1041.  A Josep Brugulat Santias¹

Barcelona, 23 d’octubre de 1937

Molt distingit senyor:

  He llegit els versos² que ha volgut, honorant-me molt, sotmetre al meu judici. Vostè em demana sinceritat nua, renuncia a tot afalac, amb la qual cosa demostra una alta idea de la poesia, —primera condició per a escriure, només que sigui per a comprendre, gran poesia. Li diré, doncs, que, al meu entendre, manca molt encara perquè els seus versos arribin on V. té la noble ambició de dur-los. Manca molt de fonamental, però tot el que manca és adquirible. Ignoro si V. és jove o vell; però tot —en els motius de la seva poesia i en la seva actitud envers mi— em fa veure que és jove. Li diré doncs, persuadit de la conveniència, per a un jove, d’una certa duresa: treballi, que l’art, el gran art de la seva ambició, no es lliura als dots naturals. Tradueixi, per exemple, que així s’exercitarà a no divagar, li exigirà una precisió de llenguatge i un govern del ritme, que ara li manquen.
  Al seu manar, atentament,

C. Riba

---

Carta. Fons Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic. «Carta manuscrita en les dues cares d’una targeta de visita endolada de Carles Riba / de l’Institut d’Estudis Catalans / Barcelona. Sarrià, 163 − Telèfon 74174», segons la descripció de Segimon Serrallonga. Jaume Coll Mariné, el 27 de març de 2019, me l’envia i m’informa que Serrallonga «la tenia passada a l’ordinador i que ell la té com a inèdita». En desconec l’original.

1. Josep Brugulat Santias. Vic, 1918 - Taradell, 2011. Mestre amb títol de la Generalitat de Catalunya, abolit el 1939. Metge i pintor, segons Segimon Serrallonga. Vegeu també Joan Sunyol, a Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950). [Vic], Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants, [2008], p. 68.

2. Segons Segimon Serrallonga, «la família conserva diversos poemes del Dr. Brugulat, els uns datats de 1935 i 1936; els altres, sense datar, són, potser, una mica posteriors. En aquests darrers abunda la temàtica hel·lenística i la mètrica de vers llarg. Serien esforços per a seguir els consells de Riba? A la data de la carta de Riba, el jove poeta tenia dinou anys».