IEC Llengua - Secció Filològica
 

Notícies


11/10/2017

L’IEC homenatja l’escriptora Mercè Rodoreda amb una lectura en veu alta de la seva obra

 

Ahir el claustre de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir la lectura «A l’IEC llegim RODOREDA», en què es va commemorar el cinquantè aniversari de la publicació La meva Cristina i altres contes, un recull de setze contes que va constituir un dels grans èxits de la carrera literària de l’escriptora. 

Durant la tarda diverses personalitats de l’entorn cultural del nostre país van llegir diferents fragments de l’obra de l’autora barcelonina. Entre ells, Joandomènec Ros, president de l’IEC, que va llegir la primera part d’«Una carta», mentre que Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en va llegir la segona part. L’escriptora Maria Barbal va llegir l’últim fragment del conte «Aquella paret, aquella mimosa», i Marc Sagristà, de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, els fragments inicial i final d’«Amor».
 
La lectura d’aquesta obra es farà dos cops l’any: el 10 d’octubre (coincidint amb el dia que va néixer) i el 13 d’abril de 2018 (coincidint amb el dia que va morir).
 
La Fundació Mercè Rodoreda, coorganitzadora d’aquest acte juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, és una entitat constituïda per l’IEC, hereu de la propietat intel·lectual de l’autora, per acord del Ple del dia 16 de setembre de 1991.
 
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda és considerada la novel·lista més important de postguerra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.
 
Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d’un matrimoni decebedor, i més tard escriu quatre novel·les de cop, que després rebutja, tret d’Aloma (1938), amb la qual guanya el Premi Crexells.
 
A la primeria de la Guerra Civil treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), amb el qual obté el Premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el Premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre altres obres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra… L’any 1980 li és atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
 
Mercè Rodoreda va ser membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport i la col·laboració de

Departament de cultura. Generalitat de Catalunya Obra Social La Caixa