IEC Llengua - Secció Filològica
 

Notícies


28/06/2016

Phubbing, sorpasso i el vi formigalejant acomiaden el cicle de xerrades amb M. Teresa Cabré

«Ningú no ens ho ha ensenyat, però som capaços, per competència pròpia, de crear i fer servir paraules que mai no havien estat dites»

La neologia va ser el cinquè motiu de reflexió en la darrera sessió del cicle Xerrades amb M. Teresa Cabré. La presidenta de la Secció Filològica va parlar del procés i dels motius que ens porten a crear paraules noves, de la seva relativitat, de com són indicadores de la salut de la llengua, i, en el cas dels manlleus, de com reflecteixen «la multiculturalitat de la societat catalana».

«La capacitat de crear paraules noves va lligada a l’espècie humana. Ningú no ens ho ha ensenyat, però som capaços, per competència pròpia, de crear i fer servir paraules que mai no havien estat dites.» Així va començar M. Teresa Cabré la darrera conferència, celebrada el 22 de juny, del cicle de xerrades al voltant de la lingüística aplicada i el lèxic organitzat per un grup d’exalumnes i col·laboradors com a comiat de l’activitat docent de la filòloga.

En l’acte van participar Joandomènec Ros, president de l’IEC; Joan Veny, membre de la Secció Filològica, qui va fer una intervenció sorpresa, i els participants a la taula rodona: Gloria Guerrero, coordinadora de l’Observatori de Neologia de la Universitat de Màlaga; Xosé Gómez, creador de l’Observatori de Neologia de la llengua gallega; Giovanni Adamo, coordinador de l’Observatori Neològic de la llengua italiana, i Joaquín García Palacios, director de l’Observatori de Neologia de la Universitat de Salamanca. La taula rodona va ser coordinada per Rosa Estopà, professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, qui havia estat alumna de M. Teresa Cabré. «Les seves classes, tan dinàmiques i fresques, em van obrir una finestra a una altra manera de mirar la llengua», va dir Estopà. Una finestra que, més endavant, «es va convertir en un balcó».

«Un neologisme representa una realitat o un concepte nou; o un concepte vell però mirat d’una altra manera; o un concepte vell que ja té nom però se li’n vol donar un altre», va continuar Cabré, analitzant els motius per a la creació de noves paraules, de vegades necessàries, però, d’altres, no tant, com és el cas dels neologismes que creen algunes persones per autoafirmar-se: «Hi ha persones que tenen una certa dèria per inventar-se paraules; si el concepte no està denominat no passa res, però si ho està i aquestes persones no tenen un gran poder de difusió, el que fan és introduir soroll.»

La filòloga també es va referir a la relativitat dels neologismes com una dificultat afegida al seu estudi, «perquè, quan deixa de ser nova una paraula?». A més del factor temps, la relativitat dels neologismes també va lligada a les condicions enunciatives: qui el produeix, qui el percep i per on circula; per tant, «ens trobem davant un repte: definir un objecte polièdric i relatiu».

Per acabar, M. Teresa Cabré va analitzar alguns neologismes. Entre els que considera necessaris, va citar la ja consolidada selfie, o la més innovadora phubbing, que es refereix a l’acció de menysprear els altres prestant més atenció al nostre telèfon mòbil. Entre els innecessaris, Cabré es va referir a la italiana sorpasso, utilitzada amb insistència en la darrera campanya electoral.

 

Joan Veny i el mots d’ahir, d’avui i de demà

En acabar la conferència, Joan Veny va sorprendre la presidenta de la Secció Filològica en regalar-li un exemplar de Mots d’avui, mots de demà, el darrer llibre de l’Observatori de Neologia, que va fundar Cabré l’any 1988. «El seu amor a les paraules comença per les de la infantesa, de la terra nadiua, i potser per això el seu primer treball científic va versar sobre el parlar del seus pares», va explicar Veny de M. Teresa Cabré, qui havia estat alumna seva a la Universitat de Barcelona. «Qui havia de dir que de l’estudi de les paraules d’ahir, passaria a l’estudi de les paraules d’avui i de demà», va afegir.

Joan Veny, després de lamentar la imposició de vi d’agulla en detriment del medieval vi formigalejant, o «el vergonyós pols, que pul·lula impune per les planes de la nostra premsa en comptes de torcebraç», va acabar el seu discurs amb les paraules següents: «Que els neologismes que recollireu siguin com pètals de rosa que amb el seu color i aroma us facin planer, fructífer i feliç l’apassionant camí de la vostra investigació, sota el brillant magisteri de la nostra homenatjada, M. Teresa Cabré i Castellví».

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport i la col·laboració de

Departament de cultura. Generalitat de Catalunya Obra Social La Caixa