1029.  A José M. Valverde

Barcelona, 15 de mayo de 1955

Dr. José Mª Valverde¹
Barcelona

Mi querido amigo,
    El próximo sábado daré una lectura de dos de los esbozos de oratorio de que le he hablado alguna vez: el de los Reyes y el de Lázaro.² El interés que me ha demostrado Vd. por ellos me anima a enviarle la invitación adjunta.³ No se sienta en modo alguno comprometido a asistir: otras ocasiones habrá, si en ésta no le es posible, para que yo le lea mis poemas, Vd. los escuche y ambos los comentemos desde una comunidad de puntos de vista en la que muy de veras me complazco. Tendré una copia de los versos para su mayor comodidad de oyente.
    De casa a casa, con mucho afecto

C. Riba

---

Carta. Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona.

1. Nascut el 1926, José María Valverde és un jove poeta i professor que el 1955 guanya la càtedra d’estètica a la Universitat de Barcelona. La coneixença amb Riba prové dels Congressos de Poesia (vegeu la carta 515, nota 8, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991), reforçada per l’amistat amb Dionisio Ridruejo (vegeu Jordi Gracia, El valor de la dissidència, Barcelona, Planeta, 2007). El 1954, Valverde signa el manifest d’homenatge a Riba (vegeu la carta 580, nota 5, a Cartes de Carles Riba, vol. iii, 1953-1959, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1993). Encara que no hi ha gaire documentació explícita, per aquesta època es pot assegurar una certa relació personal, tant pel que li diu en aquesta mateixa carta, com en l’adreçada a José Luis Aranguren (vegeu la carta 636 a Cartes de Carles Riba, vol. iii, 1953-1959, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1993). Sobre els Congressos de Poesia i el diàleg Catalunya-Castella, vegeu també Jordi Amat, Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Barcelona, Península, 2007), i Albert Manent, La represa. Memòria personal, crònica d’una generació. 1946-1956 (Barcelona, Edicions 62, 2008, p. 166-193). Sobre José M. Valverde, vegeu Jordi Amat, ed., Fons José María Valverde (1942-1996): Fragments d’una biografia intel·lectual (Barcelona - Catarroja, Afers - Centre d’Estudis Històrics Internacionals, 2010), i Laureà Bonet, «Els camins mentals de J. M. Valverde: de l’estètica a l’ètica» (Revista de Catalunya, núm. 272, (maig 2011), p. 99-112), que comenta i enriqueix el llibre d’Amat.

2. Sobre Els tres Reis d’Orient i Llàtzer el ressuscitat, d’Esbós de tres oratoris, vegeu les cartes 582, nota 3, i 601, nota 4, respectivament, a Cartes de Carles Riba, vol. iii, 1953-1959 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1993).

3. No s’ha conservat adjunta i no tinc informació sobre on es va celebrar la sessió. El dissabte següent seria 21 de maig.