IEC Llengua - Secció Filològica
 

Notícies


01/02/2016

Dron, el neologisme del 2015 per votació popular

 

Dron —una paraula que ha esdevingut necessària, és senzilla, fàcil d’adaptar i té «fesomia catalana», condicions molt favorables perquè se n’aprovi la incorporació al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC— ha estat la preferida dels participants en la segona edició del concurs El neologisme de l’any, convocat conjuntament per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d'Estudis Catalans, i en què enguany ha col·laborat el programa La Tribu, de Catalunya RàdioEl concurs es va crear fa dos anys a fi i efecte de fer intervenir la ciutadania en la creació de noves paraules, indicadores de la salut d’una llengua i de la competència lingüística dels seus parlants.

El 15 de gener passat es va a donar a conèixer el resultat de la votació popular que havia de decidir quin seria el neologisme del 2015. La paraula escollida d’una llista de deu finalistes seleccionades entre més de dues-centes propostes rebudes va ser dron, amb el 28,9 % d’un total de 1.500 votacions, seguida de molt a prop pel terme cupaire, que va obtenir el 26,7 % dels vots. A molta distància, viral va ocupar la tercera posició, amb el 8,4 % de les votacions. La resta de paraules finalistes eren gihadisme, geolocalització, indepe, mem, núvol, sobiranisme i tacticisme.

Fa dos anys, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d'Estudis Catalans van crear el concurs El neologisme de l’any amb la finalitat de fer veure als ciutadans que «tots nosaltres tenim la capacitat de crear paraules, i és part de la nostra competència lingüística», explica M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC.

D’altra banda, el concurs també vol provocar «una interacció més directa entre ciutadania i diccionari», diu Cabré, perquè les consideracions que fan els lingüistes a l’hora d’incorporar una paraula són més aviat de caràcter filològic i no sempre coincideixen amb la necessitat urgent que tenen els ciutadans quan troben a faltar un mot determinat per a expressar-se. «És lògic que els diccionaris vagin endarrerits respecte de la societat, que abandona i incorpora noves paraules en el seu vocabulari a molta velocitat», afegeix.

 Dron, una paraula amb fesomia catalana

Dron és una paraula manllevada i adaptada de l’anglès, i en la seva forma original, drone, és definida pel TERMCAT com una «aeronau sense pilot a bord manejada per control remot o que vola d’acord amb un programa de vol». Fa temps, aquestes aeronaus s’utilitzaven gairebé exclusivament en el camp militar i en sectors tecnològics molt restringits, però, any rere any, el seu ús ha guanyat terreny en activitats civils, com ara per a tasques de rescat, fotografia aèria, topografia, agricultura i meteorologia, entre moltes altres. Fins i tot ha esdevingut una de les joguines més populars entre els més petits —i els que no ho són tant— en les passades festes de Nadal.

La popularització d’aquestes aeronaus, i, per tant, la necessitat que la gent disposi d’una paraula per a referir-s’hi que, ara per ara, no té un altre nom que la pugui substituir, dóna a dron «molts punts perquè la Comissió Lexicogràfica accepti incorporar-la en la propera actualització del diccionari», diu la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. Per a Cabré, dron acompleix, a més, altres condicions favorables: «És una paraula molt simple i fàcil d’incorporar sense desfigurar-la, tant si la utilitzem com a manlleu amb la forma drone, com si l’adaptem al català per a dir-ne dron». En definitiva, és una paraula que té «fesomia catalana», afegeix la filòloga.

En canvi, pel que fa al mot cupaire, que va quedar en segona posició a pocs vots de diferència amb el guanyador, Cabré creu que incorporar-la al diccionari hauria motivat més discussions, perquè «les organitzacions polítiques normalment apareixen, desapareixen o canvien, i els seus noms poden ser efímers».

 Els neologismes, indicadors de la salut de la llengua

Per mitjà dels neologismes podem saber l’estat de salut d’una llengua, si progressa o s’atura, i si els parlants se serveixen dels mecanismes d’aquesta llengua per a enriquir-la. Si l’ús de manlleus és massa freqüent vol dir que «els parlants són poc creatius, amb la qual cosa correm el risc de perdre un domini de comunicació en català i la fesomia de la llengua», adverteix Cabré.

A través de les paraules de nova creació, també podem seguir l’evolució cultural o política d’un país. Les paraules que apareixen i desapareixen «ens mostren en quins fenòmens fixem més l’atenció en un moment determinat o un altre», assenyala la presidenta, «per això la recerca en el camp de la neologia és actualment tan nombrosa».
 

 

 



 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport i la col·laboració de

Departament de cultura. Generalitat de Catalunya Obra Social La Caixa