El Diccionari de la llengua catalana recull aquest nom amb la definició ‘conjunt dels estels del firmament’ i també l’adjectiu estelat -ada amb el significat de ‘ple d’estels’ o ‘adornat amb un estel o més d’un’, d’on prové la bandera estelada, en què, per conversió, l’adjectiu passa a ser utilitzat com a nom. Per a seleccionar el neologisme de l’any s’han tingut en compte els criteris de freqüència i d’adequació, i la decisió final l’ha presa una comissió formada per persones de la Secció Filològica de l’IEC i investigadors de l’Observatori de Neologia de la UPF.
A més d’estelada, s’han proposat tota mena de neologismes: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte -a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims que mostren la capacitat creativa de la llengua (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l’anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo -a, bolo) o, fins i tot, del xinès (tofu) i l’àrab (kebab).
Recull de premsa |
En la línia de les iniciatives engegades per editorials com Chambers, Oxford o Merriam-Webster’s per a l’anglès, o Fundéu (Fundación del Español Urgente) per al castellà, el mes de desembre l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van fer una crida oberta a participar en l’elecció de la paraula nova en català de l’any 2014. En total, es van rebre més de dues-centes propostes, procedents de tot el domini lingüístic català: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer i Andorra. El neologisme de més èxit, proposat per trenta-sis persones, ha estat el substantiu estelada, que designa la bandera que simbolitza la independència de Catalunya.
