Presentació - Cartes - Índex - Crèdits
 

 

998A Joan Estelrich

Munich, 9 de gener de 1923

    Estimat amic Estelrich: Rebo la vostra carta del 2 de gen. Penso que per fi podem estar d’acord sobre la distribució dels volums xenofontians. En principi jo hauria preferit de fer volums d’extensió diferent: però això és una qüestió més aviat administrativa i per la meva banda no insisteixo. Tot seguit després de llestos els «Records de Sòcrates» traduiré els altres escrits socràtics (vol. VII) i successivament la Ciropèdia, les Hel·lèniques, l’Anàbasi i els Escrits Menors.1 Compteu amb els «Records de S[òcrates]» per tot el març. Jo seré a Barcelona o a primeries de febrer o a primeries de març. M’aniria molt bé que em poguéssiu enviar tot seguit l’un o dos plecs primers del volum de Lucreci1 bis que teniu en curs d’impressió: per veure el pròleg, la tria de variants, l’aire de les notes i la traducció: serien per a mi les millors normes. Ha aparegut a les edicions Budé res de Xenofont? què i a cura de qui? En Crexells a Berlin i ara per Nadal a Friburg m’ha ensenyat el volum Budé de Plató; de manera que estic orientat sobre els fins de la F[undació] B[ernat] M[etge]: aquest plec o plecs del Lucreci que us demano em completaria pràcticament la lectura del vostre fullet.2 No és que jo sigui tan optimista com Vós; jo hauria votat per una simple biblioteca de traduccions, sense text clàssic: es treballa al món molt sèriament sobre els textos antics i no crec que a Catalunya hi hagi un parell de persones (i encara si me les fessin nomenar em posarien en un compromís) capaces de constituir un text (almenys un text grec) amb dret a alternar amb el que es fa a França, que en els tres grans països humanistes és on més feblement es treballa en aquest punt. Jo, quant als Records, faré l’únic que quant a mi crec faedor: que és adoptar en principi el text de Gilbert,3 modificant-lo en el sentit una mica més conservador de Merchant.4 Dels Records de S[òcrates], altrament, no hi ha cap text que es pugui considerar concloent; quant al de Merchant us he de fer avinent que no gaudeix de gaire bona fama; en canvi el seu de la Ciropèdia és conceptuat per alguns com el millor.
    Crec que seria molt útil, més ben dit, crec imprescindible, que la F[undació] B[ernat] M[etge], d’acord amb l’Institut [d’Estudis Catalans], constitueixi metòdicament un fons de materials per a l’estudi de la bibliografia clàssica, de cossos d’edicions i traduccions, etc. Si us sembla, jo ara que encara sóc ací faré una llista de publicacions alemanyes a aplegar: començant pels Bursians Jahresberitchte.5 Seran unes quantes mils pessetes a despendre, però sense aquest fons no crec possible de treballar a Barcelona. Algú altre pot estudiar els materials anglesos, francesos i italians.
    Un dia d’aquest us enviaré la mostra de traducció que em demanàveu.6
    La del She no puc emprendre-la fins a ser a Barcelona.7 En Millàs va escriure’m fa cosa de quinze o vint dies demostrant-me ganes d’acabar-la ell: crec que en té un bon tros de fet. Suposo que la seva definitiva renúncia és posterior a aquesta carta. Com sigui, m’entendré amb ell: i si només fos cosa de mig volum, l’enllestiria ràpidament el primer mes de jo ser a Barcelona (febrer o març) i em solucionaria el meu problema econòmic. Problema ai! obscur no sols per a aquest primer mes, sinó per als successius: hem d’enraonar molt llargament i molt fonamentalment Vós i jo.
    Per què no publiqueu la meva versió de Keller?8 És alguna cosa de nou als països llatins (vull dir la seva obra mestra que és La Gent de Seldwyla) i faria sensació. Altrament, tinc entès que ja és lliure. I les meves dues obres originals que té l’Edit[orial] Cat[alana]? Quan es publicaran, em semblarà a mi mateix que surten d’una tomba.9
    Adéu-siau. Us adjunto els dos butlletins signats.10 Quant al meu premi Sienckiewicz, enviaré al meu pare (Antoni Riba, Aribau, 60, 3º 1ª) el rebut: quan estigueu en disposició de pagar-lo escriviu-li dos mots, o digueu-li-ho quan ve per altres cobraments a l’Edit. Catª.11
    Us desitjo tota mena de prosperitats. Vostre

C. Riba


    P. S. — Quant als llibres Vossler,12 us prego que ho solucioneu mentre jo encara seré ací. L’únic lot que ha rebut fins ara, és el d’En López-Picó: tot volums propis o de la col·lecció de La Revista.
    Altre P. S. — Heu encarregat a algú el Marc Aureli?13 Definitivament, després del Xenofont, o alternant amb ell, és el volum que em plauria més de fer.


