IEC Llengua - Secció Filològica
 

Notícies


04/10/2019

Els neologismes xarxa social, birra, megacuqui i extimitat són bons candidats al diccionari?

Sota el títol Neologismes i diccionaris, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar el dimecres 2 d’octubre un seminari en el qual es va debatre la naturalesa dels neologismes i els criteris que s’utilitzen per a incorporar-los al diccionari. Va presentar la sessió M. Teresa Cabré, presidenta de la SF, que va donar la paraula a Judit Freixa, professora de la Universitat Pompeu Fabra, coordinadora de l’Observatori de Neologia i directora del projecte Analitzador de la diccionaribilitat dels neologismes catalans (GARBELL).

Cabré va referir-se al projecte Neologismes per a l’actualització del diccionari normatiu (NADIC), que tenia com a objectiu oferir a la Secció Filològica una selecció d’un miler de neologismes candidats a actualitzar el diccionari normatiu. Va avançar que la feina, duta a terme des del 2015 fins al 2017, «ha donat molt bons resultats», i que ara s’està treballant en el GARBELL, la nova eina que ha d’automatitzar aquesta selecció.
Freixa va exposar que actualment encara no s’ha resolt el problema principal per a determinar què és un neologisme: la mateixa definició de la novetat. Quan una paraula és considerada nova? L’Observatori treballa amb la tesi que un mot esdevé un neologisme «quan es troba en l’ús, però no en els diccionaris de referència».

La professora va diferenciar entre els neologismes i els ocasionalismes, paraules que algú utilitza en un moment puntual però que no tenen recorregut. Freixa es va referir a la bibliografia sobre aquest tema i va concloure que «els neologismes no són simplement paraules noves, sinó que, des del punt de vista teòric, han de perdre el caràcter de primera ocurrència». D’acord amb aquesta tesi, paraules com abruptitud o adverbiós, recollides per l’Observatori de Neologia, són ocasionalismes, però no neologismes. Altres exemples d’aquest tipus són megacuqui o ultraintens, mots d’ús oral més freqüent «de gran intensitat expressiva, però amb poc interès lexicogràfic». Un cas diferent, però, és el del mot extimitat, una paraula que s’utilitza molt actualment i que pot acabar sent «el neologisme d’aquest any», perquè descriu una nova realitat, la d’aquelles persones que exposen la seva intimitat a les xarxes socials. Un exemple similar és mileurista, que ja apareix al Diccionario de la lengua española.

Freixa va explicar quins havien estat els criteris del projecte NADIC per a reunir els mil neologismes que han fet arribar a la Secció Filològica. La freqüència d’ús, la representativitat territorial, l’orientació (quan un parlant consulta l’ortografia d’un neologisme al diccionari), la bona valoració dels filòlegs o la documentació (saber què han fet altres llengües), en són només alguns exemples. En total, es va treballar amb vint-i-dos criteris, alguns dels quals eren criteris d’exclusió. Així, algunes de les paraules més ben posicionades van ser punk, sushi, xarxa social o Internet. D’altres, com al dente, antigripal o birra, van esdevenir candidates a entrar al diccionari amb menys puntuació. I en van quedar exclosos neologismes com selfie, youtuber o hit. En el calaix de neologismes pendents de valorar van quedar tonteria, nòvio o staff, entre molts d’altres.

Les llistes completes de neologismes del NADIC es poden consultar a la pàgina web del projecte.

El seminari de la Secció Filològica es va completar amb una sessió, també a càrrec de Judit Freixa, titulada «Caràcter propi i aliè de la neologia catalana».

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport i la col·laboració de

Departament de cultura. Generalitat de Catalunya Obra Social La Caixa