Presentació - Cartes - Índex - Crèdits
 

 

997A Joan Estelrich

Munich, 4 de desembre de 1922

    Estimat Estelrich: Ahir va arribar-me el volum de l’edició oxoniana; avui, com un meteor rar i malastruc, la vostra carta del 25. Fa temps que estem donant voltes entorn d’un parell o tres de punts, que en mitja hora de conversa cara a cara segurament deixaríem resolts sense dificultats. Miraré d’expressar-me ara amb una claredat que faci honor al traductor de Xenofont, i que m’absolgui de tots els pecats de foscor de què m’han acusat els vostres poètics compatricis.
    La vostra nova distribució del Xenofont representa la meva ruïna. A base de la vostra carta del 26 d’abril (que tinc en aquest moment davant dels ulls) jo havia sempre comptat que les obres socràtiques de Xenofont (això és, Mem[orables], Econ[òmic], Conv[it] i Apol[ogia]), i les anomenades Obres Menors, compendrien 3 volums.1 Dins aquests tres volums m’he mogut sempre, i a base d’aquest sagrat nombre de tres he anat proposant modificacions que la mateixa marxa de la feina, i una consideració més pròxima de les diverses obres, m’han suggerit. Jo he calculat sempre a base de l’edició corrent teubneriana (Gilbert).1 bis Aquesta, pel que veig ara del volum d’Oxford, no és tan atapeïda; però la diferència és escassa: els Memor. a l’ed. Teubner fa 145 pàgines, a la d’Oxford[,] 137. Dobleu el nombre per a la traducció, afegiu-hi les quantes pàgines de notes, pròlegs, i el fet és que un text català agafa més espai que un de grec, i us resulten les 300 pàgines ben completes. (Després, el nombre de 145 o 137 és brut: suposo que no penjareu els capítols l’un a la cua de l’altre, etc. la qual cosa faria una lletgíssima edició.) — Ara, si als Mem[orables] adjunteu les altres tres obres socràtiques, suma tot plegat a l’edició Oxford 250 pag. (com diables n’heu comptat només 172?): traient la proporció que Vós insinueu, 172 i 147 = 250 i 215; és a dir, l’edició greco-catalana fa un volum de 430 pàgines brut: amb pròlegs (que haurien de ser quatre), notes, espaiament decent dels capítols etc. se’n puja cap a les 500. — Adjuntar les tres obres socràtiques menors a les Opera Minora pròpiament dites, donaria un volum encara més fort: a l’ed. Teubner (Dindorf)2 fan 312 pàgines de text grec; en els dos volums, així mateix Teubner recensionats per Thalheim3 i Ruehl,4 ne sumen 412! — Crec, doncs, que la solució consisteix a distribuir-ho tot plegat en tres volums: I: Records de Sòcrates; II: Econòmic, Banquet [Convit], Apologia; III Obres Menors. Amb això, 1er.) s’equilibra bé el nombre respectiu de pàgines; 2º) es deixen els Records de Sòcrates amb la independència que escau a un dels llibres de moral més clara, senzilla i noble que mai s’han escrit, un llibre que caldria propagar en edicions populars; 3º) Jo no m’arruïno, ja que reunir les quatre obres socràtiques, ara, a les darreries del temps de què he pogut disposar, amb la feina repartida a base d’aquest temps i de les vostres cartes fins a aquesta darrera del fatídic (fins ara per Catalunya, des d’ara temo que també per mi) 25 de novembre, amb un cert endarreriment produït per la lentitud a venir de l’edició Oxford (i aquest Talbot que encara no és ací!),5 vol dir: o que jo hauré de forçar extraordinàriament el treball, i en patirà al capdavall l’edició, o que m’hi hauré d’entrampar de cobrament per uns quants mesos, ja que no solament s’afegeix un nombre força gros de noves pàgines a traduir, sinó, i sobretot, un quàdruple nombre de problemes de crítica a estudiar i a resoldre, portant-se cadascuna de les tres noves obres els seus com ne porta, i no pas insignificants. Una solució amb què podríeu sortir-me al pas seria pagar-me l’excés: ja us parlaré d’aquest punt més avall en general; ara us diré només, que ni això resoldria l’economia dels volums, que essent dos de sols ultrapassarien de molt, almenys el de socràtiques, el nombre de pàgines fixat en el prospecte, ni resoldria res quant al temps, perquè voldria dir allargar la feina, i per tant la remesa, uns quants mesos més.