  Carta. Biblioteca de Catalunya. Publicada per Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 151-153 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix).

  1. Sobre Records de Sòcrates, vegeu la carta 993, nota 3 bis. Sobre les tres obres següents, vegeu la carta 997, nota 5 bis, i sobre els Escrits menors, la carta 997, nota 1, d’aquest mateix portal.


  1 bis. Lucreci, De la natura, vol. i, introducci i traducci de Joaquim Balcells (Barcelona, Editorial Catalana, 1923, col·l. «Fundaci Bernat Metge. Escriptors Llatins»). s el primer volum de la Fundaci Bernat Metge.

  2. «Crida inicial» per al llançament de la col·lecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge en la qual Estelrich hi publica, sota el títol d’«Orientació», un llarg text amb els apartats següents: «El Renaixement i Catalunya - Necessitat dels clàssics - La nostra Fundació - L’advocació de Bernat Metge - Caràcter popular de la col·lecció - Normes de la Fundació - L’adopció del text - Condicions de la traducció - Complement de la nostra obra» que Riba rep a Munic». Vegeu-la al programa catàleg Fundació Bernat Metge. Col·lecció Catalana dels Autors Grecs i Llatins (Barcelona, Editorial Alpha, [1929], p. 5-10). Sobre les edicions Budé, vegeu la nota 10 d’aquesta mateixa carta.


  3. Vegeu la carta 997, nota 1, d’aquest mateix portal.


  4. Edgar C. Marchant, editor de Xenofont. Segons Riba, «edició conservadora simpàticament, però de vegades un xic estretament». Vegeu «Introducció» a Xenofont, Records de Sòcrates (Barcelona, Editorial Catalana, 1923, col·l. «Fundació Bernat Metge. Escriptors Grecs», núm. xiv).


  5. Citats pel mateix Riba a l’obra esmentada en la nota 4 d’aquesta mateixa carta (p. x, nota 3).


  6. Estelrich li ha escrit: «Si tinguessiu algun fragment traduit dels Records de Socrates de Xenofont, us agrairia moltissim que amb tota urgencia me’n volguessiu facilitar còpia, perque em cal tenir una serie de models de la tasca dels nostres col·laboradors» (Barcelona, 6 de gener de 1923).


  7. Vegeu la carta 996, nota 8, d’aquest mateix portal.


  8. Vegeu la carta 996, nota 2, d’aquest mateix portal.


  9. Segons el mateix Riba a Carles Rahola «Tinc, a punt de publicar a l’Edit. Catª […] un volum de contes originals (Històries d’amor ingenu) i una novel·la per infants ja mig publicada per l’Edit. Muntañola (Les aventures d’en Perot Marrasquí)». Vegeu la carta 859 a Cartes de Carles Riba, vol. iv, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005). Estelrich fa mesos que li ha escrit: «No oblido les dues obres originals vostres que tenim en cartera» (Barcelona, 22 d’abril de 1922).


  10. Estelrich li ha escrit: «Anem a constituir a Barcelona la secció catalana de l’Association Guillaume Budé. Vós no podeu mancar-hi. […] Us trameto el butlletí perque el signeu. / També us agrairé vulgueu signar l’adjunta tarja de subscripció a les nostres edicions clàssiques» (Barcelona, 2 de gener de 1923). L’Association Guillaume Budé que també és editora de textos clàssics en francès ha estat i és un dels models de la Fundació Bernat Metge, «al costat» com diu el mateix Estelrich «de l’alemanya Teubner, les angleses d’Oxford i de Loeb». Vegeu «Crida inicial» al programa catàleg Fundació Bernat Metge, a l¬¬’obra citada en la nota 2.


  11. Vegeu la carta 995, nota 1, d’aquest mateix portal.


  12. Vegeu la carta 996, nota 16, d’aquest mateix portal.


  13. No en tinc cap altra informació.


 

 

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal