Presentació - Cartes - Índex - Crèdits
 

 

1019A Mari Manent

Barcelona, 23 de juliol de 1947

Estimat amic:
    Ahir vespre m’arribaren, d’una banda, les proves revisades per Vós;1 i d’altra banda, retransmesa, la lletra que m’havíeu enviat a Taradell.2 Gràcies per la vostra cura; i entendrit per la vostra felicitació. Sí, és una gran i simple cosa això d’un netet, continuador del llinatge. Dijous fou batejat a «la gran seu dels mallorquins», amb els noms de Carles, Tomàs Morus, i Pau. Desitgem per a vosaltres, en el seu dia, aquesta ventura!3
    Ahir mateix, a la clausura del curs de Miramar,4 vaig veure En Puig Quintana,5 i li vaig insistir sobre el cas de la nostra benvolguda Cèlia.6 M’ha promès de parlar-ne tot d’una a En Millet,7 que ara és aquí. No espero gaire d’una gestió prop de la Sta. Planas.8 Ella acolliria tots els malalts del món, però hi ha una limitació terrible d’espai i tot està sobreplè. Ho sé, perquè fa un mes va venir-nos a veure a Taradell; i després de la visita, una recomanació que vam fer-li de la dona d’un metge —prou recomanada ja pels col·legues!— fou molt gentilment atesa, sí; però només es pogué disposar d’una cambra de luxe! Si la Cèlia, com dieu, la coneix, que faci els passos escaients prop d’ella, invocant el nostre nom; i llavors feu-me saber la impressió que ha rebut, per a continuar, amb la meva dona, la gestió de la manera que sembli més convenient.
    Gràcies també pel mot quartó. Ja el coneixia; és bonic, però no em serveix gaire. Per a traduir literalment caldria dir: gran, de quatre quartons; i això fóra tan absurd, al meu entendre, com dir: «s’hi va estar quatre quarts» enlloc de simplement «una hora». El mot hauria d’ésser d’una arrel diferent. Ja està bé, i és més viu, dir com he deixat: «gran, ben bé d’un jornal».9
    Amb els millors afectes de casa a casa! Vostre

C. Riba


  Carta. En poder dels hereus del destinatari. Publicada, sense notes, per Jaume Medina a «Correspondència entre Carles Riba i Marià Manent», Serra d’Or, núm. 607-608 (juliol-agost 2010), p. 58-59.

  1. De la segona edició de l’Odissea, en la qual participa Manent com a tècnic editorial, que acompanya la carta del 20 de juliol des de l’Aleixar. Vegeu la carta 395, nota 3, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991).


  2. El 16 de juliol des de l’Aleixar, on passa l’estiu.


  3. Manent li escriu el 16 de juliol: «Us felicito pel naixement del vostre nét. Tots els de casa m’encarreguen que us doni l’enhorabona, a vós i a Clementina. Per molts anys!» Fill de Jordi Riba i de Mercè Romeva, l’1 de juliol ha nascut el primer nét, a Mallorca, on viuen els pares. «La gran Seu dels mallorquins» no és altre que un vers de l’«Auca d’una resposta del Senyor Gaudí» de Josep Carner. Vegeu Auques i ventalls a Josep Carner, Poesia (Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 261). Dec aquesta darrera informació a Jaume Medina.


  4. Vegeu la carta 406, nota 5, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991). També, segons Medina: Jordi Giró i París, Els homes són i les coses passen. Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979), un filòsof del segle xx (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, p. 99 i s.).


  5. Pere Puig Quintana. Vegeu la carta 396, nota 6, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991), i Antoni Dalmau i Jover, Una flama en la nit. Pere Puig i Quintana o el combat cultural sota el franquisme (Cabrera de Mar, Galerada, 2001).


  6. Marià Manent, cosí de Cèlia Suñol, escriu sobre aquesta a Riba el 16 de juliol en els termes següents: «abans de marxar […] em proposava parlar-vos del problema de la Cèlia Sunyol, que és gravíssim. No té gens de feina de les editorials, de manera que li és impossible guanyar-se la vida estant a l’Ametlla. Haurà de col·locar-se a Barcelona i mirar de fer entrar el seu fill a un Sanatori. / Vaig escriure a En Fèlix Millet sobre aquest cas, per veure si li pot trobar alguna activitat a l’Ametlla; li retreia que vós i En Sagarra heu recomanat la Cèlia, però aquestes gestions han estat infructuoses. Avui he rebut una carta patètica d’ella. Està decidida a deixar l’Ametlla, però abans voldria situar el seu fill en un lloc on la seva salut millori. ¿Podríeu fer una gestió prop de la senyoreta Maria Planes? Crec que és coneguda de la Cèlia, però unes ratlles vostres li serien de gran ajut. Faríeu una veritable obra de misericòrdia». Sobre l’obra de Cèlia Suñol, vegeu el post scriptum de la carta 466 i la nota 18 a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991). També, Marina Luccu, «El rostre “D’un temps que ja no és el nostre”. Reflexions sobre l’obra narrativa de Cèlia Suñol i Pla (1899-1986)», a Homenatge a Arthur Terry, vol. 2, p. 251-268 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. xxxviii).


  7. Fèlix Millet i Maristany. Vegeu la carta 398, nota 3, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991), i Albert Manent, Fèlix Millet i Maristany. Líder cristià, financer, mecenes catalanista (Barcelona, Proa, 2003).


  8. Maria Planas és directora del sanatori de Puig d’Olena, on la família Riba Arderiu ha sojornat uns mesos per refer-se de la duresa de l’exili. En la postguerra, la tuberculosi feia estralls i l’alternativa passava pels sanatoris, escassos.


  9. En la carta del 20 de juliol, Manent li escriu: «He consultat el meu sogre sobre el mot per designar un quart de jornal. En aquesta comarca n’usen un que potser trobareu utilitzable. És el mot quartó, del tot vivent; hi ha una partida en aquest poble anomenada Els Quartons, perquè està formada per petites finques d’un quart de jornal, o menys.»


 

 

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal