IEC Llengua - Secció Filològica
 

Notícies


23/03/2016

La neologia lèxica catalana. La paraula viva d’una llengua que no es vol aturar

Per mitjà dels neologismes es pot analitzar la salut d’una llengua, si progressa o s’atura, si els parlants són prou creatius, i, fins i tot, l’evolució cultural i política d’un país.

Per mitjà dels neologismes es pot analitzar la salut d’una llengua, si progressa o s’atura, si els parlants són prou creatius, i, fins i tot, l’evolució cultural i política d’un país. No és estrany, doncs, que la recerca en el camp de la neologia visqui un moment dolç al nostre país, com ho demostra l’aparició simultània de dos publicacions sobre la matèria: La neologia lèxica catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, i el monogràfic «La neologia lèxica: darreres recerques sobre el català», del número 59 de la revista Caplletra.

Totes dues publicacions es van presentar simultàniament el 10 de març, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, en un acte que va obrir la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, qui ha estat coeditora de La neologia lèxica catalana i, alhora, coordinadora i articulista del monogràfic de la revista Caplletra. Cabré va subratllar l’interès creixent dels investigadors del nostre país en la creació de noves paraules, un camp que interessa perquè «aporta creativitat i projecció de futur per a les condicions sociolingüístiques de la nostra llengua».

«Els neologismes», va continuar la presidenta, «equivalen a la paraula viva d’una llengua que es permet créixer progressivament sense deturar-se, sempre proposant noves denominacions per adaptar-se a la realitat o a l’expressivitat dels seus parlants». Cabré va assenyalar també que l’aparició simultània d’aquestes publicacions demostra que, per a la recerca en neologia catalana, «tenim massa crítica».

A continuació hi va intervenir M. Josep Marín, directora de la revista Caplletra, que en el número 59 presenta el monogràfic «La neologia lèxica: darreres recerques sobre el català». Marín va explicar que el monogràfic posa en relleu les diverses perspectives que pot adoptar l’estudi de la neologia, i que els autors aborden des del vessant psicològic, sociològic o tecnològic. «El català, com totes les llengües vives, presenta creativitat lèxica i acull neologismes de tota mena: estables i efímers; voluntaris i involuntaris; nous i vells, correctes i incorrectes, transgressors, etc.», va afegir citant un dels articles de la revista.

Tot seguit, va prendre la paraula Judit Freixa, coordinadora de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i també coeditora, juntament amb Elisenda Bernal i M. Teresa Cabré, de l’obra La neologia lèxica catalana. Freixa, a qui Cabré havia presentat com «l’ànima d’aquesta publicació», va explicar que el llibre estudia en profunditat la neologia lèxica catalana seguint els diversos mecanismes d’innovació lèxica i analitzant-ne el grau d’estabilitat, novetat, o les característiques pragmàtiques i semàntiques, entre altres aspectes.

L’obra es complementa amb un recull de més de set-cents neologismes exemplificats amb contextos que provenen principalment dels diaris Ara, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui. «Trobar una paraula nova és com veure caure un pètal del cel o descobrir una estrella al firmament», va dir Freixa per acabar, citant el filòleg i membre de la Secció Filològica de l’IEC Joan Veny.

Com a colofó de l’acte, Joan Julià-Muné, professor de la Universitat de Lleida, va impartir la conferència «De l’homo loquens a l’homo neologicus», que, amb ironia i sentit de l’humor, va oferir un recull dels darrers neologismes emprats en els mitjans de comunicació i, alhora, va defensar l’ús de paraules ja existents en català abans d’emprar neologismes. «Diuen que els mots neixen i moren, i ens podem preguntar: quan i com ho fan? Avui que anem perdent el “tothom” en favor del “tots” i “totes”, i el “gaire” per l’omnipresent “molt”, i renunciem a la distinció entre “sentir” i “escoltar”, només cal que apostem per mots i significats nous a cada instant», deia Julià-Muné en un fragment del discurs.

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport i la col·laboració de

Departament de cultura. Generalitat de Catalunya Obra Social La Caixa