    La meva falta ha consistit, des de l’abril, a no fixar-me sinó en la distribució dels volums que m’interessaven immediatament, negligint la dels altres tres: Anàb[asi], Cirop[èdia] i Hel·lèn[iques].5 bis Si me n’hagués ocupat hauria vist tot d’una que a la Bibloteca Teubner fan, respectivament 286, 450 i 280 pàgines, nombre brut i pàgines força atapeïdes. (De passada us diré que la proporció que em dieu entre la Biblioteca B[ernat] Metge i la d’Oxford, això és 147 i 172 em fa pensar que el nostre text grec serà molt atapeït; però deixem avui aquest punt de banda). Es a dir, cada obra es pot calcular que hauria de compendre dos volums, i la Ciropèdia potser tres. Es una qüestió, aquesta, molt important; el nombre de 300 pàgines que fixeu terme mig per als volums B[ernat] M[etge], (que vol dir 150 soles pàgines de text grec), implica o un fraccionament exagerat de les obres (per ex. Tucídides i Herodot se n’anirien als 4 o 5 volums), o fer volums desiguals, que en rigor és la solució de totes les biblioteques d’aquest gènere que jo conec i la solució per la qual jo votaria, o fer volums d’impressió més o menys estreta. Aquesta qüestió en porta una altra: la dels emoluments. No trobant, essent potser impossible, un sistema de pagament per dificultats (penseu la diferència que per ex. hi ha de traduir Píndar o Eurípides), hauríeu de pensar en un pagament per extensió absoluta. Encabir posem per cas l’Anàbasi en un sol volum de 2000 ptes., és una ruïna a la qual jo em miraria molt a exposar-me. Per la meva traducció de l’E[ditorial] C[atalana] jo vaig cobrar-ne 1600: una traducció sense responsabilitat especial; 400 ptes. de diferència per pagar aquesta especial responsabilitat, la crítica i la fixació del text, pròleg i notes (imagineu quants de problemes de geografia històrica) i l’enutjosíssima correcció de proves gregues etc., ja veieu que són poqueta cosa. En rigor, per a un revisor ja n’heu fixat 500 (i no és cap famosa suma!): i un revisor rep tota aquesta feina preparada, per una persona a la qual una certa confiança bé ha de concedir a priori!
    Jo us prego que mediteu totes aquestes consideracions, que molt seriosament us escric. Del report que fa un any em demanàreu i no us vaig fer, aquí en teniu un tros: la pràctica me l’ha dictat, és a dir, la pràctica de treballar per a la Fundació B[ernat] M[etge]6 No tot es limita al meu cas especial d’ara. Solemnement us diré, que seria la desil·lusió més gran dels meus quasi 30 anys de vida i dels 30 més que pugui esperar de viure’n, que la F[undació] B[ernat] M[etge] acabés en una de tantes empreses catalanes, anunciades amb tota pompa i al cap de poc ja prou contentes de poder fer la viu-viu; i la magnificència de l’empresa, —la del novo-humanisme català per tant—, no l’assegurareu si no és assegurant la magnificència privada dels humanistes i mitjos-humanistes que en som la base essencial. Mediteu, doncs, estimat Estelrich, i responeu-m’hi punt per punt, almenys als punts que des de la vostra carta del 25 de novembre em turmenten.7
    Quant als altres dos o tres afers. Suspeneu per ara l’encàrrec de traduir el 1er. volum del She. No tinc temps.8 A més a més, les meves necessitats de 1er. de març serien cobertes amb 250 ptes. No us seran tan difícils de trobar com 500; i m’obstino a no voler fer una feina que vulgui dir traduir mecànicament un nombre de pàgines de novel·la: voldria quelcom de mecànic més elevat, o sinó, quelcom de baixa mecànica molt més ben recompensat.
    Sobre les dates de remesa del meu original, m’atinc sempre a les que us vaig dir, i a les raons que us vaig dir, en la meva darrera carta.9
    Per donar a l’impremta, ja he anat encartant en quartilles corrents l’edició Teubner (n’he esquinçat dos exemplars!), amb prou marge per a les variants. Penso que us és igual.
    La traducció l’he escrita també en quartilles corrents, deixant-hi un marge de tres o quatre travessos de dit, per a observacions que jo mateix m’he anat fent: resta prou marge encara per al revisor. La traducció següent us la faré en el paper que més us convindrà i no hi ha tampoc problema.
    Quant als llibres per al Dr. Vossler, penso d’haver-vos-en enviat ja dos o tres llistes! Insisteixo sobretot en el quadrunvirat Maragall - Carner - Ruyra - Sagarra, i en el meu Llegendari Català.10
    Una abraçada del v. amic.

C. Riba

    
    Kaulbachstr. 71, Pension Siegestor

    Un punt pendent. Quin criteri seguiu per a les notes de variants? Indicació en llatí o en català? Referència a manuscrits o només a autors? Quin sistema d’abreviacions etc. Escriviu-me de seguida sobre això, enviat-me, si és possible, mostres.


  Carta. Biblioteca de Catalunya. Publicada per Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 147-150 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix).

  1. Vegeu la carta 993, nota 3 bis, d’aquest mateix portal. Una selecció de les Obres o Escrits menors, o Opera minora: Hieró, Agesilau i La República dels lacedemonis, o La Constitució d’Esparta, seran publicats per la Fundació Bernat Metge el 1967 amb el títol d’Opuscles, amb traducció de Teresa Sempere. Dec aquesta informació a la gentilesa, que agraeixo, de Montserrat Ros, antiga directora de la Fundació Bernat Metge.


  1 bis. W. Gilbert, editor de Xenofont, publicat per Teubner el 1888. Vegeu Carles Riba, «Introducci», a Xenofont, Records de Scrates (Barcelona, Editorial Catalana, 1923, col·l. «Fundaci Bernat Metge. Escriptors Grecs», nm. xiv).

  2. L. Dindorf, editor de Xenofont, publicat per Oxford el 1862. Vegeu l’obra citada en la nota 1, p. xiii.


  3. Th. Thalheim, «el darrer editor crític» de Xenofont, segons Riba a «Notícia preliminar» de Xenofont, a Obres socràtiques menors (Barcelona, Editorial Catalana, 1924, col·l. «Fundació Bernat Metge. Escriptors Grecs», núm. xvii).


  4. Fr. Ruehl, editor de Xenofont, publicat per Teubner el 1912.


  5. Vegeu la carta 994, nota 1, d’aquest mateix portal.


  5 bis. L’Anbasi, amb el ttol de L’expedici dels deu mil, ser publicada per la Fundaci Bernat Metge entre 1968 i 1979 amb traducci de Francesc J. Cuartero. La Ciropdia s en curs d’edici, traduda per Nria Albafull, fins ara se n’han publicat dos volums, el 1965 i el 2007. Les Hel·lniques, les prepara la professora Susanna Sancho. Dec aquesta informaci a la gentilesa, que agraeixo, de Montserrat Ros, antiga directora de la Fundaci Bernat Metge.

  6. Segons li escriurà en una carta posterior, es tracta del «Report sobre la situació del treball intel·lectual a Catalunya». No en tinc cap més informació. Vegeu la carta 999 d’aquest mateix portal.


  7. Sobre «la vida del traductor i la Fundació Bernat Metge», vegeu Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925)», a l’obra citada, p. 140-141. També la carta 996, 3r paràgraf, d’aquest mateix portal.


  8. Vegeu la carta 996, nota 8, d’aquest mateix portal.


  9. Vegeu la carta 996, nota 12, d’aquest mateix portal.


  10. Vegeu la carta 996, nota 16, d’aquest mateix portal.


 

 

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal