Presentació - Cartes - Índex - Crèdits
 

 

1050A Paulina Crusat1

Barcelona, 7 de gener de 1955

Sra. Paulina Crusat
Sevilla


Benvolguda amiga,

  Aquesta nit passada, vaig girar, per una vaga curiositat, la clau de la radio: premi Nadal. Un nom estimat que va sonar en la primera votació ens va sorprendre i ens va retenir. Vam escoltar, amb passió, fins a la cinquena. Després, ja ¿per a què? Vam tancar. Hauria estat tan dolç, tan confortant, que «Historia de un viaje» hagués triomfat! Hauríem pogut llegir que una novel·lista premiada declarava haver estudiat, haver-se informat, haver-se carregat d’experiència humana abans d’escriure. Hauríem pogut cridar a tots els vents: La coneixem, és intel·ligent, sap el que pensa i el que diu, arriba, no es posa tot just a caminar d’esma! Ens hauríem retrobat junts i feliços. Però tanmateix, Paulina, estem junts i no li diré que decebuts, sinó que irritats; sí, permeti’ns aquesta irritació, almenys a nosaltres els amics.2
  Acabo de deixar a correus un paquet amb uns gravats: un boix i una punta seca d’Obiols, il·lustracions de la trilogia tebana de Sòfocles (Èdip matant el seu pare i Èdip i Antígona);3 i un plec solt amb el tiratge directe del retrat de Tàpies que V. estima. També l’estimem Clementina i jo; el seu amable projecte ens commou; no podem consentir que V. esguerri el llibre per realitzar-lo.4
  Hem rebut la seva afectuosa carta del 3 pp. El llibre de Bollnow havia vingut feia pocs dies.5 Una vegada més V. ha sabut escollir amb coneixença. No tenia aquesta obra. Sóc un lector més aviat desultori; necessito pàgines que m’estimulin més que no pas em «sistematitzin», i aquestes de Bollnow, només de recórrer-les ja sé que ho fan. Gràcies, bona Paulina, estic touché del seu present, que ve després d’aquell graciós dibuix de la seva mà…6
  Em pregunta —delicadesa d’aquests dies— per la meva gent. L’àvia va bé: tornarà a servir-se de la seva vista, després de l’acomodació, que és lenta. Té, sense adonar-se’n, una certa eufòria, que alleugerirà l’aire de casa, de vegades una mica carregat per innocent culpa d’ella.7 De néts, estem a 6 + 1 + 2, amb un de nou, de la primera sèrie, en camí.8 El fill gran canvia d’empresa, millorant la seva situació en tots els sentits;9 el segon s’ha passat el bon temps en companyies geològiques, i ara ha d’encarar-se amb les enormes dificultats de trobar un pis a Madrid.10 El gendre metge va també endavant, més a poc a poc, per aquesta Stupidity Street en què una intervenció estatal que vol ésser original ha convertit la seva carrera…11 ¿I V. i els seus? Conti’ns-en coses.
  Enviï’m a mi l’article per a Revista.12 Aquest periòdic, dins el qual em sento, encara que no hi col·labori, sembla que guanya solidesa.13
  Treballo en el meu poema de «Làtzer el Ressuscitat», que serà més llarg que el dels Reis. El tema exigeix d’ésser tractat per uns altres procediments: li manquen aquelles encantadores implicacions populars; hi vaig amb peus de plom. L’hi enviaré així que estarà llest: potser dins un mes; si no l’esquinço abans, que de vegades me’n vénen ganes.
  La seva versió dels «Tres Reis» queda ja ben resolta tota ella: clourà admirablement el nostre recull. Aquest vespre soparem, amb els R[icard] P[ermanyer], els S[antos] T[orroella] i l’impressor. Caldrà prendre ja acords per a una realització pràctica immediata del projecte. S. T. ha acabat la seva revisió de la traducció de les Estances, esforçant-se a unificar el to del conjunt. Insistiré prop de R. P. perquè li enviï la còpia de com ell l’ha deixada.14
  Cloc la carta amb el full, mecànicament; continuarà la per mi deliciosa conversa. Amb Clementina, ben afectuosament,

C. Riba

  R[icard] P[ermanyer] m’ha contat com li havia enviat l’edició de Salamanca de Salvatge Cor; jo no en sabia res. Vaig trigar a tenir uns poc exemplars que se’n van anar a l’atzar, com sol passar, i més quan es té la promesa de més. Ara disposo d’uns quants de l’edició en fil, on aquest retrat que li plau tant —com a mi mateix— és tirat directament com a aiguafort. Em permetré d’enviar-li’n un, en tímid i afectuós obsequi de Nadal.15
  Amb Clementina faig vots perquè Nadal i Any Nou siguin per a V. i els seus plens de tota ventura, a la mesura dels seus mereixements i del nostre afecte;

que és ben ben cordial, ben cordial.

 

C. Riba


  Carta. En poder de les germanes Ana i Reyes de Junco. Agraeixo a Carmen González que m’hagi proporcionat una còpia de l’original i m’hagi ajudat a aclarir els dubtes de la transcripció.

 

  1. Segona de les noves cartes a Paulina Crusat. Vegeu la carta 1059, nota 1, a Cartes de Carles Riba en lnia. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

  2. Carles Riba ampliar la seva felicitaci el 24 de gener. Vegeu la carta 608, a Cartes de Carles Riba, vol. iii, 1953-1959. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1993. La seva obra novel·lstica ser estudiada per Carmen Gonzlez a La memoria en las novelas de Paulina Crusat: una lectura en clave autobiogrfica. Tesi de doctorat presentada a The Ohio State University, 2003.

  3. Sòfocles, Tragèdies, traslladades en versos catalans per Carles Riba, ornades amb gravats de Josep Obiols, vol. i, Èdip rei, Èdip a Colonos, Antígona. Barcelona, SADAG, 1951. Edició de 300 exemplars «destinada al traductor, l’artista i llurs amics».


  4. Antoni Tàpies ha fet un retrat de Riba per a l’edició bilingüe de Salvatge cor / Salvaje corazón. Pròleg d’Antonio Tovar, nota i traduccions de Rafael Santos Torroella (Universidad de Salamanca, 1953). El tiratge és de 500 exemplars sobre paper òfset i 100, numerats, sobre paper de fil «La Gelidense», acompanyats del gravat al burí d’Antoni Tàpies que, pel que escriu Riba, Crusat està disposada a separar del volum.


  5. Otto Friedrich Bollnow, Filosofa de la existencia. Madrid, Revista de Occidente, 1954. Figura en el catleg de la Biblioteca Carles Riba, Institut d’Estudis Catalans, Servei de Catalogaci, Documentaci i Arxiu, Barcelona, desembre de 1993.

  6. No ha estat trobat.

  7. Crusat li ha escrit que «Aunque les haya costado unos días de inquietud, la noticia de la operación de la mamá de Clementina es una buena noticia. […] Que la paciente recobre la vista ha de significar para Clementina, tanto como para ella, una gran alegría; y mucho alivio de trabajo además y mayor libertad. Felicítela mi parte, dígale que su alegría me hace feliz. Felicite también a la enferma. [Sevilla], 3 de gener de 1955». Vegeu la carta 581, nota 11, o. c.


  8. Carles, Pau, Jaume, Clara, Merc i Jordi Riba Romeva; Gabriel Riba Vias i Eugnia i Helena Casassas. En cam, Xavier Riba Romeva. Vegeu tamb la carta 719, nota 3, o. c.

  9. Jordi Riba és enginyer tèxtil. A començ de 1955 ha canviat d’empresa (vegeu la carta 1050, nota 9, a Cartes de Carles Riba en línia. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012).


  10. Oriol Riba. Vegeu la carta 533, nota 23, o. c.

  11. Oriol Casassas. Vegeu la carta 755, nota 3, o. c.

  12. He enviat a Llates, per a “Revista”, la deliciosa nota sobre Elisabeth, li escriu el 25 de febrer. Vegeu la carta 609 i nota 7, o. c.: De “Revista” m’han confirmat la promesa de publicar l’article. Vegeu la carta 614 i nota 5, o. c. Sobre Revista, vegeu l’article de Nria Santamaria en la carta 567, nota 12, o. c.

  13. Vegeu la carta 601, nota 4, o. c.

  14. El nostre recull s l’Obra potica, en castell, publicada per Insula el 1956. Vegeu la carta 579, nota 7, o. c. Paulina Crusat hi ha tradut el poema Els tres Reis d’Orient, encara indit. Vegeu la carta 582, nota 3, o. c. L’impressor ser S. A. Horta de Impresiones y Ediciones de Barcelona. Vegeu la carta 670, nota 14, o. c.

  15. Vegeu la nota 4 d’aquesta mateixa carta.

 

 

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal