Col·laborador:
Josep Alanyà i Roig, Arxiu de la Catedral de Tortosa
|
Síntesi
L’elaboració d’un diplomatari arnaldià és un projecte que ja iniciaren els primers prohoms de l’Institut d’Estudis Catalans (Antoni Rubió, Ramon d’Alòs). Des de llavors, diverses generacions d’estudiosos han fet contribucions en aquest sentit. L’objectiu és transcriure, estudiar críticament i editar la documentació relativa a Arnau de Vilanova de l’Arxiu de la Catedral de València. Aquesta documentació, pràcticament inèdita, es conserva en trenta-tres pergamins i un registre, i abasta un període cronològic que va de l’any 1279 fins al 1322.
Els objectius generals del projecte són
- Transcriure el text dels 33 documents arnaldians (datats entre els anys 1279 i 1322) conservats en sengles pergamins: núm. 809, 1150, 1237, 1263, 1381, 1656, 1684, 1705, 1835, 1859, 2960, 3107, 3315, 3514, 3917, 4115, 4124, 4125, 4134, 4701, 4702, 5020, 5021, 5572, lligall 6002:4 (Elías Olmos Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia, Valencia, 1961), 1956 s., 6083, 6092, 6793, 7417, 7430 (Inventari), 8181m 9402 (coneguts per l’inventari d’Olmos), i en el Registre Collationes F, 116, f. 128v. Entre aquests documents hi ha el testament i la marmessoria d’Arnau de Vilanova.
- Analitzar aquesta documentació: extreure’n la informació que ofereix, relacionar-la amb altra documentació coneguda, datar-la.
- Preparar-ne l’edició, segons l’esquema seguit en l’edició de la resta de documentació de Diplomatari arnaldià: datació (cronològica i tòpica), regest, referència del document, transcripció del text, anotació crítica i bibliografia.
Abstract
This project aims to write, study critically and edit the documentation related to Arnau de Vilanova from the Valencian Cathedral archive. This documentation, practically unpublished, involves thirty-three parchments and a record, and covers a chronological period from 1279 to 1322. First outstanding personalities of the Institute d’Estudis Catalans (Institute for Catalan Studies) such as Antoni Rubió and Ramon d’Alòs began this project. Since then, several generations of scholars have contributed to the project.
Paraules clau
Vilanova, Arnau de; Teologia; Edat mitjana
Antecedents
Antecedents remots
Des dels seus mateixos començament, l’Institut d’Estudis Catalans es va interessar en la publicació d’un diplomatari arnaldià. Antoni Rubió i Lluch i, sobretot, Ramon d’Alòs varen començar a treballar en aquesta direcció. Després, altres investigadors, de dins (Joaquim Carreras i Artau, Miquel Batllori, Josep Perarnau) i de fora (Heinrich Finke, Paul Diepgen, Michael McVaugh, Mateu Rodrigo Lizondo, entre d’altres) de l’Institut d’Estudis Catalans han fet contribucions parcials a un futur diplomatari arnaldià.
Antecedents immediats
A proposta del Dr. Josep Perarnau, el director de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa, Josep Alanyà i Roig, assumí la responsabilitat d’elaborar un Diplomatari arnaldià. En la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, 2011) presentà la ponència “Diplomatari del mestre Arnau de Vilanova. Avantprojecte. Regest de documents” (publicada en les Actes de la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Edició a cura de Josep Perarnau (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Facultat de Teologia, 2014, p. 69-170) en la qual, com indica el títol, oferia l’inventari raonat (amb regest, bibliografia i comentaris crítics), ordenat cronològicament, de tota la documentació arnaldiana coneguda (248 documents). La gran part de la documentació arnaldiana es conserva en dos arxius: l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu de la Catedral de València. La documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ja ha estat transcrita per Alanyà i ara només resta, doncs, la documentació valenciana.
Resultats
Articles
Jaume Mensa i Valls «The Collocutio Friderici regis Siciliae et nostra, lecta et communicata Sedi Apostolicae by Arnau de Vilanova (†1311): A Rehabilitation» A: Bulletin de Philosophie Médiévale, 60 (2018), p. 29-35.
|
