article de Flocel Sabaté: «La identitat catalana: un llegat històric»

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Un estudi sobre la pervivència de la identitat catalana projecta Catalunya al món

* El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC

* Es denuncia la negativa del Govern espanyol a incloure el català en les proves d’accés a l’advocacia

* La Societat Catalana de Matemàtiques, vint anys fomentant el gust per les matemàtiques entre els joves

* Dues-centes persones participen en les Quartes Jornades sobre Gestió de la Informació Científica a l'IEC

* El Fons Estanislau Tomàs. La Farga Catalana, llegat a l’IEC

* La Societat Catalana de Tecnologia, guardonada amb el Premi Manel Xifra Boada

* Es clou un procés participatiu de tres anys de durada en relació amb el model urbanístic i territorial de Catalunya, liderat per la SCOT

* Montserrat Aguadé pronuncia el discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències Biològiques

* Folch, Wagensberg i Estupinyà debaten sobre ciència a l’IEC

* El paper de la carn en l’alimentació s’estudia i debat en una jornada que reuneix científics i professionals del sector

* L’IEC i la Institució de les Lletres Catalanes recorden Eugeni d’Ors amb una jornada d’estudi


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa